Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 575, novembre-desembre 2021, pàg. 14
El molinenc Rafael Armada Casales és el primer català que guanya una Medalla d’Or en el prestigiós concurs internacional de fotografia d’aus Bird Photographer of the Year (BirdPOTY). El certamen té diverses categories, i el Rafael ha guanyat el primer premi en la categoria “Petits detalls de les aus” amb un pingüí com a protagonista i el seu reflex a la sorra.
La fotografia del molinenc va ser feta a l’illa de Geòrgia del Sud, la qual forma part d’un arxipèlag subantàrtic a l’extrem sud de l’oceà Atlàntic. A aquesta illa només s’hi pot accedir per mar i al llarg de l’any hi arriben molt poques embarcacions. Si bé antigament va ser un dels centres baleners més grans del món avui es considera un dels llocs més importants per a la conservació de fauna subantàrtica. “La veritat és que només desembarcar quedes envoltat de milers de pingüins rei, lleons marins i foques lleopard, és una explosió de bellesa que et deixa aclaparat”, explica el Rafael. Sobre la seva fotografia recorda que el cel estava molt ennuvolat i que quan sortia un raig de sol es podien veure reflectits els pingüins a la sorra: “Durant uns segons, mentre encara quedava una petita capa d’aigua a la sorra abans de la propera onada, em vaig adonar que els pingüins es podien veure com si fossin en un quadre puntillista. Jugant amb aquest efecte i fent captures a baixa velocitat vaig obtenir la fotografia que ha rebut el premi”.
En l’edició 2021 del concurs fotogràfic Bird Photographer of the Year s’hi han presentat més de 22.000 fotografies, i el premi d’una de les categories més importants, la del millor fotògraf, enguany ha estat per al mexicà Alejandro Prieto. A part, el certamen compta amb altres categories -vol d’aus, aus urbanes, comportament de les aus, protecció de les aus-, i també lliura un premi a la millor fotografia en blanc-i-negre, a la més creativa i al millor fotògraf jove.
Rafael Armada Casales, membre de l’Institut Català d’Ornitologia i de la Asociación Española de Fotógrafos de Naturaleza, quasi sempre és fora de la vila viatjant per tot el món. De fet, quan li van comunicar que era el guanyador del premi es trobava en un viatge de sis setmanes a l’Amazònia: “A mitjans de juliol era a la localitat colombiana de Letícia, prop de la frontera entre Brasil i el Perú, i allà vaig rebre per correu electrònic la comunicació de què havia guanyat en aquesta categoria dels petits detalls de les aus.” Si bé ha estat finalista en diferents concursos de Bèlgica i dels Països Baixos, aquest és el primer cop que obté un primer premi, el qual ha consistit en uns binocles d’alta gamma valorats en 1.000 euros. El molinenc confessa que era el cinquè cop que participava en aquest concurs, i que també és un assidu d’un altre certamen molt prestigiós, el Wildlife Photographer of the Year, un premi de fotografia de natura organitzat pel Museu d’Història Natural de Londres.
Al Rafael l’afició d’observar les aus li ve de ben petit i per ell fer-ne fotografies és una manera de poder-se-les endur a casa. Les seves instantànies han estat publicades a revistes especialitzades i llibres, i col·labora regularment amb l’agència holandesa Agami, especialitzada en fotografia de fauna salvatge. Tanmateix li sap greu que totes les fotografies que li demanen i que publica siguin per l’estranger: “Si bé l’observació d’aus és molt popular a tot el món, trobo a faltar que aquí no hi hagi més interès perquè tenim una gran diversitat d’aus i uns punts d’observació magnífics”. Per ell la raó de fons és sociocultural “perquè s’ha trobat que hi ha una relació directa entre el PIB d’un país i el nombre de gent que té aquesta afició, fet que com a societat ens deixa una mica malparats”, lamenta.
Ara mateix Rafael Armada està preparant un llibre que li ha encarregat una editorial sobre els seus viatges fotogràfics en vaixell de les Illes Canàries fins a l’Antàrtida, i de Nova Zelanda fins al Japó. Va ser en aquest darrer on va poder fotografiar el petrell de tempesta neozelandès, un ocell només visible quan hi ha molt mala mar i que feia vuitanta anys que ningú no havia vist. “En queden menys de cinquanta individus a tot el món i des del mar em va ser possible fotografiarlo”, exclama. Una altra fita que l’omple d’orgull és haver pogut albirar un ocell anomenat “toquí d’Antioquia” que feia més de cinquanta anys que es donava per extingit: “Quan fa quatre anys es va saber que encara n’hi havia me’n vaig anar a prop de Medellín, a Colòmbia, i el vaig poder fotografiar”. Però aquests èxits no són fruit de l’atzar “sinó de moltes hores prèvies de preparació i estudi de les aus, al costat de moltes hores d’observació sobre el terreny”, afirma.
En el futur el Rafael té previst viatjar a Papua Nova Guinea per fer un reportatge sobre els “ocells del paradís”, i també als països de l’oest de l’Àfrica per documentar fotogràficament els picatàrtids, una família d’aus “de camallarga, amb plomes de colors, i molt curiosos perquè són calbs”, detalla.
 |
| Una femella de colibrí voleteja al costat del mirall d'una moto (Buenaventura, Colòmbia) |
 |
| El Gaig blau és un dels ocells estivals més representatius de la plana de Lleida i de l'Empordà |
 |
| El Llop d'Etiòpia és el cànid més amenaçat de tota Àfrica amb només 500 exemplars que sobreviuen de manera salvatge en unes poques muntanyes (Parc Nacional de les Muntanyes de Bale, Etiòpia) |
 |
| Fotografia guanyadora del concurs BirdPOTY 2021 en la categoria 'Atenció al detall' |