Josep Maria Pubill, creador de murals en tres dimensions a l'espai públic

 

 A Molins de Rei tots tenim ben present els murals en tres dimensions que Josep Maria Pubill va realitzar a la Plaça de la Llibertat, a una banda el Pont de les quinze arcades, i a l’altre, l’església romànica de Santa Creu d’Olorda. 

 Des del 22 d’octubre de l’any passat podem contemplar a la vila un nou mural d’aquest artista, aquest cop es tracta d’una representació de l’antic Pont de la cadena, i el podem veure a la façana de la seu de l’associació de veïns del barri d’El Canal. 

 Josep Maria Pubill va néixer a Molins de Rei l’any 1946, i és un dels membres fundadors del Cercle Artístic de Molins de Rei i de l’Associació d’Artistes de Molins de Rei. 

Cliqueu aquí per escoltar l'entrevista

ÀNGEL BEUMALA (A.B.) : Abans d’estar jubilat a què et dedicaves?

JOSEP MARIA PUBILL (J.M.P.) : És molt difícil de resumir perquè vaig treballar a vint-i-sis empreses diferents! Per exemple, la meva primera feina va ser als tretze anys a la pastisseria Roca del carrer Major! La meva principal ocupació, però, va estar relacionada amb el món de les relacions laborals. Jo sóc Graduat social i vaig dirigir el departament de recursos humans de diferents empreses, algunes de molt grosses, amb més de cinc-cents treballadors. 

A.B.: I sempre vas combinar la feina amb la pràctica artística, oi? 

J.M.P. : Sí, i és divertit perquè de petit, com que no tenia espai ni disposava de cap taller on anar a pintar grans quadres, vaig començar fent dibuixos amb ploma perquè amb la taula del menjador de casa en tenia prou! L'impuls definitiu, però, no va venir fins l'any 1999 que vam fundar el Cercle Artístic de Molins de Rei i vam disposar d'unes dependències al Palau dels Requesens, que tenien l'entrada pel carrer Major cantonada carrer Boters. Llavors és quan vaig provar, com un tastaolletes, l'aquarel·la, l'oli, el gravat, el retrat, ...   

Plaça de Sant Marc de Venècia, oli sobre tela de Josep Maria Pubill

A.B.: Qui te'n va ensenyar?

J.M.P. : Sóc bastant autodidacte. I com en tot, la clau es troba en practicar molt i fixar-se en els que en saben. Per exemple, per aprendre a fer retrats anava sovint a Barcelona i em fixava com ho feien els retratistes de La Rambla. I per iniciar-me en el gravat, un grup de persones del Cercle Artístic que hi estàvem interessats vam demanar al pintor Sento Masià que ens n’ensenyés. Ara bé, després, com sempre, pel teu compte has de fer moltes proves, esmerçar-hi moltes hores i llençar molt de material abans no et comencen a quedar bé les peces. 

A.B.: De totes maneres, quina és la teva especialitat?

J.M.P. : La meva especialitat és el dibuix a la ploma, que és el que he fet des de sempre. Actualment faig servir retoladors de punta fina -el popular Rotring- perquè m’estalvio haver d'anar sucant la tinta i puc dibuixar més seguit. La raó principal, però, és que de plomes ja no no se'n fan. Si en algun lloc en trobes una te la venen a preu d'antiguitat! Una ploma que valdria dos o tres euros -com a màxim- te la poden vendre per 40 o 50 euros perquè es considera una peça de museu. També t’he de dir que d’ençà que faig servir el retolador de punta fina m’estalvio moltes taques de tinta a la roba ...  

Drac del Parc Güell, oli sobre tela de Josep Maria Pubill

A.B.: Un dia m’explicaves que no es pot comparar la feina que porta fer un dibuix a la ploma amb la que porta fer un dibuix a l’oli o una aquarel·la, i que sovint t’has trobat persones que valoren més els olis i les aquarel·les només perquè són quadres grans. 

J.M.P. : Un pintura a l'oli, per exemple, no deixa de ser "escampar" pintura. Una persona que en sàpiga trigarà poc a fer-la, i una que no en sàpiga tant trigarà una mica més. En canvi un dibuix a la ploma porta moltes hores, ja que són dibuixos que no es fan amb un pinzell sinó amb una punta que és prima com una agulla de cosir. Treballant quatre hores diàries amb un retolador de punta fina -dues hores al matí i dues a la tarda- es triga deu dies a fer un dibuix del tamany d’un foli. Això són quaranta hores en total, i si fem un càlcul ràpid, cobrant l'hora a un preu raonable, aquell dibuix a la ploma costaria 400 euros. El que passa és que quan a algú li dius aquest preu posa el crit al cel. Primer venia els meus dibuixos a un preu irrisori fins que em vaig adonar que la gent, quan anava a emmarcar el dibuix, pagava més diners pel marc que pel dibuix! Com que no ho trobava just, el que faig ara és regalar-los emmarcats i només cobro el preu del marc. Per molta gent una obra d'art només és una peça decorativa per a la llar. A vegades m’he trobat persones que volen que el color del marc vagi d'acord amb el de les parets i dels mobles. 

A.B.: Què es podria fer perquè educar millor en la consideració de l’art?

J.M.P. : Si ho sapigués ja ho haria posat en marxa! No ho sé. De fet això passa també amb el món de la lectura. Conec gent que no ha obert mai un llibre! 

A.B.: Parlem dels teus murals en tres dimensions en espais públics. Quin material fas servir?

J.M.P. : Faig servir un tipus de morter al qual se li ha afegit cola i que es fa servir per enganxar ceràmica o revestiment, tant en exteriors com interiors. Comercialment s'anomena "ciment cola". Es fa servir molt per posar els marbres de les cambres de bany, per exemple, perquè triga més a prendre i les plaques es poden anar movent i picant fins deixar-les ben posades. A nivell de mural artístic s'ha de dir que és un ciment més difícil de treballar que el normal, ja que en un mur vertical llisca cap avall i no s’aguanta. L'avantatge que té és que fins i tot al cap de mitja hora, o una hora, pots donar-li la forma que t'interessa. Al cap de dues hores, però, si vols fer retocs ja has d'anar-hi amb eines de tallar.  

Mural en tres dimensions de Santa Creu d'Olorda, Plaça de la Llibertat de Molins de Rei

Mural en tres dimensions del Pont de les Quinze Arcades, Plaça de la Llibertat de Molins de Rei

 

A.B.: I on vas aprendre aquesta tècnica del "ciment cola"?

J.M.P. : Doncs això sí que no ho vaig aprendre enlloc, vaig descobrir-ho pel meu compte gràcies a un error! Resulta que jo agafava palets que eren per llençar, els hi aplicava una capa de ciment-cola, i a sobre hi pintava un quadre a l'oli. Un bon dia vaig posar-hi massa ciment, no va quedar prou llis, i mirant-m'ho de lluny em vaig dir: "Aquí hi podria fer un quadre en relleu!". I llavors vaig fer el Castell Ciuró en tres dimensions, i com que em va agradar com va quedar, de seguida em va venir la idea de fer-ho a les parets de la vila. Primer ho vaig provar en una paret de casa meva, i en veure que aguantava bé, vaig demanar un espai a l'Ajuntament, i així va ser com va néixer el pont del riu que es pot veure a la Plaça de la Llibertat.  

A.B.: Aquests murals no els fas sol, oi? 

J.M.P. : Tinc persones que m’ajuden perquè són obres de quatre metres de llargada per tres metres d'alçada, i per fer-les són necessaris de quinze a vint dies. I deixa’m dir-te que vull que aquests col·laboradors siguin expressament persones jubilades com jo, perquè m'amoïna que es pensin que la societat els ha deixat de banda. Normalment m’ajuden el Màxim Beltran, el Josep Almo, el Joan Pubill i l'Esteve Raventós. El Joan és cosí meu, i com que te mobilitat reduïda observa el mural de lluny mentre el fem i des de la distància ens avisa si detecta que no seguim les proporcions. També m'interessa que d'altres col·lectius participin en les meves obres per posar-los en valor. Així, en el mural recentment inaugurat al barri d'El Canal, vaig convidar els usuaris dels Tallers Alba de Molins de Rei, i van venir un matí a posar pedretes en una part del mural, seguint les meves indicacions. I en el mural de Santa Creu d'Olorda, a la Plaça de la Llibertat, també hi vaig fer participar criatures -l'Enric, el Pol, el Bernat i el Jan- que eren néts de la colla, i que llavors tenien quatre o cinc anys. La idea és que l'obra d'art sigui participativa, per al poble, i a cost zero, ja que només demano que em facilitin els materials.

Joan Pubill, Màxim Beltran, Esteve Raventós, JM Pubill i Josep Almo, el passat 22 d'octubre de 2022, dia de la inauguració del mural en tres dimensions del Pont de la Cadena

A.B.: A part de la Plaça de la Llibertat i la façana de l’associació de veïns del barri d’El Canal, on més en tens?

J.M.P. : A Molins de Rei en tinc a l'entrada de l'Església de Sant Bartomeu de la Quadra, on es troba representada l'antiga església romànica que hi havia abans de la guerra, i que es pot visitar perquè hi ha una entrada que permet veure-la. També en tinc un al Restaurant Can Rabella, on hi vaig representar la mateixa masia, i també n’hi ha un a la façana d'una casa privada que es troba al carrer Anselm Clavé, número 54, on hi vaig representar els antics ponts de Can Baruta, i que també es pot veure des de l'exterior.   

A.B.: Hi ha murals teus a d’altres poblacions de Catalunya? 

J.M.P. : Sí, a la població de Sanaüja, d'on prové la meva muller, n’hi ha en cases privades. Es tracta d'amics meus que em van demanar que els hi fes un mural representant el pont romànic de Sanaüja, o el castell, o un carro de traginers ... Dins l'Església de Santa Maria de Sanaüja hi tinc una Mare de Déu esculpida en pedra que té una història ben curiosa.

Mural del carro de Cal Manso en un carrer de Sanaüja, La Segarra

A.B.: Ens l'expliques?

J.M.P. : Es tracta d’una església d'estil gòtic tardà que es va construir entre el 1509 i el 1515, i que està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. A la seva façana hi ha una furnícula buida on hi havia hagut una escultura de la Mare de Déu, de gairebé dos metres, la qual va ser destruïda durant la guerra civil. Llavors, cinc paletes del poble sempre havien dit que quan es jubilessin esculpirien una nova verge per tornar-la a posar a la façana de l’església. Aquests paletes eren experts picapedrers, ja que Sanaüja és un poble emmurallat on la pedra és molt important i gairebé totes les cases són d'obra vista, fins i tot els interiors. I dit i fet, quan es van jubilar em van demanar si els podria ajudar. Em van fer arribar una antiga fotografia de la façana -on la Mare de Déu es veia petita com una ungla- i amb una lupa la vaig copiar primer a tamany din-a-3, i després al tamany original que havia de tenir, que era d'una alçada d'1,86 m. Ells, per la seva banda, van localitzar un bloc de pedra a la muntanya, el van retallar, i quan el van tenir en un garatge va passar que no sabien com posar-s'hi. De picar pedra en sabien molt, però d'esculpir en tres dimensions no en sabien gens perquè no ho havien fet mai. Llavors els vaig fer la verge amb fang, perquè tingués tres dimensions i la copiessin, però tampoc se'n sortien.

A.B.: I com es va solucionar?

J.M.P. : Jo hi entenia de tres dimensions però no sabia picar, i ells sabien picar però mai havien treballat amb formes, per tant, la solució va ser treballar conjuntament. Vaig marcar la pedra amb diferents de colors i a cada picapedrer n’hi vaig assignar un. Al que sabia picar més profundament li feia fer les formes de més fondària, i al que sabia picar més fi li feia fer la cara, les mans, els braços, i el nen Jesús. Ells eren les meves mans, podríem dir! Després d'un any de feina la vam tenir acabada però llavors ens vam trobar que la façana de l'Església era postissa i no suportava el pes de l'escultura, que era de 760 Kg. El Bisbat d’Urgell va reconèixer la nostra feina i va autoritzar que la verge es col·loqués a l'interior de l'església, on de fet queda més vistosa i accessible. L'arquebisbe Joan Enric Vives la va beneir el 31 de maig de 2015, i la nostra aventura va sortir a La Vanguardia, al diari Segre, al Telenotícies Comarques de TV3, i a premsa estatal com ara el Diario de Navarra o La Razón. Per descomptat, Televisió de Molins de Rei també en va fer un extens reportatge.

Amb els picapedrers de Sanaüja esculpint una Mare de Deu amb nen Jesús

A.B.: Del 9 de setembre al 2 d'octubre del 2022 es va poder veure a la Sala d’exposicions de Ca n’Ametller una selecció d’obres teves titulada: “El poble i la seva gent”. 

J.M.P. : Com que tinc molts dibuixos a la ploma del Molins de Rei antic, vaig exposar "el poble" en una banda i a l'altre retrats dels meus amics amb un dibuix a la ploma de com era antigament el carrer on viuen. Va ser un homenatge que vaig voler fer-los com a jubilats i com a supervivents, ja que tots ja s’acosten als vuitanta anys. Val a dir que també hi vaig exposar obra meva que es trobava en cases privades, i que em van deixar per a l'ocasió, i també en un racó de la sala hi vaig exposar els primers quadres que vaig fer.

A.B.: Què busques transmetre amb el teu art?

J.M.P. : L'art no deixa de ser l’instint que tenim com a humans de plasmar el nostre esperit en una obra, en aquest cas una obra d’art. El missatge de l’obra es pot "llegir" si el que l'observa el vol "llegir". Jo envio un missatge amb les meves obres d'art, però tampoc sé dir-te quin missatge envio. Però algun missatge dec enviar perquè ho faig amb tota l'ànima del món i li poso tota la dedicació possible. Quan estic dibuixant ja em pot ploure, nevar, o haver-hi soroll, que no me n'assabento de res. De fet, el meu mestre de ioga sempre em diu: "A tu no et cal meditar perquè dibuixant ja medites".

Fragment de l'exposició “El poble i la seva gent” el passat mes d'octubre a Ca n'Ametller

[ Programa Obrint Camins del 18-1-2023 ] 

Vanessa M. Cortés : "Avortar és un delicte a Andorra en tots els supòsits, les andorranes anem a fer-ho d’amagat a Barcelona igual que vosaltres anàveu a Londres durant el franquisme"

Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 581, desembre 2022, pàg. 19

 Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, el dissabte 26 de novembre es va inaugurar a l’Agrupa una exposició organitzada per la secció local d’ERC sobre Victòria Pujolar Amat (1921-2017), pintora, membre de les Joventuts Socialistes durant la postguerra i dona implicada en la resistència antifranquista.

 L’acte inaugural va presentar-lo Francesca Riera, secretària de Feminismes d’ERC a Molins de Rei, i va comptar amb les intervencions de la catedràtica d’Història Gemma Tribó, i de Vanessa M. Cortés, presidenta de l’associació andorrana “Stop Violències” i de la “Xarxa la Meri”.

 Especialment punyents van ser les manifestacions de Cortés sobre la situació dels drets humans a Andorra: “No tenim dret a vaga, no tenim subsidi d’atur, la sanitat no és universal, i la conciliació social i familiar és impossible per culpa dels torns rotatoris del sector comercial, amb el que tampoc podem organitzar manifestacions per protestar. Pel que fa als drets de les dones, avortar és un delicte a Andorra i està prohibit en tots els supòsits. En el seu lloc s’aplica una política de dubtosa legalitat consistent en donar en adopció la criatura si la mare té dificultats per mantenir- la. Igual que vosaltres anàveu a avortar a Londres durant el franquisme, nosaltres anem a fer-ho d’amagat a Barcelona. Tampoc tenim a Andorra cap protocol d’atenció davant les violències masclistes.”

 L’any 2020 Vanessa M. Cortés fou denunciada pel Govern d’Andorra, presidit per l’ultradretà Xavier Espot, per haver declarat davant les Nacions Unides que Andorra prohibeix l’avortament en tots els supòsits, incomplint els mateixos tractats internacionals signats per aquest Estat. Actualment, es troba pendent de judici acusada de calúmnies, difamació i d’atemptar contra el prestigi de les institucions andorranes, i és víctima d’una forta campanya pública d’assetjament: “Els mitjans de comunicació andorrans, tots controlats pel govern, tergiversen la informació sobre nosaltres fins al punt de què si hagués de buscar feina ningú no me’n donaria”.

 Marta Espona, portaveu d’ERC Molins de Rei a l’Ajuntament i candidata a l’Alcaldia en les eleccions municipals de l’any vinent, va cloure l’acte davant la cinquantena de persones assistents.

L’Associació de veïns del barri del Canal celebra 50 anys de vida

Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 581, desembre 2022, pàg. 14

 L’Associació de veïns del barri del Canal va inaugurar el passat 22 d’octubre un mural en tres dimensions a la façana de la seva seu per commemorar el 50è aniversari de la seva fundació.

 L’acte va comptar amb les actuacions de l’Entxuscat, els Gegants de Molins de Rei, els Matossers i el grup Sanmat de balls en línia. El dibuix del mural –una antiga imatge del canal descobert- es va decidir per votació popular i l’execució ha estat obra de l’artista local Josep Maria Pubill. Durant la inauguració hi va haver parlaments de Santiago Moreno, un dels membres fundadors de l’associació l’any 1972, l’actual presidenta Rosa Ricart, la regidora de barri Jessica Revestido, i l’alcalde Xavi Paz, el qual va cloure la seva intervenció desitjant molt de futur i energia a l’entitat tot recordant, i posant d’exemple, els enyorats Vicenç Fernández i Custodio Castro.

  La llarga tradició de l’Associació de Veïns i Veïnes del barri del Canal fa que la majoria de residents vehiculin a través d’ella les seves demandes i necessitats. Això fa que la tasca d’interlocució d’aquesta entitat amb l’administració local sigui fonamental per a la vida al barri. Segons ha explicat la Junta directiva en declaracions a El Llaç, recentment han tingut una reunió per tractar temes de seguretat i mobilitat amb el responsable de la Guàrdia Urbana i el regidor de l’Ajuntament d’aquestes àrees.

 A part de la mobilitat i la seguretat, la gestió de les queixes relacionades amb la manca de civisme és un altre front obert que té actualment l’Associació. Aquestes queixes són, sobretot, relacionades amb les colles que van a la discoteca Be Disco i el comportament vandàlic d’algunes d’elles quan passen pels carrers del barri, o el soroll que fan els clients d’alguns bars que no respecten l’horari de tancament, ni el nombre autoritzat de taules que poden tenir a les terrasses.

 Un altre punt conflictiu es troba a la trama de carrers de vianants que passen per sota dels blocs de pisos, a l’illa delimitada pels carrers Sant Isidre, Ferran Agulló, Felip Canalies i Raseta. En dies de pluja són el lloc triat per fer-hi els botellots del cap de setmana, amb tot el que això suposa de deixalles i sorolls a la nit. Alhora, com que aquestes vies de pas són segures perquè no hi ha trànsit de cotxes, la mainada també les fa servir per jugar, fet que ja ha creat més d’un problema de convivència quan hi ha pilotes o patinets pel mig: “Tenim la fortuna d’estar envoltats de tres parcs públics –Pont de la Cadena, Parc Mariona, i Parc del Baix Llobregat- però molts pares prefereixen que els seus fills juguin en aquests espais perquè al mateix temps poden estar-se asseguts a les terrasses dels bars. Però, és clar, tot això suposa cops de pilota, curses de patinets, crits de la quitxalla que esveren i fan bordar els gossos dels balcons... fins i tot tenim casos documentats de pares que s’han arribat a enfilar amb una escala al balcó d’un pis que no és el seu per recuperar la pilota del seu fill!”. Tot plegat una molèstia per a les persones que viuen en els més de quatre-cents pisos que hi ha concentrats al capdamunt d’aquests passatges, segons afirmen des de l’actual Junta. “La regulació dels usos d’aquests espais interiors només la pot fer l’Ajuntament perquè, a diferència d’altres barris de la vila, el sòl d’aquests carrerons és públic i els sostres són privats, amb el que les comunitats de propietaris no hi poden fer res. Posar cartells prohibint jugar a pilota no funciona si la gent sap que no hi ha un poder sancionador al darrere.” L’any 2021 van demanar formalment a l’Ajuntament que fes un pla per regular els usos d’aquests espais, que són municipals, però fins al moment no han rebut cap resposta.

 Al costat de tota aquesta tasca relacionada amb la gestió del dia a dia de la vida al barri, l’Associació també és molt ben valorada pels serveis i les activitats que ofereix: ioga, pilates, balls en línia, massatges, podologia, i un grup de suport per a mares lactants anomenat “Mama pit”.

 El barri del Canal va ser construït entre els anys 1966 i 1975, i l’Associació de Veïns es va fundar l’any 1972 promoguda per mossèn Ignasi Mora, el qual també va impulsar les associacions de veïns dels barris de nova creació de la Riera Bonet i de l’Àngel. Els primers anys l’Associació es va dedicar a reivindicar millores pel nou barri, on hi mancaven carrers per asfaltar, no hi havia prou places públiques d'escolarització per als infants, i els dos canals -el de la Infanta i el Rec vell- eren clavegueres a celobert que calia cobrir perquè eren un perill per a la salut pública.

 Al llarg d’aquests cinquanta anys els presidents de l’Associació de veïns i veïnes del barri del Canal han estat, per ordre cronològic:

 Antonio Masegosa, Santiago Moreno, Ramon Rius, Miguel Buenestado, Antonio Lorenzo, Amador Cayuela, Salvador Ladevesa, Montserrat Ruiz, Pedro López, Jesús González, Vicenç Fernández, Santiago Ribas, Montserrat Ramírez i Rosa Ricart.

 L’actual Junta directiva és formada per: 

 Rosa Ricart, presidenta; Montse Ramírez, secretària; Gustavo Vigo, tresorer; i els vocals: Encarna García, Antonia Plaza, Ramon Sicart, Santiago Arrivas, Isabel Bonilla i Manuel Sierra.