Elisenda Colell, responsable del Centre d'Esplai MIB: "Nosaltres existim per les famílies que no es poden permetre portar els seus fills a unes colònies d'estiu"


 Del 15 al 23 de juliol de 2017 el Centre d’Esplai MIB (Moviment Infantil de Barriades) realitzarà uns campaments d’estiu a Sant Quirze de Besora, a la comarca d’Osona. En total hi participaran 60 infants i joves, d'edats que van dels 4 als 12 anys, acompanyats per 19 monitors voluntaris. En parlem amb l'Elisenda Colell i el Miquel Pardo, responsable pedagògica i secretari respectivament del Centre d'Esplai MIB.







- Teniu llistes d’espera com he sentit a dir que tenen d’altres esplais de la vila?

 No tenim llistes d'espera, però si en tinguéssim faríem reestructuracions o el que calgués per atendre la demanda. La raó és que creiem que tots els nens i nenes tenen dret a gaudir de les activitats d'un centre d'esplai. No volem negar-li a ningú aquest dret. És normal que no tinguem llistes d'espera perquè el nostre esplai està ubicat al barri del Canal, lluny del centre vila, i la gent no ve tant, i per aquest motiu també som menys. Però a la vegada això també té una part positiva, i és que no estem massificats, tots ens coneixem, fins i tot els pares del grup de petits coneixen els pares del grup de grans, i al revés, els nens petits coneixen els grans... Som com una família. Monitors, pares i infants ens tenim a tots de referència, i això va molt bé, tenir d'altres persones a qui puguis conèixer i amb les que t'hi puguis sincerar, preguntar dubtes i tenir-hi un espai de diàleg.


- Aquest criteri de no posar límits també l'apliqueu al cost de les inscripcions?

 Sí, som molt flexibles amb el tema dels diners. No negarem mai a ningú l'assistència a l'Esplai pel fet de no tenir diners i no poder pagar. De fet, és la principal raó de ser del nostre centre d'esplai, que mai cap nen o nena es quedi fora per raons econòmiques. Demanem beques, o ho paga Caritas, o si convé ho paguem el mateix Esplai. De fet, el barri on actuem està tocat per la crisi. Si bé les famílies poden arribar a final de mes, a moltes no sempre els va bé pagar els 150 euros que costen els campaments, o els 80 euros que costa un curs d'esplai, i aquí és on la nostra tasca té tota la raó de ser. Nosaltres existim per a aquestes famílies, per a que aquests nens i nenes, que viuen un ambient de poques oportunitats, puguin participar de les nostres activitats, relacionar-se amb d'altres nens, veure i conèixer d'altres entorns, etc. Per nosaltres la igualtat d'oportunitats és clau. Per això, posar uns preus massa alts no té cap sentit, perdríem tota l'essència del nostre centre.


- Quina és la vostra motivació per ser monitors voluntaris d'un centre d'esplai?

 Tant el Miquel com jo hem anat a l'Esplai MIB des dels quatre anys. I l'Esplai genera aquests moments de fer-te gran, de pensar, i veus que al final el teu pas per l'Esplai t'ha portat a una manera de ser diferent, o si més no, a una manera de ser que no tindries si no fos per haver anat a aquest Esplai, que a mi personalment m'ha fet plantejar moltes coses. I quan això ho has viscut, doncs tens ganes també de retornar-ho, de que tot això que a mi m'ha anat tan bé, ara que sóc gran, també ho visquin d'altres infants. I també som monitors, és clar, perquè ens agrada aprendre dels infants, ajudar-los a aprendre, estar amb ells, i perquè creiem molt en la tasca de l'educació en el lleure, de l'educació a través de l'experiència i la convivència. A vegades es pensa que l'educació és només el temps que l'infant o el jove passa a l'escola, a l'institut, a la universitat, o a les activitats extraescolars, i encara després se'l fa estudiar, fer els deures, treure bones notes per ser en el futur un professional preparat pel mercat laboral tan competitiu que l'espera. I amb tot això, finalment, crec que molts pares s'obliden de que els infants també necessiten eines per formar-se com a persones que pensin en el bé comú, persones que descobreixin que quan fas el bé et sents realitzat, i et sents millor persona. I això, l'esplai els ho pot aportar amb la seva tasca educativa en el temps de lleure, en aquest cas els dissabtes a la tarda, en les excursions de cap de setamana que es fan al llarg de l'any, i sobretot, en una setmana de colònies o campaments d'estiu.


- Pel que veig el vostre pas per l'Esplai us ha marcat. L'Elisenda té 23 anys i és periodista, especialitzada en tercer sector (pobresa, immigració, exclusió social, etc), i el Miquel té 20 anys i és Tècnic superior en integració social, i té previst en breu cursar la carrera d'Educació social. 
 Sí, a l'Esplai MIB em vaig adonar de que els meus companys de grup venien d'un entorn diferent al meu. Jo venia del centre vila, d'una família econòmicament bé, no hem patit mai, a més jo anava al col·legi Sant Miquel, que és una escola concertada, amb uns companys que, en general, teníem una vida bastant plàcida i tranquil·la, i llavors em vaig adonar de que vivia en una bombolla. Si no surts, si no coneixes d'altres realitats, si no fas amics que tenen un entorn molt més difícil, i que la vida no els ho ha posat gaire fàcil, si no te n'adones d'això, i no n'ets conscient, llavors tampoc no tens ganes de canviar el món. Al final, jo crec que els monitors som gent amb ganes de transformar les coses. Jo he triat com a professió explicar les injustícies, i el Miquel de tractar amb gent que ho necessita, per tant, sí que es veritat que ens ha marcat. Anar de petit a un esplai és un regal que no tothom té, o ha tingut, i jo animo els pares i mares a que hi portin els seus fills. Si més no, que ho provin, si després no els agrada ja marxaran, però que ho provin. Viure l'experiència de descobrir tot el que nosaltres hem descobert, de viure les estones que hem viscut, no té preu.











[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 12-7-2017]