Entrevista a Montserrat Toran: "El Poema de Nadal, escrit l'any 1930, avui és més actual que mai"

 La cantant Montserrat Toran i l'actor Pere Raich interpreten el Poema de Nadal, de l'escriptor i poeta Josep Maria de Sagarra, el diumenge 22 de desembre de 2013 al local del Centre Excursionista Molins de Rei. En aquest llarg poemari de quatre parts el poeta dialoga amb les figuretes del pessebre i fa un viatge existencial cap a la infantesa. La innocència i l'autenticitat d'aquella etapa de la vida contrasten amb el neguit, l'ànsia i la mesquinesa de la vida urbana moderna dels adults.







[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 11-12-2013]



Francesc Nicolau Pous: "Fe i ciència no es contradiuen, el creient por ser un bon científic i el científic, un bon creient”

 Entrevista al molinenc Francesc Nicolau Pous, capellà, matemàtic, professor i divulgador científic. Acaba de publicar el seu darrer llibre: "Qüestions fonamentals plantejades per la biologia actual"




[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 20-11-2013]


El trekking del Dolpo : entre el Tibet i el Nepal

 Vam caminar durant vint-i-tres dies per paisatges verges amb poblets que no havien vist alterada la seva forma de vida durant segles. Els dolpa no coneixien l'electricitat, ni els telèfons, ni els cotxes ...  Vivien completament ignorants del món i ignorats pel món.

Àngel Beumala
El Butlletí del Centre Excursionista Molins de Rei, vol.2, núm.4, 1994, pp. 13-16


Cliqueu aquí per llegir l'article
Cliqueu aquí per veure l'àlbum











































Conversa amb el pare Bernabé Dalmau, autor del llibre "Els màrtirs de Montserrat"


 Entre les persones beatificades a Tarragona el 13 d’octubre de 2013 es troba el molinenc Aleix Civil Castellví, monjo de Montserrat de nom monàstic Ildefons. Fou mort a la nostra vila el 26 de juliol del 1936 i la instrucció de la seva causa ha anat a càrrec de l'Abadia de Montserrat. Però en l'esclat de la guerra civil a Molins de Rei hi va haver moltes altres víctimes de la persecució religiosa. Segons Josep Maria Jordà, que a la vegada extreu les dades del treball de Josep M. Solé i Sabaté, “La Repressió a la reraguarda de Catalunya”, de la nostra vila es van assassinar 28 persones, la majoria entre el 19 de juliol i el 20 d’agost del 1936. A la llista de noms hi trobem, entre d’altres, els exalcaldes Josep Folqué i Jaume Tort, el compositor i director de l’Orfeó de la Joventut Catòlica, Miquel Blanc, els capellans Josep Colom i Lluís Civil, el sagristà Josep Puigdollés, el botiguer Joan Parellada, de 43 anys, assasinat a trets el 24 de juliol en ple carrer Rafael de Casanova, el sereno Joan Roig, el tècnic tèxtil de Ca n’Iborra Ramon Giralt, el ferrer Lluís Santacana, i els membres de la Federació de Joves Cristians Albert Pujol Bernis, Juli Coderch, i Isidre Gorina. D'altres van ser a temps de fugir i amagar-se, i fins i tot exiliar-se, com va ser el cas del famós futbolista molinenc Josep Raich, capità del F.C. Barcelona i membre de la Federació de Joves Cristians, que va haver de viure a França com a refugiat entre els anys 1936 i 1940.






Número de l'any 1936 del full informatiu del grup de Molins de Rei
de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FEJOC)




[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 9-10-2013]



Entrevista a Pere Carrera i Ros

 "Hi ha pares que donen més credibilitat al seu fill de quatre anys que no pas al mestre. Dit d'una altra manera, el que diu un nen de quatre anys pot qüestionar tota la feina del mestre, que en definitiva és l'adult i qui fa les coses pel bé de l'infant. Això abans era impensable."


"Entrevista a Pere Carrera", per Àngel Beumala
El Butlletí del Centre Excursionista Molins de Rei, època II, núm.78, setembre, octubre i novembre 2013, p. 6-11
(D.L. B-45290-97)





Pere Carrera i Ros en una fotografia recent.


En Pere de petit, enfila’t dalt del cavall, amb la seva germana,
en les vacances a Escós (Pallars Sobirà), poble natal del pare.


L’Alba, la Carme, el Pere i el Ferran.


Amb la Carme a Saldes, al fons el massís del Pedraforca.


Tòfol Artés i Pere Carrera al cim de la Pica d’Estats l’any 1985


Baixant del cim del Vignemale l’any 2011 amb la colla actual de muntanya.


Cim del Puigmadrona amb el pessebre del CEM del Nadal del 2012


La colla de BTT cada any fa una ruta de cap de setmana al Pirineu.





Conversa amb el pare Luis Gabriel Gómez, nou membre de la comunitat de Molins de Rei dels Fills de la Sagrada Família

 El Pare Luis Gabriel Gómez només fa 15 dies que ha arribat a Catalunya procedent del seu país, Colòmbia. Ell és el nou membre de la comunitat de Molins de Rei dels Fills de la Sagrada Família, la congregació religosa a la que pertany l’històrica Escola Sant Miquel de la vila. Amb ell parlem de les seves primeres impressions, les seves expectatives, i en definitiva del seu procés vital, des del seu naixement en una "vereda" rural colombiana fins a trobar-se avui aquí entre nosaltres.




[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 18-9-2013]


Maria Magdalena Bonamich i Font : Una vida dedicada a les biblioteques



Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 490, juny 2013, pàg. 11-13




Llegir el reportatge







Maria Magdalena Bonamich a casa seva a l’edat de 87 anys
(fotografia de Cili Padilla, cedida per Josefina Pous)




Maria Magdalena Bonamich a casa seva a l’edat de 87 anys
(fotografia de Cili Padilla, cedida per Josefina Pous)





Maria Magdalena Bonamich a casa seva a l’edat de 87 anys
(fotografia de Cili Padilla, cedida per Josefina Pous)



Maria Magdalena Bonamich a casa seva a l’edat de 87 anys
(fotografia de Cili Padilla, cedida per Josefina Pous)




Grup d’escolars de la vila l’any 1933, la Maria Magdalena és la nena 
de  trenes de l’esquerra (fotografia cedida per Gertrudis Canals) 


Fotografia de joventut (Arxiu fotogràgic Biblioteca Beat Domènec Castellet)




Del 1945 al 1950 Magdalena Bonamich va viure a Esparreguera. D’esquerra a dreta: M.B.,
la seva companya de feina Maria Jaurés, i una amiga, en un carrer d’aquesta localitat.
(Arxiu fotogràgic Biblioteca Beat Domènec Castellet)




Fotografia dels anys 40 a la sala de lectura de la Biblioteca d’Esparreguera. A l’esquerra Magdalena Bonamich i a la dreta Maria Jaurés. (Arxiu fotogràgic Biblioteca Beat Domènec Castellet)




En una imatge dels anys 50 (fotografia cedida per Josep Canals)




En una imatge de l’any 1971 (fotografia cedida per Josep Canals)






Façana de la Biblioteca d’Esparreguera, construïda per la
Generalitat republicana i inaugurada l’any 1938, en plena guerra. 






Esgrafiat amb l'escut de la Generalitat republicana a la façana de la Biblioteca d'Esparreguera




Esgrafiat amb l'escut de la Generalitat republicana a la façana de la Biblioteca d'Esparreguera




Fotografia recent de la sala de lectura de la Biblioteca d’Esparreguera. Es conserva tal i com era els anys 40, quan Magdalena Bonamich en va ser la directora.




A la Biblioteca d’Esparreguera encara es conserva el moble de fusta que es feia
servir abans de l’era informàtica per ordenar les fitxes dels llibres catalogats.




Catalogacions de llibres realitzades per Magdalena Bonamich
en la seva estada els anys 40 a la Biblioteca d’Esparreguera.




Catalogacions de llibres realitzades per Magdalena Bonamich
en la seva estada els anys 40 a la Biblioteca d’Esparreguera.




Catalogacions de llibres realitzades per Magdalena Bonamich
en la seva estada els anys 40 a la Biblioteca d’Esparreguera.




Catalogacions de llibres realitzades per Magdalena Bonamich
en la seva estada els anys 40 a la Biblioteca d’Esparreguera.





Instantània del dietari de l’any 1950 de la Biblioteca d’Esparreguera, amb dues pàgines manuscrites per Magdalena Bonamich. Aquests dietaris avui són un document històric de primer ordre.




Signatura autògrafa de la nostra protagonista