Deu anys del grup de tertúlia de llibre d'assaig de Molins de Rei



Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 522, maig 2016, pàg. 26-27














 Des de l’any 2006, un grup de persones es troben a Molins de Rei regularment per comentar un llibre d’assaig que han llegit prèviament. Es tracta de llibres de filosofia, sociologia, psicologia, ciència, etc, escrits per pensadors d’avui sobre temes d’actualitat de la nostra societat. L’objectiu és compartir el que s’ha après en la lectura de l’assaig i reflexionar-hi col·lectivament. Primer, a la desapareguda llibreria Inèdit, del carrer Verdaguer, i a partir de l’any 2009, a la Biblioteca Pau Vila, la tertúlia es fa un cop cada mes i mig, i la modera l’escriptor Jesús Ballaz. Durant tots aquests anys han treballat
més de seixanta llibres.

  Pel que fa la motivació per impulsar aquest grup Jesús Ballaz és taxatiu: “Si en un llibre hi trobes alguna cosa que t’agrada, tens ganes de comentar-la amb d’altres persones, tan senzill com això”. I afegeix: “Llegir llibres de reflexió és l'única manera de defensar-se de la dispersió que ens ofereixen avui els mitjans de comunicació, obligats a la immediatesa per despertar cada dia el nostre interès, però sense prendre prou distància del que succeeix”.  


"[...]
 Arribo puntual a la Biblioteca Pau Vila a dos quarts de nou del vespre i demano pel grup de tertúlia de llibres d’assaig que s’ha de trobar avui, dimarts 15 de març de 2016. La bibliotecària m’adreça a una sala de lectura i ja hi ha un parell de persones assegudes al voltant d’una taula conversant animadament. Avui toca fer tertúlia sobre el llibre “La resistència íntima", de Josep Maria Esquirol, el darrer Premi Ciutat de Barcelona d'assaig 2015. “És un llibre de contrastos, té trossos que he seguit millor i d’altres que m’han costat més”, diu una de les persones. “A mi m’ha recordat Sèneca, perquè transmet un sentit de la vida i com enfocar-la en sentit moralista”, comenta l’altra. Al cap de cinc minuts ja som deu persones i l’escriptor Jesús Ballaz pràcticament no ha de moderar, perquè la tertúlia marxa sola. Els participants van contrastant les percepcions que han tingut del llibre i dels temes que tracta. Les intervencions s’alternen una darrera l’altra, ordenadament però sense pauses ni silencis incòmodes.
 “Per l’autor, la forma dominant de viure d’avui és estar penjat de la pressió de l’actualitat o evadir-se’n conreant qualsevol afecció. A ell, com a persona, cap de les dues l’interessa i proposa resistir”, afirma un lector entusiasta. “Per poder fer aquesta resistència, per poder prendre una distància crítica de tota aquesta voràgine i aquesta confusió, proposa viure la quotidianitat”, afegeix un altre. “Això li he explicat a algú que no ha llegit el llibre i no ho ha entès”, replica un tercer i riuen tots. 
 “Sí, mira, –aclareix un altre- quan estàs permanentment connectat a l’actualitat, o estàs fent quelcom per evadir-te'n, deixes de viure la vida quotidiana amb les persones que tens més a prop”. I un altre esmenta un tros del llibre: ”És l’exemple de l’àngel que posa l’autor: si et trobessis un àngel i li poguessis preguntar alguna cosa, segur que li demanaries pel més enllà i, en canvi, això per a l’àngel no té cap interès. El que sí que trobaria extraordinari l’àngel és tot el que podem fer nosaltres cada dia i que no li donem cap importància”
 A continuació un altre assenyala: “Com a bon filòsof, l’autor es pregunta per un sentit final i per poder resistir aquesta pregunta, que no té resposta, proposa una solució provisional, que és aquesta idea de la quotidianitat i de la casa com a metàfora de la interioritat, de l’espai personal, protegit i íntim, on sempre ens podem refugiar”. I un altre proclama: “Per a mi, el llibre és una reflexió contra el nihilisme i l’existencialisme. L’autor demana positivitzar la vida, trobar-li un sentit o intentar de trobar-lo”. Tot seguit un altre afegeix: “Sí, la gent s’ha allunyat de la filosofia perquè cercava veritats absolutes i abstractes, i trobo que té gràcia que, ara, un filòsof reconegui que els grans principis no serveixen i que cal tornar a la vida de cada dia, a la saviesa de la gent senzilla, de la gent dels pobles de tota la vida”. Llavors un altre exclama: “El mal és que hi ha llocs, països, on aquesta gent porta una vida senzilla i plena però no en són conscients, llavors hi ha el perill de que facin cas de cants de sirena i vulguin canviar la manera com viuen, i si ho fan espatllaran el que tenen i serà un desastre”.
[...]"


















Entrevista a voluntàries de l'associació Mar Endins: "Quan arribem al centre ens rebem tots amb una abraçada, amb aquest gest els estem dient que els acollim, que els estimem, i que tenim ganes de que tirin endavant"





 Conversa amb les voluntàries Montserrat Caus, Susana Núñez i Magda García, i el jove senegalès Abdul Asís, alumne participant a les trobades que organitza l'associació "Mar endins" els dissabtes a la tarda.






 L'associació "Mar endins" de Sant Andreu de la Barca està dedicada a la integració de persones necessitades, la majoria immigrants subsaharians. Amb només 10 voluntaris, l'any 2015 van fer 20 acompanyaments a hospitals i metges, 13 acompanyaments a serveis socials, 27 acompanyaments a advocats, 33 acompanyaments a organismes oficials i 12 a assessors empresarials, també van fer 174 hores de classes d'alfabetització, 1 taller d'electricitat, 1 de cuina i 2 de música, 3 excursions culturals i de coneixement del país, i moltes d'altres activitats.

 Sant Andreu de la Barca té una de les desproporcions més significatives entre autòctons i nouvinguts del conjunt de municipis del Baix Llobregat. De ser un llogarret que l'any 1950 no arribava a les 900 persones avui té una població de més de 27.000 habitants:

Montserrat Caus: "Sant Andreu de la Barca és un poble amb moltíssima immigració -gairebé es pot dir que els autòctons en som l'excepció- i ens cridava l'atenció veure persones soles al carrer, o bé agrupades per alguna caracerística comuna com ara el color de la pell, però gens barrejades amb la gent del poble i això ens feia patir, ens sabia greu, perquè tots vivim a Sant Andreu, tots som ciutadans d'allà ... Aleshores nosaltres ja col·laboràvem amb Caritas i un Nadal, concretament el 27 de desembre del 2009, es va fer un dinar de germanor i va venir molta gent i ens ho vam passar tan bé tots plegats que vam dir que era una llàstima que allò només es fes per Nadal, que aquella experiència s'hauria de repetir més sovint, i així va començar tot. Caritas ens va ajudar a elaborar el projecte, vam rebre l'assessorament del Quico Maños, expert en acompanyament social, de la Laia de Ahumada, fundadora del Centre Obert Heura per a persones sense llar, de la malaguanyada Teresa Losada, del centre Bayt Al-Thaqafa dedicat a la inserció social dels immigrants àrabs, ... i finalment, després de tota aquesta preparació, vam començar la nostra activitat el 9 de setembre de l'any 2010".




[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 1-6-2016]