Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 522, maig 2016, pàg. 26-27
més de seixanta llibres.
Pel que fa la motivació per impulsar aquest grup Jesús Ballaz és taxatiu: “Si en un llibre hi trobes alguna cosa que t’agrada, tens ganes de comentar-la amb d’altres persones, tan senzill com això”. I afegeix: “Llegir llibres de reflexió és l'única manera de defensar-se de la dispersió que ens ofereixen avui els mitjans de comunicació, obligats a la immediatesa per despertar cada dia el nostre interès, però sense prendre prou distància del que succeeix”.
"[...]
Arribo puntual a la Biblioteca Pau Vila a dos quarts de nou del vespre i demano pel grup de tertúlia de llibres d’assaig que s’ha de trobar avui, dimarts 15 de març de 2016. La bibliotecària m’adreça a una sala de lectura i ja hi ha un parell de persones assegudes al voltant d’una taula conversant animadament. Avui toca fer tertúlia sobre el llibre “La resistència íntima", de Josep Maria Esquirol, el darrer Premi Ciutat de Barcelona d'assaig 2015. “És un llibre de contrastos, té trossos que he seguit millor i d’altres que m’han costat més”, diu una de les persones. “A mi m’ha recordat Sèneca, perquè transmet un sentit de la vida i com enfocar-la en sentit moralista”, comenta l’altra. Al cap de cinc minuts ja som deu persones i l’escriptor Jesús Ballaz pràcticament no ha de moderar, perquè la tertúlia marxa sola. Els participants van contrastant les percepcions que han tingut del llibre i dels temes que tracta. Les intervencions s’alternen una darrera l’altra, ordenadament però sense pauses ni silencis incòmodes.
“Per l’autor, la forma dominant de viure d’avui és estar penjat de la pressió de l’actualitat o evadir-se’n conreant qualsevol afecció. A ell, com a persona, cap de les dues l’interessa i proposa resistir”, afirma un lector entusiasta. “Per poder fer aquesta resistència, per poder prendre una distància crítica de tota aquesta voràgine i aquesta confusió, proposa viure la quotidianitat”, afegeix un altre. “Això li he explicat a algú que no ha llegit el llibre i no ho ha entès”, replica un tercer i riuen tots.
“Sí, mira, –aclareix un altre- quan estàs permanentment connectat a l’actualitat, o estàs fent quelcom per evadir-te'n, deixes de viure la vida quotidiana amb les persones que tens més a prop”. I un altre esmenta un tros del llibre: ”És l’exemple de l’àngel que posa l’autor: si et trobessis un àngel i li poguessis preguntar alguna cosa, segur que li demanaries pel més enllà i, en canvi, això per a l’àngel no té cap interès. El que sí que trobaria extraordinari l’àngel és tot el que podem fer nosaltres cada dia i que no li donem cap importància”.
A continuació un altre assenyala: “Com a bon filòsof, l’autor es pregunta per un sentit final i per poder resistir aquesta pregunta, que no té resposta, proposa una solució provisional, que és aquesta idea de la quotidianitat i de la casa com a metàfora de la interioritat, de l’espai personal, protegit i íntim, on sempre ens podem refugiar”. I un altre proclama: “Per a mi, el llibre és una reflexió contra el nihilisme i l’existencialisme. L’autor demana positivitzar la vida, trobar-li un sentit o intentar de trobar-lo”. Tot seguit un altre afegeix: “Sí, la gent s’ha allunyat de la filosofia perquè cercava veritats absolutes i abstractes, i trobo que té gràcia que, ara, un filòsof reconegui que els grans principis no serveixen i que cal tornar a la vida de cada dia, a la saviesa de la gent senzilla, de la gent dels pobles de tota la vida”. Llavors un altre exclama: “El mal és que hi ha llocs, països, on aquesta gent porta una vida senzilla i plena però no en són conscients, llavors hi ha el perill de que facin cas de cants de sirena i vulguin canviar la manera com viuen, i si ho fan espatllaran el que tenen i serà un desastre”.
[...]"
