Mossèn Manel Roig: "El pregó de Pilar Rahola pot ajudar a fer repensar visions antiquades que encara es tenen dels missioners i les missioneres"



Entrevista a mossèn Manel Roig, delegat de Missions del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, amb motiu de la jornada del Domund del passat diumenge 23 d'octubre 2016. 















 El fet de que es triés Pilar Rahola per fer el pregó del Domund 2016 va sorprendre perquè ella es defineix com una persona agnòstica. Anastasio Gil, capellà de Segovia i director de les Obres Missionals Pontifícies a l'Estat, va explicar que li va demanar perquè havia quedat impactat per un dels seus articles arran de la mort de dos missioners de Sant Joan de Déu afectats per l'ebola l'estiu del 2014. Un article en que Rahola devensava la virtut de la caritat. 


 En aquest sentit, per exemple, hi ha el testimoni de la missionera Isabel Solà, una jove infermera catalana, ingressada a la Congregació de Jesús Maria als 19 anys, i que  va marxar de missionera a Guinea, on hi va estar divuit anys, i després a Haití, on n’hi va estar vuit, i que va ser assassinada el passat 3 de setembre. Gràcies a ella, per exemple, existeix ara el Projecte Haití, un centre d'atenció i rehabilitació de mutilats que fabrica pròtesis per als haitians que no tenen recursos. La coneixien com “la monja dels peus”, perquè, gràcies a ella molts haitians pobres havien tingut una segona oportunitat.


 Els missioners tenen una doble missió, ajudar en les necessitats humanes del lloc on són i al mateix temps difonfre la paraula de Jesús, o sigui evangelitzar. Però històricament, en nom de l'evangelització s'han perpetrat accions ben poc cristianes. Aquesta mala premsa encara pesa en l'opinió que la nostra societat té dels missioners?  


"Sí, segurament, perquè hi va haver una època de la història en que els missioners acompanyaven els conqueridors i llavors passava que es confonia conquerir i anunciar l'evangeli, especialment a Amèrica, però també a les colònies portugueses d'Àsia. En algun moment les autoritats van voler fer servir les missions pels seus interessos polítics però des del principi els religiosos missioners ho van evitar. El mateix Sant Francesc Xavier es va barallar amb els comerciants portuguesos a l'Índia, denunciant les seves pràctiques, fins al punt que va aconseguir que no avancessin cap a la Xina".   

 

 "Sí que és veritat que en alguna ocasió es van voler difondre, conjuntament, l'evangeli i la cultura europea, però això es va veure que era una agressió a les cultures locals i es va corregir. Tanmateix, en molts llocs ni es va donar, al contrari, van ser els missioners els qui van promoure el coneixement i l'escriptura de les llengües locals".





[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 27-10-2016]






Christian Manga, capellà senegalès: "A la Casamance el conflicte no és per raons ètniques ni religioses, és per raons econòmiques"



 El passat dijous 22 de setembre hi va haver a la Parròquia de Sant Miquel una xerrada del capellà senegalès Christian Manga. Ell és el director d'un centre de promoció agrícola que treballa pel desenvolupament humà i social de la regió senegalesa de la Casamance. Aquesta regió, una de les més riques del Senegal, viu un conflicte amb el govern central de Dakkar perquè els seus recursos naturals són transportats i explotats a les regions del nord sense obtenir-ne cap retorn a canvi. Com ens va dir el pare Christian, hi ha pobles petits del nord que tenen llum i aigua corrent, i grans ciutats de la Casamance on viu ell que no en tenen. Entre el 1982 i el 2005 una guerrilla a favor de la independència de la Casamance es va enfrontar a l’exèrcit.


 La contrapart a Catalunya del "Centre de Promotion Agricole i Social" del pare Christian és la Fundació Kassumay de Sant Boi de Llobregat.



















[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 28-9-2016]