Entrevista a Oriol Bernis i Margarit, autor de "Driblant la nit", un llibre sobre la trajectòria esportiva de Josep Raich (1913-1988) i els fets polítics i socials que la van condicionar

 Tots sabem que Josep Raich i Garriga va ser un jugador del Barça fill de Molins de Rei. Una recerca ràpida a intenet permet saber que va fitxar pel club blaugrana l'any 1933 i que hi va jugar fins la seva retirada, l'any 1945, arribant a ser capità del primer equip. En total va jugar 244 partits, va marcar 50 gols, i en el seu palmarès hi ha una una Lliga i una Copa d'Espanya. Durant el lapse de la guerra civil va marxar a França, on va jugar al F.C.Sète i al Troyes A.C.

 Però ara, gràcies al llibre de l'Oriol, sabem que Josep Raich no va "marxar" a jugar França, tot incomplint el contracte que tenia en vigor amb el F.C.Barcelona, com el van acusar el club, la premsa i els organismes esportius de l'època. Josep Raich era membre de la Federació de Joves Cristians i el juliol del 1936 va haver d'escapar perquè la seva vida corria perill de mort. A la reraguarda de Catalunya, el sindicat anarquista CNT-FAI va portar a terme una programació freda i sistemàtica de repressió i destrucció. La nostra vila no en va ser una excepció i de nit esquadrons de la mort assassinaven amb total impunitat.







 [Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 24-4-2013]



Entrevista a Joaquim Roglan Andreu

 "Quan vaig veure aquell dia tanta gent per la independència vaig pensar: "sort que ens comencem a moure una mica". Dit això, per a mi el procés no ha avançat gens ni mica des de llavors. Estem tots remenant la cua i no anem enlloc."


"Entrevista a Joaquim Roglan Andreu", per Àngel Beumala
El Butlletí del Centre Excursionista Molins de Rei, època II, núm.76, març, abril i maig 2013, p. 6-11
(D.L. B-45290-97)





El Vignemale i les seves valls amb esquís

 "A les 16:30 h, amb un cel ja crepuscular, ens fem la foto de rigor a dalt del cim. Sens dubte el nostre regal d'avui 6 de gener, diada dels Reis. Després baixem ràpid fins al coll, on hem deixat les motxilles i els esquís, i en els calcem per iniciar el descens del gran glaciar d'Ossoue . Estem una mica neguitosos. És tard i la nit ens cau a sobre. La neu és dura i la baixada la fem rapida. A les 17 h, ja quasi de nit, endevinem un flanqueig molt volat que cal fer per poder trobar el refugi de Bayssellance. És important trobar el camí d'aquest flanqueig perquè si ens el passem de llarg, i seguim esquiant el glaciar, ens endinsaríem per la Vall d'Ossoue cap a Gavarnie, en direcció totalment oposada a la que hem d'anar. A les 18 h, ja de nit, treu el cap per les muntanyes una immensa lluna plena que omple tota la vall de claror."


Àngel Beumala
El Butlletí del Centre Excursionista Molins de Rei, vol.2, núm.3, 1993, pp.7-9


Cliqueu aquí per llegir l'article
Cliqueu aquí per veure l'àlbum







Lluís Victori: "Si les escoles de negocis ajuden a crear gent que s'enriqueix, això no és el que havia pretès la Companyia"

 Entrevista al Pare Lluís Victori i Companys (Barcelona, 1935). Membre de la Companyia de Jesús des de l’any 1955, es va doctorar en química a la Universitat Complutense de Madrid, en filosofia a la Universitat de Barcelona i en teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha estat professor durant 52 anys a l'Institut Químic de Sarrià fins a la seva jubilació l’any 2005. En l’àmbit científic és especialista en corrosió de materials i ha col·laborat en programes de seguretat per a centrals nuclears, per atenuar la problemàtica dels residus radioactius. El 1998 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya. Actualment és el rector de la Parròquia Mare de Déu de Montserrat, a La Floresta de Sant Cugat del Vallès.








[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 27-3-2013]