Entrevista a Oriol Toro, conta contes del grup Vivim del Cuentu

 L'espectacle "Contes desexplicats" es va representar el passat divendres 23 de novembre a la Biblioteca Pau Vila:

 "Els contes de tota la vida, els de l'àvia, els clàssics de la literatura infantil, es poden deconstruir. A l'espectacle, la caputxeta planta cara al llop i li retreu que fa panxa, la rateta no és presumida i als animals que la festegen els pregunta si mai han llegit un llibre, i l'entranyable Patufet, en la nostra versió, s'acaba convertint en un gegant! Els contes tradicionals eduquen a través de la por: "si no t'acabes la sopa vindrà el llop i se't menjarà". S'han de continuar explicant, només faltaria! És quan els infants els coneixen, i els entenen perquè s'han fet més grans, que es pot fer aquest exercici crític amb ells."




Els cuentistes de Vivim del Cuentu: www.vivimdelcuentu.org


[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 28-11-2012]



Estudiar a l'Institut Obert de Catalunya (IOC)

 La Generalitat aposta per l'ensenyament a distància a través d'internet perquè no discrimina per situació personal o geogràfica. En el context actual, a moltes persones els dóna una "segona oportunitat" per començar o acabar estudis que en el seu moment van abandonar o no van poder iniciar. En aquest curs 2011-2012 s’han graduat a l’IOC un total de 3.735 alumnes: 1.201 en Educació Secundària, 1.149 en Batxillerat, 367 en Cicles Formatius de Grau Mitjà, 880 en Cicles Formatius de Grau Superior i 138 en idiomes. Això suposa un increment de més del 40% en nombre de graduats respecte a l'any passat. En parlem amb Teresa Fernando, professora de l’Institut de Batxillerat de Molins de Rei "Lluís de Requesens".






[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 15-12-2010]


JOBAC: utopia i joventut a Catalunya

 Montserrat Sintes, llicenciada en geografia i història, va ser l'arxivera encarregada de tractar el fons documental de la JOBAC dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Motivada per la riquesa del material que tenia entre les mans, va decidir escriure la història d'aquest moviment educatiu de joves nascut el 1974 i que va finir l’any 1992, quan es va fusionar amb la JOC (Joventut Obrera Cristiana). Les sigles JOBAC signifiquen “joves cristians de barris obrers i ambients populars” i als nostres oients de més veterania els sonen molt, perquè la JOBAC va tenir una forta implantació durant els anys 80 a Molins de Rei.






[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 21-9-2011]


Polítiques municipals, immigració i cohesió social

 El dimecres 11 de maig es va presentar el Manifest que la plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants va redactar amb motiu de les eleccions municipals del 22 de maig. L’acte va incloure una conferència de Xavier Torrens, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, i va comptar amb la presència del Director General d’Afers Religiosos, Xavier Puigdollers, entre d'altres personalitats. En parlem amb Pepe Rodado, membre de la Pastoral amb els Immigrants.


 



[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 31-10-2012]



Un centre excursionista és més que un club esportiu

 Entrevista al president del Centre Excursionista Molins de Rei: "Un centre excursionista té tres branques, la cultura, l'esport i el medi ambient. Això fa que siguem molt més que un simple club esportiu i puguem organitzar tota mena d'activitats. Des de la Directiva intentem escoltar les persones i les seves propostes, i si són viables, quasi sempre fem mans i mànigues per portar-les a terme. Sense cap mena de dubte, l'èxit rau en que tots som voluntaris i no tenim cap mòbil econòmic. És increïble el que pot aconseguir la il·lusió!"







[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 7-5-2008]


Roger Llopart, educador de la DGAIA

 El 20 de novembre de 1989, l'assemblea General de les Nacions Unides, va adoptar la Declaració dels Drets de l'Infant a fi que els infants tinguin una infantesa feliç i gaudeixin, en benefici propi i de la societat, de drets i de llibertats. I insta als pares i mares, els homes i les dones individualment, i les organitzacions privades, autoritats locals i els governs respectius, a reconèixer aquests drets i a treballar perquè s'observin per mitjà de mesures legislatives.

 Amb aquesta introducció que acabo de fer ja us deveu imaginar de què parlarem al programa d’avui. I és que un matí vaig coincidir amb el nostre convidat d’avui a l’autobús, i tot xerrant, quan em va explicar la feina que feia, vaig pensar de seguida que havia de venir al programa. Es tracta del Roger Llopart, educador de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, de la Generalitat de Catalunya.






[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 6-6-2007]


Vietnam, sortint de l'oblit

 La Natàlia, una psicòloga, i en Francesc, un economista, volien veure món i van decidir demanar un visat anomenat Working Holiday, que permet treballar a Austràlia durant tot un any. Hi van anar i quan els va tocar deixar el país van dir, “... i perquè abans de tornar cap a casa no anem a donar una volta per països asiàtics, ara que des d’aquí els tenim a prop”. I dit i fet, ara ja com a turistes, van visitar Indonèsia, Malaisia, Tailandia, i Vietnam. Això va ser durant els anys 2000 i 2001. Ara l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona els acaba de donar un premi en la 12ena edició dels premis Tiramilles per l’escrit que va fer la Natàlia sobre Vietnam.







[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 21-3-2007]


El Cavaller de l'armadura rovellada

 Teresa Canals, Josep Torrente, Àngel Beumala i Jesús Jiménez fan una lectura dramatitzada d'un tros del conte "El cavaller de l'armadura rovellada", i una posterior reflexió sobre el contingut del text. Escrit per Robert Fisher l’any 1990, aquest llibre ha estat traduït a l'italià, xinès, portuguès, hebreu, alemany, francès, castellà, català, ... i ha captivat milions de lectors a tot el món.







 Sinopsi: Un cavaller medieval famós per la seva brillant armadura es té per bo, amable i afectuós, i fa tot allò que fan els cavallers: matar dracs i salvar princeses en perill. Aquest cavaller té una muller, Juliet, i un fill, Christopher, però no els veu gaire perquè quan no és a la guerra, està ocupat emprovant-se l’armadura i admirant la seva lluentor. Amb el temps el cavaller s’enamora tant de l’armadura, que s’acostuma a dur-la posada sempre. No se la treu ni per anar a dormir. Quan Juliet i Christopher li diuen que se la tregui, ell sempre contesta: “no puc, he d’estar preparat per muntar el meu cavall i sortir al galop en qualsevol direcció”. Un bon dia, Juliet l’amenaça: “si no et treus l’armadura agafaré Christopher, pujaré al meu cavall, i me n’aniré”. Ell s’estima la seva dona i el seu fill, i davant la perspectiva de perdre’ls, el cavaller decideix treure’s l’armadura ... i aquí comença el seu gran problema! No pot treure’s l’armadura del cos! Li ha quedat enganxada! Desesperat, demana ajut al ferrer i no se’n surten. Al final, demana consell al bufó del rei i aquest li recomana que se’n vagi a veure el màgic Merlí, a veure si el pot ajudar. Merlí li aconsella que, tal i com està, no té més remei que fer el “camí de la veritat”, on amb la seva pesada armadura haurà de travessar tres castells: el del silenci, el del coneixement, i el de la voluntat i l’audàcia. Acompanyat d’un esquirol, i d’un colom anomenat Rebeca, el nostre cavaller de l’armadura rovellada comença l’aventura ... 



[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 31-1-2007]


Cine-fòrum: "Sophie Scholl: los últimos días"

 Josep Torrente, Teresa Canals i Àngel Beumala fan un cine-fòrum radiofònic sobre la pel·lícula "Sophie Scholl" (Sophie Scholl: Die letzten tage, 2005) basada en fets reals succeïts a Munic l'any 1943. Sinopsi: "Mentre Hitler està devastant Europa, un grup de joves, sobretot estudiants universitaris, recorren a la resistència passiva com a única via efectiva per combatre els nazis i la seva inhumana màquina de guerra. Neix així "La rosa blanca", un moviment de resistència que té per objectiu la caiguda del Tercer Reich. Sophie Scholl és l'única dona del grup. El 18 de febrer, quan Sophie i el seu germà Hans estaven distribuint pamflets a la Universitat de Munic, van ser arrestats."




 


[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 13-12-2006]


L’oratori de Sant Venceslau ha estat restaurat

 La Tamborinada del dia de Sant Venceslau :

 “Quan feia pocs anys que els Llanés posseïen el mas [de Can Planes], el 1901, Enric Llanés i Clariana, amo de la pairalia, venia amb la tartana de recollir les seves filles de l’estació del tren quan, tot d’una, va començar a girar-se el temps a mal borràs, amb pluja, llamps i trons. Fent camí, animant l’haca perquè carregués més, espetegaven els llamps cada vegada més a prop. Molt esglaiats, el so d’un tro els va fer trontollar i la llum d’un llamp que a pocs metres havia abatut un roure sota el qual acabaven de passar, al costat del camí paral•lel a la riera [de Vallvidrera], els va cegar. L’amo Llanés, agraït per la sort que havien tingut i en reconeixement a la protecció divina, va aixecar una capelleta al costat de la ribera de la riera, que encara es conserva, sota l’advocació de Sant Venceslau, ja que aquell dia, 28 de setembre, l’església celebra la festa d’aquest sant.”

Extret de: "Les Masies de Molins de Rei" , de Josep Maria Jordà i Capdevila
(Molins de Rei: Espai de Recerca, 2008. 147 p. ISBN 978-84-932282-8-6)

  
Nota de premsa emesa per la Parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra :
 
 “El passat dissabte dia 3 de novembre de 2012 va tenir lloc la inauguració de l’oratori restaurat de Sant Venceslau, situat a l’antic camí de La Rierada, a la part baixa de la riera de Vallvidrera, dins del terme de Can Planas. La restauració ha consistit bàsicament en la nova majòlica de ceràmica, que s’ha fet a partir de les restes de l’original i de les imatges conegudes del sant; s’ha aprofitat per renovar la petita edificació, la pintura i la reixa. L’acte, al qual van assistir unes 50 persones, va ser conduït per Àngel Beumala, el qual va destacar l’interès de l’esdeveniment des dels punts de vista de la cultura, del patrimoni, de la història, de la religiositat popular i de la natura. En primer lloc es va llegir un resum de la història de la Masia de Can Planas, a partir del llibre “Les Masies de Molins de Rei”, de Josep Maria Jordà. A continuació els mateixos propietaris del mas, Enric i Teresa Monforte de Llanés, van explicar la història de la construcció de l’oratori, el protagonista de la qual va ser el seu besavi, l’any 1901. Tot seguit va prendre la paraula el Jordi Hurtado, qui va explicar qui era sant Venceslau. Finalment, els Llanés de Can Planas van descobrir la nova majòlica, i mossèn Xavier Aymerich la va beneir. Entre els agraïments també es va destacar el dibuix, obra desinteressada de l’Eduard Segura. L’acte va acabar amb un refrigeri per a tots els assistents.”


A l'acte d'inauguració hi van assistir una cinquantena de persones





D'esquerra a dreta: Àngel Beumala, Josep M. Jordà, Eduard Segura,
Mn. Xavier Aymerich, els germans Teresa i Enric Monforte de Llanés, i Jordi Hurtado



Sant Venceslau és el patró de Praga i està enterrat a la catedral de Sant Vit d'aquesta ciutat