Josep Armentano Solé i David Valls Hurtado, autors del podcast "país invisible" dedicat a la llengua i a la cultura occitana

  El 21 de febrer va ser el Dia Internacional de la Llengua Materna, i no sabem si, per aquest motiu o no, el Ministeri de Cultura de França va fer públic els resultats del seu últim baròmetre sobre les llengües més influents del món. Si vau seguir la notícia per la premsa sabreu que, en aquest rànquing, el català ocupa la posició número 12 en un llistat de 634 llengües. 

 I us preguntareu: "Com pot ser, si a Catalunya l'ús del català retrocedeix de manera clara a tot arreu?" Doncs perquè aquest rànquing de llengües, elaborat pel ministeri de cultura francès, no té en compte el nombre de parlants sinó d'altres variables, com ara fins a quin punt es fa servir com a llengua als mitjans de comunicació, el seu estatus polític, la presència a l'àmbit de l'ensenyament universitari, i sobretot a la Wikipedia d'internet.

 I en el que potser no us heu fixat és que a la posició número 80 d’aquestes 634 llengües més influents hi ha l'idioma occità. Un idioma minoritzat, històricament perseguit -com tots els idiomes de França diferents del francès-, que només és oficial a la Vall d'Aran, i que a la resta del seu territori es troba en procés d’extinció.

 Una de les raons que la llengua occitana es trobi a la posició 80 d’aquest rànquing és que hi ha persones molt actives a les xarxes que el fomenten i el divulguen malgrat tots els obstacles. I a Molins de Rei en tenim dues d'aquestes persones: el Josep Armentano i el David Valls. Ells són els seus autors del podcast titulat País invisible.

Cliqueu aquí per escoltar l'entrevista

[ Programa Obrint Camins del 1-3-2023 ] 

 

Joan Castellví, autor de la novel·la "La Venjança dels sometents : la guerra del francès a les muntanyes d’Olorda i Vallvidrera”

 

 Joan Castellví i Mercier va néixer l’any 1950 a La Rierada, i és el propietari de la finca de Can Castellví, una de les més extenses de l’antic terme de Santa Creu d’Olorda i de tota la Serra de Collserola. D'altra banda, Can Castellví és un dels masos més antics de Catalunya pel fet de que es manté la continuïtat de la nissaga des de fa més de cinc segles.

 El 14 de setembre de 2022, a la Sala d’exposicions de Ca n’Ametller de Molins de Rei, Joan Castellví va presentar la seva primera novel·la: "La Venjança dels sometents : la guerra del francès a les muntanyes d’Olorda i Vallvidrera”

 L'obra parteix d'uns fets reals que li explicava el seu avi quan era petit, i per escriure-la amb versemblança el Joan es va documentar amb obres de l’historiador Josep Maria Jordà, amb el llibre de mossèn Llorenç Sallent titulat "Història documentada del poble i parròquia de Santa Maria de Vallvidrera", publicat l'any 1916, i amb el dietari de mossèn Pau Sagau titulat "Historia de Vallvidrera durant l'època de la guerra de la independència y noticias generals d'aquella gran epopeya", publicat l’any 1908.

 Al marge de l'acció trepidant que comporta una novel·la ambientada en una guerra, el text te un gran interès pel munt de detalls costumistes que recreen com era la vida d’abans de la revolució industrial: les feines del camp al ritme de les estacions de l’any, els rituals dels casaments i les festes majors, què menjaven, com es vestien, quins remeis feien servir ... 

Cliqueu aquí per escoltar l'entrevista

[ Programa Obrint Camins del 15-2-2023 ] 

Josep Maria Pubill, creador de murals en tres dimensions a l'espai públic

 

 A Molins de Rei tots tenim ben present els murals en tres dimensions que Josep Maria Pubill va realitzar a la Plaça de la Llibertat, a una banda el pont de les quinze arcades, i a l’altre, l’església romànica de Santa Creu d’Olorda.

 Des del 22 d’octubre passat podem contemplar a la vila un nou mural d’aquest artista, aquest cop es tracta d’una representació de l’antic pont de la cadena, i el podem veure a la façana de la seu de l’associació de veïns del barri d'El Canal.

 Totes aquestes obres –i moltes d’altres- el Josep Maria les fa desinteressadament per col·laborar amb les entitats de la vila i tothom qui li demani. 

Cliqueu aquí per escoltar l'entrevista

Josep Maria Pubill [segon per la dreta] amb els seus col·laboradors i l'alcalde de Molins de Rei, el dia de la inauguració del mural de l'associació de veïns del barri d'El Canal (22 d'octubre de 2022)

Plaça de la Llibertat, Molins de Rei

[ Programa Obrint Camins del 18-1-2023 ] 

Vanessa M. Cortés : "Avortar és un delicte a Andorra en tots els supòsits, les andorranes anem a fer-ho d’amagat a Barcelona igual que vosaltres anàveu a Londres durant el franquisme"

Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 581, desembre 2022, pàg. 19

 Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, el dissabte 26 de novembre es va inaugurar a l’Agrupa una exposició organitzada per la secció local d’ERC sobre Victòria Pujolar Amat (1921-2017), pintora, membre de les Joventuts Socialistes durant la postguerra i dona implicada en la resistència antifranquista.

 L’acte inaugural va presentar-lo Francesca Riera, secretària de Feminismes d’ERC a Molins de Rei, i va comptar amb les intervencions de la catedràtica d’Història Gemma Tribó, i de Vanessa M. Cortés, presidenta de l’associació andorrana “Stop Violències” i de la “Xarxa la Meri”.

 Especialment punyents van ser les manifestacions de Cortés sobre la situació dels drets humans a Andorra: “No tenim dret a vaga, no tenim subsidi d’atur, la sanitat no és universal, i la conciliació social i familiar és impossible per culpa dels torns rotatoris del sector comercial, amb el que tampoc podem organitzar manifestacions per protestar. Pel que fa als drets de les dones, avortar és un delicte a Andorra i està prohibit en tots els supòsits. En el seu lloc s’aplica una política de dubtosa legalitat consistent en donar en adopció la criatura si la mare té dificultats per mantenir- la. Igual que vosaltres anàveu a avortar a Londres durant el franquisme, nosaltres anem a fer-ho d’amagat a Barcelona. Tampoc tenim a Andorra cap protocol d’atenció davant les violències masclistes.”

 L’any 2020 Vanessa M. Cortés fou denunciada pel Govern d’Andorra, presidit per l’ultradretà Xavier Espot, per haver declarat davant les Nacions Unides que Andorra prohibeix l’avortament en tots els supòsits, incomplint els mateixos tractats internacionals signats per aquest Estat. Actualment, es troba pendent de judici acusada de calúmnies, difamació i d’atemptar contra el prestigi de les institucions andorranes, i és víctima d’una forta campanya pública d’assetjament: “Els mitjans de comunicació andorrans, tots controlats pel govern, tergiversen la informació sobre nosaltres fins al punt de què si hagués de buscar feina ningú no me’n donaria”.

 Marta Espona, portaveu d’ERC Molins de Rei a l’Ajuntament i candidata a l’Alcaldia en les eleccions municipals de l’any vinent, va cloure l’acte davant la cinquantena de persones assistents.

L’Associació de veïns del barri del Canal celebra 50 anys de vida

Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 581, desembre 2022, pàg. 14

 L’Associació de veïns del barri del Canal va inaugurar el passat 22 d’octubre un mural en tres dimensions a la façana de la seva seu per commemorar el 50è aniversari de la seva fundació.

 L’acte va comptar amb les actuacions de l’Entxuscat, els Gegants de Molins de Rei, els Matossers i el grup Sanmat de balls en línia. El dibuix del mural –una antiga imatge del canal descobert- es va decidir per votació popular i l’execució ha estat obra de l’artista local Josep Maria Pubill. Durant la inauguració hi va haver parlaments de Santiago Moreno, un dels membres fundadors de l’associació l’any 1972, l’actual presidenta Rosa Ricart, la regidora de barri Jessica Revestido, i l’alcalde Xavi Paz, el qual va cloure la seva intervenció desitjant molt de futur i energia a l’entitat tot recordant, i posant d’exemple, els enyorats Vicenç Fernández i Custodio Castro.

  La llarga tradició de l’Associació de Veïns i Veïnes del barri del Canal fa que la majoria de residents vehiculin a través d’ella les seves demandes i necessitats. Això fa que la tasca d’interlocució d’aquesta entitat amb l’administració local sigui fonamental per a la vida al barri. Segons ha explicat la Junta directiva en declaracions a El Llaç, recentment han tingut una reunió per tractar temes de seguretat i mobilitat amb el responsable de la Guàrdia Urbana i el regidor de l’Ajuntament d’aquestes àrees.

 A part de la mobilitat i la seguretat, la gestió de les queixes relacionades amb la manca de civisme és un altre front obert que té actualment l’Associació. Aquestes queixes són, sobretot, relacionades amb les colles que van a la discoteca Be Disco i el comportament vandàlic d’algunes d’elles quan passen pels carrers del barri, o el soroll que fan els clients d’alguns bars que no respecten l’horari de tancament, ni el nombre autoritzat de taules que poden tenir a les terrasses.

 Un altre punt conflictiu es troba a la trama de carrers de vianants que passen per sota dels blocs de pisos, a l’illa delimitada pels carrers Sant Isidre, Ferran Agulló, Felip Canalies i Raseta. En dies de pluja són el lloc triat per fer-hi els botellots del cap de setmana, amb tot el que això suposa de deixalles i sorolls a la nit. Alhora, com que aquestes vies de pas són segures perquè no hi ha trànsit de cotxes, la mainada també les fa servir per jugar, fet que ja ha creat més d’un problema de convivència quan hi ha pilotes o patinets pel mig: “Tenim la fortuna d’estar envoltats de tres parcs públics –Pont de la Cadena, Parc Mariona, i Parc del Baix Llobregat- però molts pares prefereixen que els seus fills juguin en aquests espais perquè al mateix temps poden estar-se asseguts a les terrasses dels bars. Però, és clar, tot això suposa cops de pilota, curses de patinets, crits de la quitxalla que esveren i fan bordar els gossos dels balcons... fins i tot tenim casos documentats de pares que s’han arribat a enfilar amb una escala al balcó d’un pis que no és el seu per recuperar la pilota del seu fill!”. Tot plegat una molèstia per a les persones que viuen en els més de quatre-cents pisos que hi ha concentrats al capdamunt d’aquests passatges, segons afirmen des de l’actual Junta. “La regulació dels usos d’aquests espais interiors només la pot fer l’Ajuntament perquè, a diferència d’altres barris de la vila, el sòl d’aquests carrerons és públic i els sostres són privats, amb el que les comunitats de propietaris no hi poden fer res. Posar cartells prohibint jugar a pilota no funciona si la gent sap que no hi ha un poder sancionador al darrere.” L’any 2021 van demanar formalment a l’Ajuntament que fes un pla per regular els usos d’aquests espais, que són municipals, però fins al moment no han rebut cap resposta.

 Al costat de tota aquesta tasca relacionada amb la gestió del dia a dia de la vida al barri, l’Associació també és molt ben valorada pels serveis i les activitats que ofereix: ioga, pilates, balls en línia, massatges, podologia, i un grup de suport per a mares lactants anomenat “Mama pit”.

 El barri del Canal va ser construït entre els anys 1966 i 1975, i l’Associació de Veïns es va fundar l’any 1972 promoguda per mossèn Ignasi Mora, el qual també va impulsar les associacions de veïns dels barris de nova creació de la Riera Bonet i de l’Àngel. Els primers anys l’Associació es va dedicar a reivindicar millores pel nou barri, on hi mancaven carrers per asfaltar, no hi havia prou places públiques d'escolarització per als infants, i els dos canals -el de la Infanta i el Rec vell- eren clavegueres a celobert que calia cobrir perquè eren un perill per a la salut pública.

 Al llarg d’aquests cinquanta anys els presidents de l’Associació de veïns i veïnes del barri del Canal han estat, per ordre cronològic:

 Antonio Masegosa, Santiago Moreno, Ramon Rius, Miguel Buenestado, Antonio Lorenzo, Amador Cayuela, Salvador Ladevesa, Montserrat Ruiz, Pedro López, Jesús González, Vicenç Fernández, Santiago Ribas, Montserrat Ramírez i Rosa Ricart.

 L’actual Junta directiva és formada per: 

 Rosa Ricart, presidenta; Montse Ramírez, secretària; Gustavo Vigo, tresorer; i els vocals: Encarna García, Antonia Plaza, Ramon Sicart, Santiago Arrivas, Isabel Bonilla i Manuel Sierra.