Pere Raich, escriptor i dramaturg: "Sóc un patidor de cor del trist destí del Sahara Occidental i la seva gent"


 Avui dediquem el programa al Sahara Occidental amb Pere Raich i Vendrell, autor de la novel·la “La noia del desert”, presentada a la sala Gòtica de Molins de Rei el passat 18 de març del 2021, i ambientada en el drama humanitari dels refugiats saharauis.



Cliqueu aquí per escoltar l'entrevista sencera






 "Jo vaig fer la mili al Sahara Occidental i em vaig enamorar d'aquella gent i del desert. Un cop aquí, quan quatre anys després el Marroc els va envair i els va expulsar de les seves terres, aquella ignomínia que els va fer Espanya abandonant-los em va deixar un nus a l'estómac. Com que jo no agafaré el fusell i els aniré a defensar, ni faré segons què, doncs vaig crear la història de la Faghira, una nena que viu el trasbals de l'ocupació i l'expulsió, i ens explica totes les peripècies que passa fins que es fa gran."  


 "Si bé Franco, mig moribund, va demanar que no es deixés prendre la província del Sahara Occidental, els que remenaven les cireres -i hi ha noms i cognoms- van preferir trair els saharauis abans que entrar en guerra amb el Marroc. Per això, mentre els espanyols deien públicament als saharuis que es faria el referèndum que demanava l'ONU, de sotamà ja negociaven amb el Marroc quines condicions els oferien a canvi de no oferir resistència a la seva ocupació del Sahara Occidental. Això està dit amb la boca petita, i no està escrit massa enlloc, però hi va haver uns contractes de pesca molt avantatjosos per les flotes pesqueres espanyoles en aigües marroquines, etc. Fins i tot hi ha una negociació que esquitxa el Juan Carlos -abans de ser rei-, on les males llengües marroquines diuen que a les negociacions que es van fer amb el rei Hassan II va obtenir avantatges econòmics particulars per ell."


 "Si tot hagués anat d'una altra manera, els saharauis viurien en un país riquíssim. En el Sahara Occidental, ocupat pel Marroc, la costa és de les més riques en pesca, i no gaire lluny hi ha les famoses mines de Fos Bucraa, que en fosfat són de les principals del món. Ara, en canvi, expulsats de les seves terres, viuen en camps de refugiats al desert depenent de la solidaritat internacional."


 "Les resolucions de Nacions Unides els marroquins les van interpretar a la seva manera, obviant la part que deia que els saharauis tenien dret a fer el seu referèndum d'autodeterminació. Seria una mica com avui el Tribunal Suprem espanyol que, en les sentències que li arriben d'Europa, diu: "Sí, aquí diu això, però jo ho interpreto d'aquesta altra manera perquè em convé". És exactament el mateix."


 "En el món hi ha moltes atzagaiades que fan feredat i a les que cap potència s'hi oposa. Podem parlar de Palestina i de molts altres llocs. O el mateix dret a decidir dels pobles, que tampoc se'ns reconeix, sense anar més lluny, a nosaltres, els catalans. Perquè és allò de "tu ets meu i jo faig amb tu el que vull", aquesta mena de concepte que sembla que els espanyols ho tinguin com ADN. Jo no em sento espanyol, i no el tinc, aquest sentiment. Però és una cosa que veus que es repeteix a molts altres llocs, sembla que hi hagi com un leitmotiv de dir: "jo, pel meu desig, pel que jo crec, i pel que jo vull, tot val". Però és el que tenim i contra això hem de saber lluitar-hi d'alguna manera."


"El tema no és quin poder té avui el Marroc per no rebre cap sanció pels seus incompliments dels mandats de les Nacions Unides, el tema és quina ambigüitat té el poder espanyol i el poder europeu per no aplicar-les. No es tracta del gran poder que tingui l'altre, es tracta de l'ambigüitat i la falsedat que hi ha al darrera de qualsevol conflicte on, la gent que el podria solucionar, no en té ganes. Encara que digui que el solucionarà, si veu que ha de crear una incomoditat a segons qui, doncs no mou ni un dit. Per tant, el problema no és el poder de l'altre, el problema és la covardia de qui ho podria solucionar i no ho fa. I això passa aquí, també."  

 

 "La solució és que Turquia faci de mur de contenció de tots els refugiats sirians i, a canvi, la comunitat europea li pagui un cànon? La solució és que hem d'estar bé amb el Marroc perquè ens fa de tap de l'emigració subsahariana? Afrontar els problemes d'aquesta manera és una vergonya. Quan votem hauríem de pensar més."



 Es poden seguir les notícies de l'actual represa de la guerra entre el Marroc i el Front Polisari al web: https://www.ecsaharaui.com/




[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 28-4-2021]