Jordi Costa, fotoperiodista: "Fins que no ets allà i sents l'olor de sofre, el rugit del volcà i com es mou tot pels terratrèmols, no ets conscient del què estan vivint a l'illa de La Palma"

 

 El fotoperiodista molinenc Jordi Costa és un dels autors d’un calendari solidari per recaptar fons per la protectora d'animals Benawara, de la població de Los Llanos de Aridane, a l’illa de La Palma, per ajudar-los en la seva tasca a favor dels animals afectats per l’erupció del volcà Cumbrevieja.

 Aquest volcà va entrar en erupció el passat 19 de setembre del 2021, i el Jordi -juntament amb els fotògrafs David Melero i Carles Rabadà-, va desplaçar-se a les illes Canàries per viure-ho de ben a prop. Part del seu treball ara es pot veure en forma de calendari, amb dotze fotografies que mostren des de l’erupció del volcà fins a les terribles conseqüències que ha tingut en els poblets de l’illa i els seus habitants. 

 El títol del calendari és "Magma" i té la seva història: Magma és el nom que li van posar a un gatet que va estar-se setmanes atrapat entre les cendres a la zona d’exclusió de l’erupció volcànica. Quan el van poder rescatar el van portar a la protectora de Benawara, però malauradament al cap de tres dies va morir fruit del mal que havia patit. 

 El calendari es ven per 15 euros -més despeses d’enviament-, és en color, mida A3 vertical, i es pot comprar al web: www.magma.cat  




Cliqueu aquí per escoltar l'entrevista









- Com a fotoperiodista vas viatjar a La Palma per iniciativa teva o va ser algun encàrrec?

- No, va ser una iniciativa meva, junt amb dos companys. Un volcà en erupció no es veu cada dia i aquest el teníem molt a prop. En total hi he estat dotze dies dividits en dues tongades, sis dies el mes d'octubre aprofitant el pont del Pilar, i sis dies ara a principis de desembre aprofitant el de la Puríssima. Com a fotoperiodistes vam poder entrar a les zones d'exclusió gràcies a que un de nosaltres era pilot de dron. 


- Quina és la primera impressió que et va causar el volcà?

- Per una banda molta emoció, i per l'altra desolació. Van ser com dues cares.


- De fet el calendari es titula així: “Magma, la doble cara”. M'’imagino perquè una cara és la bellesa del foc del volcà, i l’altra el mal que fa, no?

- Exactament és això. La doble cara és com ho acabes de descriure. Arribes allà i veus un volcà en erupció, que és un espectacle de la natura i una cosa molt recomanable de veure, però per una altra banda també veus l'impacte negatiu que té sobre la societat de l'illa que és una cosa molt grossa. Gent que d'un moment per l'altre és queda sense casa i sense res, i que saben que no ho podran recuperar mai. 


- Per les fotografies que has fet veig que et vas haver de relacionar amb els habitants de l'illa de La Palma. Com els descriuries?

- Valents i molt bona gent, però sobretot valents. 


- En una de les teves fotos es veuen uns veterinaris amb un gatet, és el famós Magma?

- No, n'és un altre. Si bé sí que tenim fotografies del famós Magma perquè quan el van rescatar érem allà. 


- Per què dieu en el vostre web que els animals són els oblidats de totes les catàstrofes?

- T'agradin més o menys els animals i les mascotes, els ajuts de les autoritats evidentment sempre van més a les persones i els col·lectius humans, diguéssim, que no pas a les bèsties. Per això la protectora de Benawara s'ha trobat tota sola i desbordada alhora d'atendre totes les bestioles que els portaven. No reben cap ajut per tenir-ne cura i en canvi tenen moltes necessitats perquè són essers vius que mengen cada dia! Només compten amb la solidaritat de les donacions, i per això nosaltres els donarem tots els beneficis de la venda del calendari.


- En una altra fotografia teva es veuen uns treballadors d’una plantació coberts amb impermeables i tapant els manats de plàtans que pengen de les plataneres. Com la vas fer?

- Vam conèixer un xicot que es deia Alberto, que treballava en una plantació de plataners, i com t'he dit abans els habitants de La Palma són molt bona gent, i de seguida ens va obrir les portes i ens va convidar al lloc on treballava perquè veièssim en quines condicions infrahumanes ho havien de fer. De per sí ja és una feina dura, i ara encara ho és més perquè abans de collir han de treure tota la cendra que ha caigut, perquè no es faci malbé la planta però també perquè els plàtans arribin a casa nostra en unes condicions òptimes i perfectes. La nostra societat és així de capriciosa i ells saben que si un plàtan el veiem una mica brut ja no el voldrem. Aquesta és la trista realitat i ells estan preocupats per això. Tenen por de perdre les seves plantacions. I et diré més: aquesta fotografia va ser feta en una plantació que es troba en un poble que es diu Tazacorte, i que ha estat un dels darrers a rebre una de les colades del volcà. És a dir que, fins i tot han estat a punt de desaparèixer aquestes plantacions que vaig fotografiar.  


- Una de les coses que m’ha sorprès en algunes fotografies del calendari és que la cendra és de color marró clar, i no pas negre com estem acostumats. Per què?

- Això és un efecte òptic del sol. La cendra és sempre d'un color gris molt fosc. Els colors de les fotografies del calendari són tots autèntics. De fet, el cel envermellit que es veu a les fotografies del volcà semblava tret de l'infern. Jo que he estat director d'Els Pastorets els ho deia: "Nois, sembla que sigui a l'infern d'Els Pastorets!"


- Una altra cosa que m’ha impressionat és l’èstètica de certes imatges sobre la pluja de cendra. En realitat són terribles, perquè han fet malbé conreus i pobles sencers, però que vistes en les vostres fotografies no deixen de ser boniques perquè sembla que hi hagi hagut una nevada. Tu també tens aquesta sensació contradictòria, d’imatges terribles però alhora molt estètiques? És un contrasentit, no?

- De fet, la mateixa gent d'allà ho deia, que havia quedat un paisatge desolador però que quan tocava el sol feia com un efecte que recordava les dunes d'un desert, i semblava fins i tot que fossis en un altre país. Però, és clar, hem de pensar que a sota de tota aquesta cendra, que a sota de tota aquesta lava, hi havia cases. O més ben dit, hi havia les llars d'una gent que havia viscut allà tota la seva santa vida. Una gent que se'ls hi ha acabat tot, i que no veuen per on se'n sortiran. Tot i això, són optimistes i ens deien: "No nos queda otra que ir hacia adelante". I és així, és l'única cosa que poden fer. 


- Com s’està vehiculant la solidaritat amb l’illa de La Palma?

- Si bé les autoritats d'allà han rebut ajuts de l'Estat, sé que hi havia queixes de què aquests ajuts encara no havien arribat a la població. Com acostuma a passar moltes vegades. És a dir, els ajuts no han arribat al seu destinatari final, i la gent s'està queixant molt en aquest aspecte. També s'ha de dir que la majoria de cases no tenien assegurança i tindran moltes dificultats. Estem parlant de més de 2.500 edificacions que han quedat soterrades sota la lava o la pluja de cendra.


- Estem parlant d’una catàstrofe que ha passat en un país de la Unió Europea i, de fet, el govern espanyol ha aprovat dos paquets d’ajuts de 225 milions d’euros per ajudar les víctimes i reconstruir l’illa. Paral·lelament, hi ha ONG com Creu Roja, o administracions com el Cabildo de La Palma –el govern de l’illa-, o la Universidad de La Laguna –la universitat de Canàries- que ens demanen que els donem diners en solidaritat amb els afectats. Com s’explica?

- Fa deu anys hi va haver un terratrèmol a Múrcia i avui ja ningú no en parla i aquella gent encara no tenen la casa aixecada. Encara no han rebut els diners que els hi van prometre. Però, és clar, com que és aquí a Múrcia, és a Canàries, ... doncs no passa res. A vegades estem més conscienciats de ser solidaris quan hi ha problemes a Haití o terratrèmols o riuades a no sé on, que no pas quan això passa a gent d'aquí. I que consti que s'ha de fer, i em sembla molt bé, que es donin diners a Intermon-Oxfam i a aquestes ONG que ajuden els països en vies de desenvolupament, però és que jo m'he trobat amb gent que m'ha dit: "Està molt bé el calendari que heu fet però és que a mi, la veritat, això és una cosa que no em toca gaire". Que no et toca gaire? Doncs esperem que no entri mai en erupció la zona volcànica de la Garrotxa! No oblidem que els nostres volcans només estan adormits, ningú no ha dit que estiguin morts. Esperem que no passi mai, però en menys de cent anys podrien entrar en erupció perfectament i, que jo sàpiga, a Olot i els seus voltants hi ha moltes llars. També seria una catàstrofe.      


- En el vostre web hi teniu el lema: “Cada dia més a prop del final, cada dia més a prop d'un nou inici”. Què significa?

- És la conclusió que en vam treure de la nostra estada a l'illa de La Palma, i també el que ens deia la gent d'allà: "Ara hem d'esperar que s'acabi l'erupció -cada dia més a prop del final-, i quan s'acabi haurem de començar de zero -s'haurà de fer un nou inici".


- En què estàs treballant ara, Jordi?

- Jo, a part de ser fotoperiodista, també em dedico a les arts gràfiques, i aquest dilluns [20 de desembre de 2021] inaugurem a Balaguer la primera exposició "Magma" de les fotografies que vam fer a l'illa de La Palma. En aquests moments m'enganxes que estic imprimint les imatges, posant-les en quadres, fent uns vinils llargs per paret perquè sigui una exposició ben "xula" ... Serà itinerant, i espero i desitjo que també es pugui a veure a Molins de Rei.   


- Moltes gràcies, Jordi, no sé si vols cloure l’entrevista adreçant un missatge als oients de Ràdio Molins de Rei?

- Doncs insistir en el que deia abans: A vegades estem més conscienciats en ajudar en les catàstrofes que passen a l'altra punta de món -que evidentment s'ha de fer- i ens oblidem de la gent que tenim prop i que també les passa magres. La gent de La Palma, a les Canàries, són una gent molt maca, són una gent molt bona, i nosaltres hem obert una pàgina web on es pot adquirir per 15 euros el calendari que hem fet per ajudar l'associació Benawara. Una gent que estan molt apurats perquè se'ls hi està acabant el menjar, els diners ... i com sabeu els animals mengen cada dia i necessiten atenció les vint-i-quatre hores. I allà hi ha una colla de voluntaris que no paren de treballar per tots aquests animals i es mereixen tot el nostre respecte i el nostre reconeixement! He de dir que el què ha passat a l'illa de La Palma amb l'erupció del volcà, fins que no trepitges la cendra no te n'adones del que realment estan vivint aquella gent. Les imatges i els vídeos que surten a la televisió ajuden a fer-te'n una idea, però fins que no ets allà i sents l'olor de sofre, sents el rugit del volcà, sents com es mou la terra pels terratrèmols -que nosaltres vam viure quan vam estar allà-, fins que no es viu tot això no es pot ser conscient del que realment estan vivint a l'illa de La Palma. 


- Moltes gràcies, Jordi, per aquest testimoni que ens acabes d'aportar, moltes gràcies per atendre’ns, i molta sort!

- Gràcies a vosaltres!





[ Programa Obrint Camins del 22-12-2021 ]