Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 597, juny 2024, pàg. 25
El dissabte 1 de juny de 2024, Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, va ser a Molins de Rei per oferir una xerrada. L’acte, organitzat per la demarcació Baix Llobregat Centre d’aquesta entitat, va tenir un format de conversa entre el filòsof i la periodista molinenca Aina Sanllehí, i va comptar amb la presència de nombrós públic, sobretot socis d’Òmnium de les poblacions de Molins de Rei, El Papiol, Sant Vicenç dels Horts, Pallejà, Vallirana, Cervelló, La Palma de Cervelló, Corbera de Llobregat i Torrelles de Llobregat.
Sanllehí va iniciar la conversa preguntant a Xavier Antich per la fermesa d’Òmnium després de la davallada dels partits sobiranistes a les passades eleccions al Parlament de Catalunya. En la seva resposta, Antich va recordar als presents que en aquell precís moment en el que estava parlant només feia 48 hores de l’aprovació de la Llei d’Amnistia, una demanda que Òmnium va plantejar l’any 2020 i que llavors fou considerada com una quimera per tothom.
Tot seguit va explicar una anècdota que li va passar fa dos anys en un sopar al País Basc, on una persona molt rellevant de la política basca li va dir: “Vosaltres els catalans sou especialistes en convertir les més grans victòries en derrotes. Heu aconseguit de treure els presos polítics de les presons i ja els esteu escridassant pel carrer com a botiflers i com a traïdors. En canvi, nosaltres, portem més de trenta anys batallant perquè els nostres presos siguin traslladats a presons basques i encara no ho hem aconseguit. Com pot ser que vosaltres els hagueu pogut treure i tingueu aquesta sensació de derrota?”.
L’anècdota va servir a Antich per explicar que com a país -i com a moviment sobiranista- “sembla que patim ciclotímia, això que els passa als socis del Barça que avui són el millor club del món i a l’endemà són un desastre absolut i cal tallar el cap de tothom”. Segons ell, l’amnistia és una victòria política sense precedents que s’ha aconseguit gràcies a la implicació de moltes organitzacions: “A Òmnium sabem que les coses no són d'un dia per l'altre i que cal trenar aliances, les quals requereixen treball i esforç, i sobretot pensar que no hi ha res impossible si es treballa plegats i es persisteix”.
Seguint aquesta línia optimista, Antich va fer saber que l’entitat que presideix, la qual va ser fundada l’any 1961 sota el lema de “llengua, cultura i país”, ha continuat creixent després del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre: “El 2017 teníem 50.000 socis i 20 seus territorials, el 2024 som 180.000 socis i tenim 52 seus, tres d’elles fora de l’Estat -a l’Alguer, Perpinyà i a Andorra”.
Preguntat per la causa oberta contra Tsunami democràtic, va qualificar-la d’aberrant perquè “el dret a la protesta és un dret fonamental que l’Estat ha de garantir i no pas perseguir”. I sobre la situació actual de Catalunya va destacar que, si bé ell era optimista de mena, la realitat que tenim al davant és molt dura: “El país està trinxat per les desigualtats: una de cada tres persones està en risc de pobresa, i una altra de cada tres viu en situació de precarietat. És impossible alliberar un país si no s'allibera la seva gent, amb el que treballar per la cohesió social és essencial per Òmnium”, va afirmar.
Tampoc va poder defugir preguntes sobre l’emergència en la que es troba la llengua. Antich va reconèixer que la situació era greu perquè “només un terç de catalans parlen el català habitualment”, però al mateix temps va recordar que als anys 60 i 70 del segle XX “el país va aconseguir incorporar a la construcció nacional tot el corrent migratori que venia de l’Estat espanyol, i ho va fer en una situació de dictadura on el català era prohibit i les sentències dels jutges podien ser de mort”. Llavors va citar Paco Candel i Josep Benet per afirmar que “la migració a Catalunya és històrica i estructural, la tenim contínua des dels darrers tres-cents anys, i el repte avui és continuar convertint aquests nous catalans en una fortalesa per al país seguint l’ideal d’un sol poble”. En aquest sentit va demanar al públic assistent que donés suport a les iniciatives i campanyes d’Òmnium adreçades a la inclusió “per fer participar tothom del país”.
L’acte es va cloure amb el lliurament d’insíginies commemoratives als socis i sòcies d’Òmnium del Baix Llobregat Centre que enguany fa 50 anys que són membres de l’entitat, i amb un concert musical de petit format a càrrec dels papiolencs KM2. Tot l’esdeveniment es va realitzar a la sala d’actes del Centre Excursionista Molins de Rei, i va acabar amb un aperitiu per a tothom.