Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 567, octubre-novembre 2020, pàg.9
Anna Tresserra i Rimbau va néixer a Molins de Rei l’any 1985, és llicenciada en Ciències Químiques (2008), en Ciència i Tecnologia d’Aliments (2010) i doctora en Nutrició i Salut (2014). Ha estat investigadora de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). Actualment és professora de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, de la Universitat de Barcelona, dins del Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia.
Cliqueu aquí per llegir la notícia
Les ràdios i televisions locals emeten des del 5 d’octubre el programa “Què i com menjar durant el càncer”, una compilació de trenta-dues receptes elaborades per atenuar els efectes secundaris més comuns que apareixen amb aquesta malaltia. La iniciativa ha estat de la molinenca Anna Tresserra i Rimbau, professora de la Universitat de Barcelona, especialista en nutrició i salut, i expacient de càncer:
“El gener del 2018 em van diagnosticar un càncer de tipus neuroendocrí al nas i al coll. Vaig haver de fer el típic tractament de quimioteràpia i radioteràpia durant sis mesos. Òbviament, el diagnòstic de la malaltia va tenir un gran impacte a la meva vida i vaig haver de deixar la feina, canviar la logística a nivell familiar i necessitar ajuda diària enpràcticament tot. D’altra banda, en el meu cas vaig haver de canviar moltíssimes coses en l’aspecte nutricional perquè la localització del tumor feia que em fos molt difícil menjar”.
Un cop guarida, l’Anna va fer una festa per celebrar-ho i els seus amics li van regalar diners per invertir en un projecte de recerca relacionat amb la malaltia. Llavors va contactar amb el col·lega Raúl Zamora, investigador de l’Institut Català d’Oncologia i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, i juntament amb ell va posar fil a l’agulla a aquest problema de l’alimentació durant el tractament. Segons Raúl Zamora, la malnutrició és la responsable final d’entre un 10% i un 20% de les morts d’aquests pacients:
“Normalment tenen poca gana, problemes a l’hora d’empassar, nàusees, diarrees, restrenyiment, nafres a la boca, distorsió del sentit del gust i les olors dels menjars els molesten moltíssim, fet que ho complica encara més tot”.
De fet, l’Anna Tresserra tot això ho va viure en primera persona:
“Vaig tenir molts d’aquests símptomes i cada un d’ells tenia unes conseqüències diferents, per la qual cosa havia d’adaptar l’alimentació al que em passava en cada moment. De fet, no puc dir que seguís un tipus d’alimentació concreta durant tot el tractament, sinó que vaig haver-la d’anar canviant pràcticament cada setmana”.
La variabilitat de les molèsties és el que més la va afectar, al costat de la dificultat, a vegades, per entendre les instruccions de l’especialista:
“Moltes vegades, quan ets a la consulta amb el metge i reps una informació, no et queda gravada al cap, o no et queda del tot clara, tot i que, potser, en aquell moment et penses que sí, però després arribes a casa i et sorgeixen un munt de preguntes. O potser, simplement, és que des del moment de la visita fins que arribes a casa, o al cap d’uns dies, de sobte et canvia completament la simptomatologia i el que el metge et va dir ja no et serveix”.
Els continguts audiovisuals han estat produïts per la Xarxa Audiovisual Local (XAL) i han comptat amb el suport científic i tècnic de la Fundació Alícia, l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Universitat de Barcelona (UB). Per una banda, es tracta d’aportar recomanacions generals als pacients durant el tractament del càncer, oferir videoreceptes per a simptomatologies molt determinades i recomanacions alimentàries per després d’haver patit la malaltia.
El programa “Què i com menjar durant el càncer” s’adreça a familiars i malalts, sense oblidar, però, que mai substitueixen els diagnòstics dels equips mèdics que en fan els seguiments. Segons Raúl Zamora i Anna Tresserra, “la nostra aportació és oferir tota aquesta informació de forma pràctica, en un format visual i atractiu, i amb idees per fer receptes fàcils perquè l’alimentació no sigui una cosa monòtona.” Pel fet de ser professora de nutrició i haver estat pacient de càncer, aquest projecte té per a ella molt de sentit:
“Tinc moltes ganes de veure’l créixer i de veure com altres persones en poden gaudir i se’n poden beneficiar”.