Deu anys del grup de tertúlia de llibre d'assaig de Molins de Rei



Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 522, maig 2016, pàg. 26-27














 Des de l’any 2006, un grup de persones es troben a Molins de Rei regularment per comentar un llibre d’assaig que han llegit prèviament. Es tracta de llibres de filosofia, sociologia, psicologia, ciència, etc, escrits per pensadors d’avui sobre temes d’actualitat de la nostra societat. L’objectiu és compartir el que s’ha après en la lectura de l’assaig i reflexionar-hi col·lectivament. Primer, a la desapareguda llibreria Inèdit, del carrer Verdaguer, i a partir de l’any 2009, a la Biblioteca Pau Vila, la tertúlia es fa un cop cada mes i mig, i la modera l’escriptor Jesús Ballaz. Durant tots aquests anys han treballat
més de seixanta llibres.

  Pel que fa la motivació per impulsar aquest grup Jesús Ballaz és taxatiu: “Si en un llibre hi trobes alguna cosa que t’agrada, tens ganes de comentar-la amb d’altres persones, tan senzill com això”. I afegeix: “Llegir llibres de reflexió és l'única manera de defensar-se de la dispersió que ens ofereixen avui els mitjans de comunicació, obligats a la immediatesa per despertar cada dia el nostre interès, però sense prendre prou distància del que succeeix”.  


"[...]
 Arribo puntual a la Biblioteca Pau Vila a dos quarts de nou del vespre i demano pel grup de tertúlia de llibres d’assaig que s’ha de trobar avui, dimarts 15 de març de 2016. La bibliotecària m’adreça a una sala de lectura i ja hi ha un parell de persones assegudes al voltant d’una taula conversant animadament. Avui toca fer tertúlia sobre el llibre “La resistència íntima", de Josep Maria Esquirol, el darrer Premi Ciutat de Barcelona d'assaig 2015. “És un llibre de contrastos, té trossos que he seguit millor i d’altres que m’han costat més”, diu una de les persones. “A mi m’ha recordat Sèneca, perquè transmet un sentit de la vida i com enfocar-la en sentit moralista”, comenta l’altra. Al cap de cinc minuts ja som deu persones i l’escriptor Jesús Ballaz pràcticament no ha de moderar, perquè la tertúlia marxa sola. Els participants van contrastant les percepcions que han tingut del llibre i dels temes que tracta. Les intervencions s’alternen una darrera l’altra, ordenadament però sense pauses ni silencis incòmodes.
 “Per l’autor, la forma dominant de viure d’avui és estar penjat de la pressió de l’actualitat o evadir-se’n conreant qualsevol afecció. A ell, com a persona, cap de les dues l’interessa i proposa resistir”, afirma un lector entusiasta. “Per poder fer aquesta resistència, per poder prendre una distància crítica de tota aquesta voràgine i aquesta confusió, proposa viure la quotidianitat”, afegeix un altre. “Això li he explicat a algú que no ha llegit el llibre i no ho ha entès”, replica un tercer i riuen tots. 
 “Sí, mira, –aclareix un altre- quan estàs permanentment connectat a l’actualitat, o estàs fent quelcom per evadir-te'n, deixes de viure la vida quotidiana amb les persones que tens més a prop”. I un altre esmenta un tros del llibre: ”És l’exemple de l’àngel que posa l’autor: si et trobessis un àngel i li poguessis preguntar alguna cosa, segur que li demanaries pel més enllà i, en canvi, això per a l’àngel no té cap interès. El que sí que trobaria extraordinari l’àngel és tot el que podem fer nosaltres cada dia i que no li donem cap importància”
 A continuació un altre assenyala: “Com a bon filòsof, l’autor es pregunta per un sentit final i per poder resistir aquesta pregunta, que no té resposta, proposa una solució provisional, que és aquesta idea de la quotidianitat i de la casa com a metàfora de la interioritat, de l’espai personal, protegit i íntim, on sempre ens podem refugiar”. I un altre proclama: “Per a mi, el llibre és una reflexió contra el nihilisme i l’existencialisme. L’autor demana positivitzar la vida, trobar-li un sentit o intentar de trobar-lo”. Tot seguit un altre afegeix: “Sí, la gent s’ha allunyat de la filosofia perquè cercava veritats absolutes i abstractes, i trobo que té gràcia que, ara, un filòsof reconegui que els grans principis no serveixen i que cal tornar a la vida de cada dia, a la saviesa de la gent senzilla, de la gent dels pobles de tota la vida”. Llavors un altre exclama: “El mal és que hi ha llocs, països, on aquesta gent porta una vida senzilla i plena però no en són conscients, llavors hi ha el perill de que facin cas de cants de sirena i vulguin canviar la manera com viuen, i si ho fan espatllaran el que tenen i serà un desastre”.
[...]"


















Entrevista a voluntàries de l'associació Mar Endins: "Quan arribem al centre ens rebem tots amb una abraçada, amb aquest gest els estem dient que els acollim, que els estimem, i que tenim ganes de que tirin endavant"





 Conversa amb les voluntàries Montserrat Caus, Susana Núñez i Magda García, i el jove senegalès Abdul Asís, alumne participant a les trobades que organitza l'associació "Mar endins" els dissabtes a la tarda.






 L'associació "Mar endins" de Sant Andreu de la Barca està dedicada a la integració de persones necessitades, la majoria immigrants subsaharians. Amb només 10 voluntaris, l'any 2015 van fer 20 acompanyaments a hospitals i metges, 13 acompanyaments a serveis socials, 27 acompanyaments a advocats, 33 acompanyaments a organismes oficials i 12 a assessors empresarials, també van fer 174 hores de classes d'alfabetització, 1 taller d'electricitat, 1 de cuina i 2 de música, 3 excursions culturals i de coneixement del país, i moltes d'altres activitats.

 Sant Andreu de la Barca té una de les desproporcions més significatives entre autòctons i nouvinguts del conjunt de municipis del Baix Llobregat. De ser un llogarret que l'any 1950 no arribava a les 900 persones avui té una població de més de 27.000 habitants:

Montserrat Caus: "Sant Andreu de la Barca és un poble amb moltíssima immigració -gairebé es pot dir que els autòctons en som l'excepció- i ens cridava l'atenció veure persones soles al carrer, o bé agrupades per alguna caracerística comuna com ara el color de la pell, però gens barrejades amb la gent del poble i això ens feia patir, ens sabia greu, perquè tots vivim a Sant Andreu, tots som ciutadans d'allà ... Aleshores nosaltres ja col·laboràvem amb Caritas i un Nadal, concretament el 27 de desembre del 2009, es va fer un dinar de germanor i va venir molta gent i ens ho vam passar tan bé tots plegats que vam dir que era una llàstima que allò només es fes per Nadal, que aquella experiència s'hauria de repetir més sovint, i així va començar tot. Caritas ens va ajudar a elaborar el projecte, vam rebre l'assessorament del Quico Maños, expert en acompanyament social, de la Laia de Ahumada, fundadora del Centre Obert Heura per a persones sense llar, de la malaguanyada Teresa Losada, del centre Bayt Al-Thaqafa dedicat a la inserció social dels immigrants àrabs, ... i finalment, després de tota aquesta preparació, vam començar la nostra activitat el 9 de setembre de l'any 2010".




[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 1-6-2016]






Entrevista a la periodista Llúcia Oliva, directora del documental "Santuaris de l'antifranquisme: religiosos catalans que van lluitar contra la dictadura"











"Durant molts anys només hem conegut la jerarquia de l'església catòlica que va estar al costat del franquisme, que va donar suport al règim i va estar present a les seves institucions. En canvi, aquesta altra església que va estar al costat del poble, i que va lluitar per recuperar la democràcia i les llibertats és molt menys coneguda i ha quedat amagada. En part perquè aquests capellans i monges van voler expressament treballar des de la humilitat i sense donar-se a conèixer, però sobretot perquè la jerarquia eclesiàstica, i fins i tot el poble de Catalunya, encara no els ha reconegut la tasca que van fer.
"En els darrers vint anys del franquisme aquests religiosos van donar suport i ajut a l'oposició al règim, acollint-la a les seves parròquies de forma clandestina. Això va permetre que aquesta oposició es pogués organitzar i funcionar. Sense ells no s'hagués pogut fundar el sindicat Comissions Obreres, no s'haguessin pogut organitzar l'Assemblea de Catalunya, els partits polítics, les associacions de veïns, ... Fins i tot la Nova Cançó es va poder desenvolupar i va poder actuar gràcies a les parròquies!
"Hem trobat un document del 1966 als National Archives dels Estats Units que explica la situació de l'església catalana en aquella època. Aquest informe diu que hi ha una part de l'església catalana que treballa activament per a que les doctrines del Concili Vaticà II a favor dels drets humans i les llibertats s'apliquin a Catalunya, i que està enfrontada als seus superiors perquè no ho estan fent. Els serveis d'informació dels Estats Units expliquen clarament que hi ha una jerarquia catòlica que dóna suport a la dictadura franquista, però que una bona part de les bases més joves d'aquesta església ha deixat de donar-li suport i s'ha posat al costat del poble. Destaquen que no es tracta de fets puntuals o parròquies aïllades, sinó que hi ha un gran consens amb més de 200 capellans implicats que tenen un ampli suport popular a Barcelona i a Catalunya.
"Aquests religiosos van haver de pagar un preu molt alt pel seu suport als opositors de la dictadura franquista. Cal recordar que el general Franco va construir la primera presó de capellans del món. Era a Zamora i hi van arribar a haver un centenar de capellans reclusos, la majoria bascos. Les monges eren enviades a la presó de dones de La Trinitat, a Barcelona. També hi ha molts casos de multes i arrestos domiciliaris a capellans per haver criticat al règim en els seus sermons.
"Mossèn Joan Soler i Soler [actualment jubilat i adscrit a la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei] era un d'aquests capellans que creien que s'havien d'aplicar i portar a la pràctica les doctrines del Concili Vaticà II de defensa dels drets humans, de la llibertat política i d'estar al costat del poble. És un mossèn molt estimat a tots els llocs on ha estat: Poblenou, Terrassa, Molins de Rei, ... L'any 1975 gent de la seva parròquia va ser acusada d'acollir uns militants d'ETA. En aquella època per un fet com aquest et podien condemnar a mort sense judici, o sense un judici just. Mossèn Soler no hi estava implicat però per no delatar ningú en va assumir tota la resposabilitat. Llavors va ser detingut, incomunicat a la presó Model, i finalment condemnat a una pena de reclusió al convent de Sant Felip Neri fins que va morir Franco i el van deixar en llibertat. Cal tenir en compte que ETA durant el franquisme era vista com uns joves que lluitaven per la llibertat.
"Durant la guerra civil a la reraguarda del front republicà hi va haver una repressió brutal contra capellans i monges amb afusellaments, assassinats i crema d’esglésies. Si bé la victòria de Franco va suposar per a ells el final de les persecucions i un alliberament, de seguida molts es van adonar de que el nou règim també era repressor i violent, sense justícia ni respecte per la dignitat de les persones, i sobretot contrari a la llengua i a la cultura catalanes. Això farà que una bona part dels joves que es fan capellans i monges acabada la guerra es posicionin en contra de la dictadura, i que l'oposició al franquisme dins l'església comenci a Catalunya i al País Basc molt abans que a la resta de l'Estat."

"Hi havia capellans i monges que es van fer comunistes, del PSUC, i van lluitar colze a colze amb militants ateus per la democràcia i les llibertats de Catalunya. Això va fer que durant la Transició aquests partits polítics d'esquerra no pequessin de fanatisme anticlerical, i que al mateix temps no calgués crear sindicats confessionals com es va fer a d'altres països.
"Degut a l'edat avançada dels testimonis era molt urgent fer aquest documental. De fet, alguns religiosos que havíem d'entrevistar van morir abans de que ho poguéssim fer i han marxat sense poder-nos explicar la seva història. Com a realitzadors el que volem és que tota aquesta gent que va estar implicada en aquest moviment democràtic ho expliqui, i que les futures generacions puguin conèixer aquests fets directament dels seus protagonistes.
"Trobo que no s'ha reivindicat ni s'ha estudiat prou la feina d'aquests religiosos que, ves per on, deien als 60 i 70 el que ara diu el Papa Francesc. De fet, aquests capellans i monges van fer als barris i a les fàbriques de Catalunya una mena de teologia de l'alliberament "avant la lettre", molt abans que els teòlegs dels anys 80 de l'Amèrica llatina."



[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 18-5-2016]




Entrevista a la fotògrafa molinenca Espe Pons: “Si no connectes amb els problemes i les il·lusions de la gent és molt difícil fer-los bones fotografies”


Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 520, març 2016, pàg. 8-9






"Des de fa sis anys faig, per a la Marató de TV3, les fotografies dels testimonis de les malalties per a les quals cada any es recapten fons. És una feina delicada, perquè no pots arribar i començar a fer-los fotografies a tort i a dret. Abans de treure la càmera sempre converso amb les persones per conèixer-les. Si no ho faig així, no puc connectar amb els seus problemes i les seves il·lusions, i sense aquesta connexió és molt difícil fer-los bones fotografies. Aquests reportatges es publiquen a la revista Món Marató, de la Fundació La Marató de TV3." 

"Catalunya i Espanya estan molt aturats pel que fa a museus i espais on poder difondre l’obra. D’altra banda, el gran públic no té l’hàbit de comprar obra pròpia d’artistes, encara que elspreus siguin de 100 o 200 euros, quantitats que la gent sí que veu normal de gastar-se en mòbils. La venda d’art està associada a persones amb alt poder adquisitiu i així és molt difícil que hi hagi un mercat prou gran on els artistes puguin créixer."

"Haver estat seleccionada per al festival PhotoEspaña de Madrid, el festival més important de fotografia que hi ha a l’Estat, i haver-hi pogut exposar durant dos anys seguits [...] no va ser fruit de l’atzar; va ser el resultat d’agafar la maleta anys abans, viatjar a Madrid i començar a trucar portes i visitar galeries i més galeries per ensenyar-los la meva obra i donar-me a conèixer. Fer-se un lloc en el món de l’art és molt difícil." 

"[Per algú que vulgui seguir el camí de la fotografia] els únics dos requisits són que t’apassioni el que fas i que siguis molt perseverant. Si jo no hagués estat així, a dia d’avui no tindria el meu propi negoci. D’altra banda, és molt temptador queixar-se que no hi ha clients i abandonar. Per això s’ha de tenir molt clar que bellugar-se i buscar nous encàrrecs també forma part de la feina."




Autoretrat de la fotògrafa molinenca Espe Pons




Fotografia d'interiorisme d'hotel (Espe Pons, 2014)




Assistents a l'exposició "In a yellow wood" el passat mes de juny de 2015 a Xangai




Dues visitants de la galeria Qilu Art Space de Xangai amb el catàleg de l'exposició d'Espe Pons a la mà




Del 20 al 30 de juny de 2015 Espe Pons va exposar a Xangai amb el pintor lleidatà Jordi Jové








Joan Andreu Parra, responsable de comunicació del moviment ACO: "Amb la nova revista "Sal i llum" volem bastir ponts amb la resta d'organitzacions i moviments socials"




  Ara just fa un any va sortir el primer número de la revista "Sal i llum". Una publicació del moviment Acció Catòlica Obrera (ACO) que informa sobre temes vinculats amb el món del treball, els moviments socials i l'Església, i que es distribueix entre la militància, simpatitzants i subscriptors. 










Portada del primer número de la revista "Sal i llum" (primavera 2015)





Portada del segon número de la revista "Sal i llum" (tardor 2015)









[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 4-5-2016]