Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 520, març 2016, pàg. 8-9
"Des de fa sis anys faig, per a la Marató de TV3, les fotografies dels testimonis de les malalties per a les quals cada any es recapten fons. És una feina delicada, perquè no pots arribar i començar a fer-los fotografies a tort i a dret. Abans de treure la càmera sempre converso amb les persones per conèixer-les. Si no ho faig així, no puc connectar amb els seus problemes i les seves il·lusions, i sense aquesta connexió és molt difícil fer-los bones fotografies. Aquests reportatges es publiquen a la revista Món Marató, de la Fundació La Marató de TV3."
"Catalunya i Espanya estan molt aturats pel que fa a museus i espais on poder difondre l’obra. D’altra banda, el gran públic no té l’hàbit de comprar obra pròpia d’artistes, encara que elspreus siguin de 100 o 200 euros, quantitats que la gent sí que veu normal de gastar-se en mòbils. La venda d’art està associada a persones amb alt poder adquisitiu i així és molt difícil que hi hagi un mercat prou gran on els artistes puguin créixer."
"Haver estat seleccionada per al festival PhotoEspaña de Madrid, el festival més important de fotografia que hi ha a l’Estat, i haver-hi pogut exposar durant dos anys seguits [...] no va ser fruit de l’atzar; va ser el resultat d’agafar la maleta anys abans, viatjar a Madrid i començar a trucar portes i visitar galeries i més galeries per ensenyar-los la meva obra i donar-me a conèixer. Fer-se un lloc en el món de l’art és molt difícil."
"[Per algú que vulgui seguir el camí de la fotografia] els únics dos requisits són que t’apassioni el que fas i que siguis molt perseverant. Si jo no hagués estat així, a dia d’avui no tindria el meu propi negoci. D’altra banda, és molt temptador queixar-se que no hi ha clients i abandonar. Per això s’ha de tenir molt clar que bellugar-se i buscar nous encàrrecs també forma part de la feina."
