Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 550, desembre 2018, pàg. 10-12
L’equip de recerca de la Coral Sanfeliu va aparèixer als
mitjans de comunicació el juny de 2018 arran del descobriment de perquè un compost del raïm, el resveratrol, protegeix contra l’Alzheimer en models de ratolins amb la malaltia. La Coral va néixer a Sabadell l’any 1954, va residir a Manresa fins als 18 anys i viu a Molins de Rei des de l’any 1990. Doctora en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, va entrar a treballar al CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) l’any 1986. Al llarg de trenta-dos anys de recerca ha dirigit i participat en nombrosos projectes d’investigació, ha publicat més de 90 articles en revistes internacionals, ha escrit capítols de diversos llibres en anglès i és membre de cinc societats científiques, entre les quals la International Society to Advance Alzheimer’s Research and Treatment (ISTAART). Ens trobem a la redacció d’El Llaç just quan acaba d’arribar de la Xina, d’un congrés sobre les aplicacions del resveratrol en la salut organitzat a la ciutat de Xi’an, i pocs dies abans que marxi cap a una reunió a Brussel·les per tractar el futur de la recerca europea en neurociència. En aquesta entrevista ens explica les seves investigacions, la importància de la prevenció en la malaltia de l’Alzheimer i les perspectives de futur de la nostra societat pel que fa a la salut i l’envelliment.
A.B.: La descoberta que heu fet obre la porta a considerar el resveratrol com a preventiu o alentidor de la malaltia d’Alzheimer. Cal matisar, però, que els experiments els heu fet en rosegadors i que, en humans, la malaltia és molt més complexa.
C.S.: Jo sempre explico que als ratolins els sabem curar molt bé, però que als malalts humans, de moment, no. Els rosegadors que fem servir tenen les mutacions gèniques de l’Alzheimer hereditari. En canvi, només un petit percentatge dels malalts d’Alzheimer tenen la malaltia hereditària. Dit d’una altra manera: en més del 90% de casos de malalts d’Alzheimer s’identifiquen els símptomes clínics i la patologia cerebral, però no sabem quin n’és l’origen, la causa que desencadena els canvis cerebrals neurodegeneratius. Sabem que tenen una malaltia progressiva i que es comença a desenvolupar molt abans que sorgeixin els primers símptomes. És a dir, que quan notem que un familiar es desorienta, que perd la memòria, que ell mateix et diu que no està bé, se li fan les proves i se li diagnostica que té Alzheimer, en realitat ja feia deu o vint anys que la malaltia li estava evolucionant. Els neuròlegs en diuen la fase preclínica. Tornant a l’experiment que vam fer nosaltres als ratolins, vam donar-los unes concentracions molt altes de resveratrol, una proporció de 100 mg per kg de pes, que seria l’equivalent a mig gram de resveratrol al dia en una persona, i els vam tractar sis mesos. Llavors es va veure una millora en el teixit cerebral i un efecte protector contra la pèrdua de memòria. El problema és que això encara no ho podem traslladar als humans, perquè, en proporció, si un ratolí viu dos anys, aquest experiment suposaria en una persona fer-li un tractament de 20 anys, i, pel que he dit abans, sense saber si tindrà la malaltia. A part que en els estudis clínics amb humans que s’han fet fins ara, les dosis són baixes i durant poc temps, perquè, és clar, hem d’assegurar primer que no hi hagi efectes secundaris.
A.B.: Llavors, quines expectatives hi ha de trobar un remei per a l’Alzheimer?
C.S.: Quan una persona està malalta d’Alzheimer, les neurones estan molt degradades, han perdut les connexions i és molt difícil recuperar el seu cervell. És possible que els tractaments que funcionen en els ratolins d’Alzheimer siguin efectius en l’etapa preclínica, o molt inicial, de la malaltia. En aquest congrés sobre el resveratrol fet a la Xina, del qual acabo d’arribar, he presentat l’experiment fet amb rosegadors acabat d’esmentar, un altre treball que hem fet donant una dieta alta en greix als animals i un tercer treball, que encara no s’ha publicat, que hem fet amb limfòcits immortalitzats de malalts d’Alzheimer. En tots tres casos hem vist com el resveratrol activa diversos mecanismes neuroprotectors i del que es coneix amb humans, ja que s’han fet uns pocs estudis clínics preliminars amb malalts d’Alzheimer, sí que s’ha vist que el resveratrol arriba al seu cervell i que té algun efecte beneficiós, però sense arribar a guarir. Com a conclusió, en el congrés vam exposar que és molt important fer més assajos clínics per definir una finestra de dosi, i de temps, que sigui bona per prevenir l’Alzheimer i el deteriorament del cervell durant l’envelliment. Per tant, fins que no se sàpiga això, i hi hagi més estudis, no cal que ningú es compri per Internet pastilles de resveratrol!
A.B.: Pel que dius, sembla que el repte que teniu és trobar un marcador que t’avisi que tindràs la malaltia i començar de seguida a prevenir-la, oi?
C.S.: Sí, molts investigadors estan treballant per trobar biomarcadors en sang en el període preclínic de què parlàvem. Nosaltres hem col·laborat amb neuròlegs en un d’aquests estudis en sang de malalts. Potser la gent es pensa que la ciència aviat desenvoluparà una pastilla per quan tingui Alzheimer, que se la prendrà i que al cap de poc ja estarà bé. I això no serà fàcil, i en som molt lluny encara. Per tant, si sabem que una de cada deu persones, quan sigui gran, tindrà Alzheimer i que, per tant, potser ens tocarà a nosaltres, el que hem de fer és prevenir-lo o retardar-ne l’aparició portant un estil de vida saludable que ens faci el més resistents possible a les malalties neurodegeneratives.
A.B.: Per evitar o alentir l’aparició d’aquestes malalties neurodegeneratives, he llegit en entrevistes que t’han fet que recomanes hàbits com l’exercici físic, evitar l’estrès i dormir més de sis hores.
C.S.: En efecte, l’estil de vida és important contra la neurodegeneració. Al laboratori també investiguem els mecanismes beneficiosos de l’exercici físic en el cervell. L’exercici físic moderat és beneficiós perquè activa les defenses de l’organisme. L’esport no ha de ser ni massa fluix ni massa fort, i les darreres recomanacions per a la salut són de 150 minuts setmanals, com a mínim, d’exercici aeròbic moderadament intens. Uns altres aspectes útils per a la salut cerebral els conec de treballs de col·legues. Per exemple, pel que fa al dormir, l’ideal és entre 7 i 9 hores, però no n’hi ha prou amb això: cal que el son sigui de qualitat. Si dorms malament, amb apnees o amb un son superficial, no descansaràs. Ara hi ha uns braçalets que mesuren els moviments i la freqüència cardíaca mentre dorms, de manera que pots obtenir una referència de la profunditat del teu son i saber la qualitat de les hores que dorms. Finalment, cal evitar l’estrès, que té molt a veure amb l’estil de vida apressat i competitiu de la nostra societat, pel qual suportem massa pressions, i sovint de ben petits. Una vegada vaig sentir que un pare li deia al seu fill que aquella nit no soparia perquè havia fallat un gol en una competició escolar. És clar que li deia de broma, però en el cervell del nen allò ja li va quedar gravat.
A.B.: També recomanes fer aprenentatges nous, com ara aprendre a tocar un instrument musical, o un idioma, i també defenses el fet de jugar amb videojocs. Per què?
C.S.: Està demostrat que la música activa circuits neuronals diferents dels de la parla. Això passa en l’aprenentatge musical i també quan escoltes un concert. Però també hi ha la part social de tocar o cantar en grup, que és molt gratificant. Quantes vegades, amb la música, no se’ns ha posat la pell de gallina de l’emoció? Pel que fa als videojocs, no tots serveixen. Han de ser videojocs d’acció en els quals calgui prendre decisions ràpides, per exercitar la percepció visual i l’agilitat mental. El conegut joc del Tetris, per exemple, no serviria perquè és molt mecànic i està demostrat que el cervell elabora un algoritme per jugar-hi. En el Tetris, la persona acaba movent les peces sense pensar, de forma automàtica. Finalment, l’aprenentatge d’idiomes és beneficiós perquè, com en tot aprenentatge nou, es fan noves connexions neuronals. En estudis de ressonància cerebral s’ha demostrat que, fins i tot, augmenta el volum de l’hipocamp. I encara que no siguin aprenentatges nous, també recomano llegir i fer activitats intel·lectuals per mantenir-se alerta.
A.B.: Una altra cosa que m’ha sorprès és que recomanes passejar cada dia una estona per un bosc i, a manca de boscos, per un parc. Per què?
C.S.: Això ens ve dels “banys de bosc” que van inventar els japonesos (shinrin-yoku) i han de ser, si és possible, en boscos de primera generació. Les plantes segreguen fitocides, que són molècules contra els paràsits. Per tant, quan respirem l’aire d’un bosc, o d’un parc, enfortim el nostre sistema
immunològic. D’altra banda, està demostrat que el color verd ajuda a concentrar-nos i és beneficiós psicològicament. Els pacients que estan ingressats i veuen arbres des de la finestra dels hospitals es recuperen abans que els que no els veuen.
A.B.: Què més ens aconsellaries?
C.S.: És fonamental la vida social, gaudir de la família, dels amics i tenir una actitud positiva davant la vida. Està demostrat que quan gaudeixes estant amb la família o els amics, es produeixen canvis hormonals molt beneficiosos per a l’organisme. També recomanaria cuidar l’alimentació seguint una
dieta mediterrània i, sempre que es pugui, menjar aliments orgànics, que no hagin estat produïts amb fertilitzants, herbicides o pesticides químics. Igualment, exercitar l’atenció plena amb la meditació, o el mindfulness, que millora la concentració i el control d’actituds mentals negatives. Per acabar, una col·lega neuropsiconeuròloga ha constatat, a través dels seus pacients, que fer activitats de voluntariat també és bo per a la memòria. En definitiva, tot el que faci que una persona se senti bé amb ella mateixa millora la funció cerebral.
