Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 551, gener 2019, pàg. 10-11
Jordi Vilaprinyó i Parellada va néixer a Molins de Rei l’any 1955. Titulat en Magisteri per la Universitat de Barcelona, fa 40 anys que és llibreter a la Llibreria Arola, al número 18 del passeig de Pi i Margall. L’any 1991 va entrar a formar part de la Junta Directiva de la Unió de Botiguers de Molins de Rei, de la qual n’ha estat el president els darrers anys. El 30 d’octubre de 2018 en va cedir el relleu a Jesús Cardona. En aquesta entrevista repassem la seva trajectòria al capdavant del Bot-Mol i la seva visió sobre el comerç a Molins de Rei.
J.V.: La mobilitat a Molins de Rei, ara com ara, ja és prou complicada. És molt difícil indicar un itinerari a una persona que ve de fora! Ens falta permeabilitat i molta senyalització. Per accedir al centre de la vila, els veïns dels barris de muntanya han d’anar o bé al barri de les Conserves, o bé al carrer Verdaguer, i tant en un cas com en l’altre, al final ja gairebé queden fora del municipi. Per accedir al Centre Vila hi han d’estar molt interessats! I és clar, això és un problema per al comerç local, perquè aquests veïns saben que si van a una àrea comercial propera, hi trobaran uns grans aparcaments que el centre de Molins de Rei no té. Per tant, hem d’anar molt en compte. Jo el que recomanaria és més aparcament proper a la zona centre, tot i que ja sé que és difícil trobar-lo, però entre tots hem de fer un esforç. En resum, més senyalització i una circulació fàcil que no generi els embussos que tenim.
A.B.: En aquest eix comercial del Centre Vila, sovint es posen noves botigues i al cap de poc veiem que tanquen. Per què passa això?
J.V.: Has de pensar que tenim un municipi de poc més de 25.000 habitants i els comerços i serveis que tenim estan sobredimensionats. Són per a una població molt més gran. Això és una cosa molt bona per a la vila, però perquè funcioni necessitem que vinguin clients de poblacions veïnes, als quals hem de donar facilitats en mobilitat i aparcaments. Si no es fa així, el comerç tan gran que tenim no és viable només amb els habitants de la vila. Tenint en compte que el comerç de Molins de Rei genera més del 50% del PIB de la vila, el que seria més lògic és posar-li les coses fàcils.
A.B.: Conec un cas d’aquests i la persona conclou que a Molins de Rei és molt difícil guanyar-se la vida amb una botiga partint de zero. Comparteixes aquesta
visió?
J.V.: Això és relatiu. Si has fet un mínim estudi de mercat i el segment al qual dediques la botiga és deficitari a la vila, serà fàcil tenir èxit; en cas contrari, serà difícil, evidentment. Tot i així, els factors que hem esmentat de mobilitat, senyalització i aparcaments, és a dir, de facilitar els accessos, cada vegada són més feixucs i això dificulta que continuïn venint els visitants dels pobles veïns, que ja estaven acostumats a venir a la vila a fer les seves compres. A això se li ha d’afegir que també els pobles del voltant s’han espavilat comercialment i que el jovent té uns nous hàbits de compra per Internet.
A.B.: Als altres pobles del nostre entorn passa el mateix?
J.V.: Hi ha municipis que, per la seva millor orografia, no tenen els problemes de mobilitat que tenim aquí, però el comerç en general no passa un bon moment per tot el que hem dit. Hi ha persianes abaixades fins i tot en grans capitals de comarca i amb gran poder d’atracció comercial!
A.B.: Tinc la percepció que bars i restaurants són els únics establiments que avui dia tenen sortida a Molins de Rei. Què en penses?
J.V.: Hi ha molts sectors que funcionen molt bé, tant de comerç com de serveis, però, sens dubte, el sector de la gastronomia és un sector a l’alça aquí i arreu. Només cal veure el que passa per la Fira de la Candelera. Som de cultura mediterrània: ens agrada molt el carrer i gaudir-ne tot menjant. Però això no és una cosa exclusiva de Molins de Rei; això passa a tot arreu.
A.B.: Els grans complexos comercials i la compra a través d’Internet, ja fa dècades que són entre nosaltres. Notes que han canviat els hàbits de consum?
J.V.: El comerç és canviant tant en modes com en tendències i en necessitats. El que cal és adaptar-s’hi i, si pot ser, anticipar-s’hi. De la mateixa manera que quan nosaltres vam entrar al Bot-Mol no hi havia ni regidor de Comerç i ara n’hi ha, tal com ha passat a la majoria de pobles, el mateix ha passat amb les grans àrees comercials: al començament hi havia molts problemes amb la seva legislació i la seva ubicació, i ara sembla que això mínimament s’ha solucionat. Les àrees comercials han d’estar dins els mateixos municipis o en el seu llindar. Tot i això, el mal ja l’han fet, i ara ja només es fan la competència entre elles, i fins i tot n’hi ha que tanquen, com a Sant Feliu de Llobregat, perquè la capacitat del comprador és la que és. El comerç electrònic, o en línia, permet comprar més ràpid i a poc a poc ens hi hem de posar, si bé la tendència sembla que reverteix i els nous indicadors comencen a dir-nos que el públic consulta el que vol a Internet, però després se’n va a comprar-ho a la botiga, que és el més sensat. Fins fa poc era a l’inrevés, de manera que esperem que aquesta tendència es consolidi.
A.B.: Les campanyes per promocionar el consum de proximitat o de "Km 0" han tingut algun efecte?
J.V.: De gent n’hi ha de totes menes i per a tots els gustos. Per exemple, podríem segmentar el mercat per edat, per poder adquisitiu, per nivell cultural, i ens sortirien sempre uns indicadors diferents. És evident que hi ha campanyes més exitoses que d’altres i el que és tendència és el consum responsable, cosa que ens beneficia com a comerç de proximitat, ja que el comerç local és el més sostenible de tots, econòmicament i socialment. No alliberem CO², perquè en la majoria de casos no cal agafar el cotxe, i no ens calen carreteres especials ni grans espais asfaltats, tal com sí que necessiten les grans àrees comercials, amb el que suposa de pèrdua de zones verdes. El comerç local és el que fa poble, que els carrers tinguin vida, que hi hagi llum, seguretat, i és qui realment ajuda les entitats amb els seus anuncis i patrocina les festes locals, a part d’oferir una bona atenció al client gràcies a un tracte personalitzat. Finalment, el comerç de proximitat és el que genera més llocs de treball i de millor qualitat. Per cada lloc de treball en una gran àrea comercial n’hi ha 5 en el comerç de proximitat. I podria continuar dient moltes més coses al seu favor.