"Durant molts anys només hem conegut la jerarquia de l'església catòlica que va estar al costat del franquisme, que va donar suport al règim i va estar present a les seves institucions. En canvi, aquesta altra església que va estar al costat del poble, i que va lluitar per recuperar la democràcia i les llibertats és molt menys coneguda i ha quedat amagada. En part perquè aquests capellans i monges van voler expressament treballar des de la humilitat i sense donar-se a conèixer, però sobretot perquè la jerarquia eclesiàstica, i fins i tot el poble de Catalunya, encara no els ha reconegut la tasca que van fer."
"En els darrers vint anys del franquisme aquests religiosos van donar suport i ajut a l'oposició al règim, acollint-la a les seves parròquies de forma clandestina. Això va permetre que aquesta oposició es pogués organitzar i funcionar. Sense ells no s'hagués pogut fundar el sindicat Comissions Obreres, no s'haguessin pogut organitzar l'Assemblea de Catalunya, els partits polítics, les associacions de veïns, ... Fins i tot la Nova Cançó es va poder desenvolupar i va poder actuar gràcies a les parròquies!"
"Hem trobat un document del 1966 als National Archives dels Estats Units que explica la situació de l'església catalana en aquella època. Aquest informe diu que hi ha una part de l'església catalana que treballa activament per a que les doctrines del Concili Vaticà II a favor dels drets humans i les llibertats s'apliquin a Catalunya, i que està enfrontada als seus superiors perquè no ho estan fent. Els serveis d'informació dels Estats Units expliquen clarament que hi ha una jerarquia catòlica que dóna suport a la dictadura franquista, però que una bona part de les bases més joves d'aquesta església ha deixat de donar-li suport i s'ha posat al costat del poble. Destaquen que no es tracta de fets puntuals o parròquies aïllades, sinó que hi ha un gran consens amb més de 200 capellans implicats que tenen un ampli suport popular a Barcelona i a Catalunya."
"Aquests religiosos van haver de pagar un preu molt alt pel seu suport als opositors de la dictadura franquista. Cal recordar que el general Franco va construir la primera presó de capellans del món. Era a Zamora i hi van arribar a haver un centenar de capellans reclusos, la majoria bascos. Les monges eren enviades a la presó de dones de La Trinitat, a Barcelona. També hi ha molts casos de multes i arrestos domiciliaris a capellans per haver criticat al règim en els seus sermons."
"Mossèn Joan Soler i Soler [actualment jubilat i adscrit a la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei] era un d'aquests capellans que creien que s'havien d'aplicar i portar a la pràctica les doctrines del Concili Vaticà II de defensa dels drets humans, de la llibertat política i d'estar al costat del poble. És un mossèn molt estimat a tots els llocs on ha estat: Poblenou, Terrassa, Molins de Rei, ... L'any 1975 gent de la seva parròquia va ser acusada d'acollir uns militants d'ETA. En aquella època per un fet com aquest et podien condemnar a mort sense judici, o sense un judici just. Mossèn Soler no hi estava implicat però per no delatar ningú en va assumir tota la resposabilitat. Llavors va ser detingut, incomunicat a la presó Model, i finalment condemnat a una pena de reclusió al convent de Sant Felip Neri fins que va morir Franco i el van deixar en llibertat. Cal tenir en compte que ETA durant el franquisme era vista com uns joves que lluitaven per la llibertat."
"Durant la guerra civil a la reraguarda del front republicà hi va haver una repressió brutal contra capellans i monges amb afusellaments, assassinats i crema d’esglésies. Si bé la victòria de Franco va suposar per a ells el final de les persecucions i un alliberament, de seguida molts es van adonar de que el nou règim també era repressor i violent, sense justícia ni respecte per la dignitat de les persones, i sobretot contrari a la llengua i a la cultura catalanes. Això farà que una bona part dels joves que es fan capellans i monges acabada la guerra es posicionin en contra de la dictadura, i que l'oposició al franquisme dins l'església comenci a Catalunya i al País Basc molt abans que a la resta de l'Estat."
"Hi havia capellans i monges que es van fer comunistes, del PSUC, i van lluitar colze a colze amb militants ateus per la democràcia i les llibertats de Catalunya. Això va fer que durant la Transició aquests partits polítics d'esquerra no pequessin de fanatisme anticlerical, i que al mateix temps no calgués crear sindicats confessionals com es va fer a d'altres països."
"Degut a l'edat avançada dels testimonis era molt urgent fer aquest documental. De fet, alguns religiosos que havíem d'entrevistar van morir abans de que ho poguéssim fer i han marxat sense poder-nos explicar la seva història. Com a realitzadors el que volem és que tota aquesta gent que va estar implicada en aquest moviment democràtic ho expliqui, i que les futures generacions puguin conèixer aquests fets directament dels seus protagonistes."
"Trobo que no s'ha reivindicat ni s'ha estudiat prou la feina d'aquests religiosos que, ves per on, deien als 60 i 70 el que ara diu el Papa Francesc. De fet, aquests capellans i monges van fer als barris i a les fàbriques de Catalunya una mena de teologia de l'alliberament "avant la lettre", molt abans que els teòlegs dels anys 80 de l'Amèrica llatina."
[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 18-5-2016]
