Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 602, desembre 2024, pàg. 8
El rei Alfons el Magnànim va cedir l'any 1430 la seva possessió reial de Molins de Rei al noble Galceran de Requesens en compensació pel seu suport militar en la conquesta de Nàpols. Tanmateix, la historiadora Conxita Solans, en el seu llibre "Una vila per a un riu" (2011), explica que amb aquesta cessió quedava "morta i enterrada" una de les més preuades ambicions dels molinencs, que era no perdre el privilegi d'unió amb la Corona el qual permetia comprar la llibertat al rei i esdevenir una vila lliure, sense estar subjugada a cap poder feudal o monàrquic.
Galceran de seguida va veure la situació estratègica de la vila, a poca distància de Barcelona, i hi va fer construir una gran casa, coneguda com "el palau", si bé el Palau dels Requesens pròpiament dit, residència principal de la família, es trobava a Barcelona. Galceran es va adonar que l'edifici construït a Molins de Rei seria el lloc ideal d'estada i de parada de reis i prínceps, i que el podria aprofitar per a les seves intrigues polítiques. I així va ser. El 1445 hi van pernoctar Joan II i la reina Blanca, el 1493 els reis Ferran i Isabel, i finalment l'emperador Carles I (1500-1558), que hi va sojornar 124 nits de camí cap a Barcelona, algunes amb el seu fill, futur Felip II. En aquella època les corts eren itinerants i els reis es desplaçaven amb el seu seguici pels diferents territoris que posseïen i governaven. Aquesta itinerància s'acaba el 1561 quan Felip II fixa la capital de la monarquia hispànica a Madrid.
Quan els Requesens ensumen el nou centre de poder no dubten a emparentar-se amb la noblesa castellana i deixar de viure a Catalunya, i per tant a Barcelona i a Molins de Rei. Tanmateix, des de la distància continuaran administrant i cobrant, a través d'un procurador, els censos i impostos que els vilatans els havien de pagar fins ben entrat el segle XIX, quan van començar a vendre les seves propietats. Un fet que fou aprofitat pels molinencs més adinerats per comprar les seves terres.
L'hort del Palau va ser parcel·lat i venut l'any 1828, configurant l'actual carrer Major, i pel que fa a l'edifici, va quedar molt malmenat després de la Guerra dels Segadors (1640-1652), la Guerra del francès (1808-1814) i les guerres carlines que van acabar de rematar-lo amb un incendi i un saqueig el 1875. Per acabar-ho d'abobar, després s'hi va instal·lar la fabrica tèxtil Can Bertrand i tot l'interior va ser remodelat. Durant el segle XX el poc que en quedava el van ocupar unes dependències de la FECSA. Per cert, el Palau dels Requesens de Molins de Rei no està construït seguint l'estil arquitectònic del Renaixement. Va ser construït a mitjans del segle XV en estil gòtic, com es pot veure a la "sala gòtica", renovada i inaugurada el 2011, o a la porta que dona a la plaça Pati del Palau, feta en estil gòtic flamíger.
La connexió monàrquica dels Requesens arriba al seu zenit amb Lluís de Requesens i Zúñiga (1528-1576), ambaixador a Roma, lloctinent general de l'infant Joan d'Àustria, present a la campanya contra els moriscs de Granada (1569) i a la batalla de Lepant (1571), governador de Milà entre els anys 1571-73, i governador dels Països Baixos en substitució del duc d'Alba.
Dit això, com és que un institut de secundària de la vila porta el nom d'aquest personatge? Historiadors com Joan Tort i Mensa -autor del llibre "Breu història de Molins de Rei" (1981)- creien que era possible que Lluís de Requesens i Zúñiga hagués nascut a la vila. Si més no, hi havia elements de la seva biografia que portaven a confusió. Les fonts històriques deien que havia nascut al "Palau Menor", l'antic nom que tenia el Palau dels Requesens de Barcelona abans que aquests l'habitessin. El Palau Menor barceloní eren un conjunt d'edificacions reials que el rei Joan II va donar als Requesens en agraïment per haver-li fet suport en la seva guerra contra la Generalitat de Catalunya (1462-1472). Però els Requesens també anomenaven "palau menor" a la seva segona residència de Molins de Rei. L'altre punt que permetia pensar que Lluís de Requesens havia nascut a Molins de Rei és que consta com a batejat a l'església de Sant Miquel, però resulta que a Barcelona també hi ha una església sota l'advocació de Sant Miquel. Avui se sap que probablement va néixer a Barcelona i així ho fa constar la Gran Enciclopèdia Catalana. Per cert, no proveu de visitar el Palau reial menor de Barcelona perquè va ser enderrocat el 1857 per fer-hi cases benestants.
Per als molinencs dependre dels Requesens no va deixar de ser una servitud que els entorpia el progrés. L'any 1551, per exemple, ja consta una petició d'allargar el rec vell per poder convertir en regadiu totes les terres de la la riba esquerra del riu Llobregat. La negativa persistent dels Requesens va fer que això no es pogués dur a terme fins 250 anys més tard, quan els drets senyorials sobre l'aigua van ser abolits, i es va poder construir el Canal de la Infanta (1819). Gràcies a aquest canal es va poder fer la gran exportació de fruita del segle XIX, i bona part del XX, fet que es considera una gran història d'èxit de la vila perquè va permetre el repartiment de la riquesa entre àmplies capes de la població, i la creació, entre d'altres, de la Fira de la Candelera l'any 1851.
 |
| Reproducció ideal de la casa senyorial que els Requesens van construir a Molins de Rei (s. XV). Dibuix realitzat per Jaume Amat. |