Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 602, desembre 2024, pàg. 10-12
Josep Monfort José (Molins de Rei, 1949) és un enamorat dels museus d'ençà que quan tenia set o vuit anys va visitar amb els seus pares el primer museu de la vila que es va fer al Club Samaranch. Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especia litat de Psicologia, per diverses circumstàncies s'ha dedicat durant 56 anys a fer de rellotger -l'ofici de la nissaga familiar-, fet que ha compaginat amb una gran dedicació a l'Associació Amics del Museu, de la que n'és el president des del 2005. A títol individual va ser un dels impulsors de la "Plataforma Cívica Salvem El Molí" de 1998, gràcies a la qual es va modificar el pla urbanístic que hi havia projectat i es va permetre reconvertir l'antiga fàbrica Ferrer i Mora en una gran biblioteca. Al Josep també l'hem vist en el moviment infantil Esclat, a la Junta de la Joventut Catòlica-La Peni, al Consell Escolar de l'Escola Estel, a l'AMPA de l'Escola de Música, a la Plataforma de veïns del carrer Barraquer -que va aconseguir que l'entrada a l'aparcament soterrat del Mercat no es fes per aquest carrer-, etc. Com diu en to satisfet: "Des dels disset anys que faig feina de voluntariat pel poble".
Per tu, que vas ser un dels impulsors de la "Plataforma Salvem El Molí", ara deu ser un satisfacció veure l'antiga fàbrica Ferrer i Mora reconvertida en una gran biblioteca.
Sí, n'estic molt content. Va ser una reivindicació molt agosarada, però en aquella època vam tenir la sort de tenir un alcalde molt receptiu, en Josep ]anés, el qual de seguida es va adonar que el que dèiem no era cap bajanada. Des de l'Ajuntament van estudiar la nostra proposta, la van valorar i la van assumir. Un cop la fabrica va ser de propietat municipal encara hi va haver molts anys d'incertesa i abandó, fins al punt que l'any 2011 van haver de marxar per perill d'esfondrament totes les entitats que hi tenien un espai. Finalment, l'any 2019, vint-i-un anys més tard d'haver-lo "salvat", l'edifici ha quedat rehabilitat i la nova biblioteca "El Molí" ha convertit la zona circumdant en un dels centres més potents de dinamització de la vila.
Com va néixer el Museu Municipal de Molins de Rei?
Durant els anys cinquanta del segle XX un grup de molinencs es van adonar que la industrialització de la comarca faria desaparèixer l'agricultura i totes les professions relacionades, així com molts edificis i casals de la vila que s'enderrocarien per la gran demanda d'habitatge que hi havia. Amb aquesta gran intuïció van fer una crida perquè tothom aportés tot allò que creiés que en el futur tindria valor històric. El poble va respondre amb escreix, i així va ser com es va crear el primer Museu l'any 1953, a les dependències del Club Samaranch, a iniciativa d'Enric Madorell i Claramunt, director de la Indústria Textil Samaranch SA. L'any 1968 aquesta col·lecció inicial es va traslladar provisionalment, en espera d'un lloc definitiu, als baixos del carrer Pintor Fortuny, 55, i l'Ajuntament es va fer càrrec del manteniment d'aquest nou espai.
Quan es posa en marxa l'Associació?
L'any 1970 aquell grup inicial de molinencs es va constituir i legalitzar com Associació d'Amics del Museu i va seguir gestionant la col·lecció que a partir d'ara ja s'anomenaria "Museu Municipal". Era una època de gran entusiasme en la que fins i tot es permetia a persones que no eren arqueòlogues excavar jaciments per obtenir importants troballes. Així va ser com aquells pioners van recuperar les restes neolítiques de la cova de l'Or, al cor del puig d'Olorda, les restes del jaciment ibèric de la Plaça de les Bruixes o els jaciments romans de can Tintoré a Pallejà, i molts altres. També van realizar el trasllat pedra a pedra de les arcades que hi havia a antigues cases de la plaça de la Vila, les quals es troben reconstruïdes dins la seu del carrer Pintor Fortuny. Com he dit, en aquest nou "Museu Municipal" l'Ajuntament assumia el manteniment de l'espai i l'Associació Amics del Museu feia les gestions de conservació i difusió de les col·leccions històriques de forma totalment voluntària i altruista, així com també ho feien les diferents persones que van assumir la direcció del Museu.
Quin paper hi juga l'Ajuntament?
Durant el mandat del primer Ajuntament democràtic (1979), el ple municipal va aprovar per unanimitat que totes les dependències de Ca n'Ametller serien la futura nova seu del Museu Municipal amb un projecte museogràfic modern que explicaria la història de Molins de Rei des del Neolític fins a l'actualitat. A partir de l'any 2005, l'Ajuntament de Molins de Rei va contractar una professional per fer les funcions de direcció, i a partir del 2015 es va crear el Consell Rector del Museu, un nou marc legal per unificar en un únic ens la tasca de l'Associació i de l'Ajuntament i així poder fer trobades periòdiques per tractar i consensuar temes substancials. El maig del 2018, finalment es va alliberar la primera planta de Ca n'Ametller i s'hi van instal·lar les pintures de Miquel Carbonell i Selva (1854-1896) i algunes peces del Museu, quedant la col·lecció dividida amb una part a Ca n'Ametller i la resta encara a la seu del carrer Pintor Fortuny. Actualment el Museu compta amb unes 7.000 peces i l'Associació Amics del Museu amb 360 socis.
L'any 2021 es va anunciar la rehabilitació de l'edifici del Palau dels Requesens amb un projecte de creació d'un Centre d'Art i Cultura del Renaixement, amb una inversió de 3,9 milions d'euros, dels que l'Ajuntament n'aportaria 1,2 milions, i la resta vindrien del govern central, del fons europeu FEDER i de la Diputació. Aquest centre ja és una realitat, però amb una significativa diferència en el nom: De "Centre d'art i cultura del Renaixement" ha passat a ser "Museu del Renaixement".
Sí, tanmateix hi ha hagut aquest canvi. Inicialment fins i tot es parlava de "Museu del Renaixement de Catalunya" però algú es deuria adonar que el nom era massa agosarat. Per això ara només ho han deixat en "Museu del Renaixement". De tota manera, el cas és que, quan ho vam saber, la nostra Associació es va posar en alerta. A Molins de Rei ja tenim un Museu, que a més es troba pendent de ser ubicat en la seva totalitat a l'edifici de Ca n'Ametller des de fa més de quaranta-cinc anys, i ens vam preguntar: "Ara què passa? A Molins de Rei tindrem dos museus? I de qui són les peces que l'any 2011 el Museu Municipal va dipositar al Palau dels Requesens i que estaven exposades en una vitrina a la Sala Gòtica? Són del Museu Municipal o seran del Museu del Renaixement?" Per acabar-ho d'adobar l'any 2022 l'Ajuntament va crear una òrgan que es diu "Serveis Museus Molins" -en plural-, que va traspassar a l'empresa Molivers SL, donant a entendre que a Molins de Rei tindríem més d'un museu. Davant de tanta confusió i incertesa l'any 2023 vam decidir anar a fer una consulta a la Cap del Servei de Museus i Protecció de Bens Mobles de la Generalitat.
I què us va dir la Generalitat de Catalunya?
Ells ho tenien ben clar: A Molins de Rei només hi haurà un museu, amb totes les subseus o extensions que siguin necessàries. És a dir, una seu central que es trobaria a Ca n'Ametller i després, de forma descentralitzada, els diferents llocs històrics museïtzats que tenim i que en dependrien, independentment del seu nom: El Memorial Democràtic de la Federació Obrera, el Palau dels Requesens, el jaciment ibèric de la Plaça de les Bruixes, les restes industrials de la fabrica Ferrer i Mora, etc. Des d'un punt de vista museològic, segons la Generalitat, tot ha de formar part del mateix museu mare. Aquesta és la directriu que ens van donar. Per això, en el moment que se li posa la paraula "Museu" al Palau dels Requesens, i es contracta un director específic, i se li diu que posi en marxa aquest projecte i deixi a part el museu històric, nosaltres creiem que s'està fent una modificació unilateral de tot el plantejament museístic que hi havia aprovat a la vila des de feia molts anys. Una altra cosa que ens van recordar a la Generalitat és que l'Ajuntament de Molins de Rei encara no ha fet tots els deures imprescindibles perquè el Museu Municipal pugui ser homologat i passi a constar oficialment en el Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya. Heu de saber que actualment només constem com una col·lecció inscrita.
Què li cal al Museu Municipal per poder ser homologat i així constar oficialment en el Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya?
De fet li manquen tres coses molt importants: Acreditar la propietat de la majoria de les peces, tenir totes aquestes peces inventariades seguint el sistema homologat, i tenir el que s'anomenen "les reserves" en perfectes condicions de conservació. Com he dit abans, el Museu va créixer durant els anys cinquanta del segle XX des de baix cap a dalt, amb la bona fe de les donacions gratuïtes dels molinencs, però sense signar cap document conforme aquestes persones cedien la propietat de les peces a l'Ajuntament o a qui fos. La nostra Associació ha consultat juristes experts en la matèria i, sense poder-se acreditar la propietat municipal de les peces, aquestes jurídicament pertanyen als hereus dels propietaris que les van donar. Finalment, tampoc es compleix la segona condició, ni la tercera. Per exemple, les peces que no caben a la seu del carrer Pintor Fortuny estan desades des de fa molts anys en diferents indrets de la vila en unes condicions de conservació deplorables. Per tant, el mès urgent i imprescindible és complir aquestes tres condicions perquè el Museu Municipal pugui ser acreditat oficialment i realitzar la funció que li correspon
Què hi diu a tot això el Consell Rector del Museu?
Aquest Consell té els seus propis estatuts, està registrat a la Conselleria de Justícia, i està format per tres persones de l'Ajuntament-l'alcalde, el regidor de cultura i una tercera persona-, tres membres de la Junta de l'Associació Amics del Museu, més un representant de cada partit de l'oposició. El Consell Rector del Museu, que es troba legalment vigent, des de fa dos o tres anys ha capgirat la seva manera de funcionar. La part municipal arriba a les reunions amb totes les decisions preses i executades. Les reunions només són informatives i no s'hi debat res. Com que aquest no era l'objectiu del Consell, des de l'Associació Amics del Museu ens hi sentim totalment desvinculats.
Com pot ser això?
El que t'acabo de dir ho hem reivindicat moltes vegades sense notar cap canvi i per tant les nostres relacions amb l'Ajuntament són, podríem dir, en un moment tens. Existeix una Llei de Museus, i encara que amb les eleccions autonòmiques hagin canviat les persones, la legislació continua essent la mateixa. I si tenim un Museu Municipal que encara no és homologat per la Generalitat per què fem un nou Museu paral·lel? Com quedarà vinculat un museu amb l'altre? D'altra banda, el Museu del Renaixement es fa de dalt cap a baix sense tenir cap peça en propietat, i per tant l'Ajuntament ha hagut de recórrer a l'ajuda d'altres museus com el MNAC, el Museu Textil de Terrassa, el Museu Frederic Marès de Barcelona, i d'altres. Les peces que li han cedit aquests museus les ha obtingut en règim de "comodat", que és un tipus de contracte segons el qual una de les parts deixa gratuïtament a l'altra un bé perquè el custodiï, el conservi, el gaudeixi i l'exposi per un temps determinat, i després en algún moment li retorni. Si bé la direcció i gestió del Museu del Renaixement s'ha externalitzat a l'empresa de capital públic Molivers Societat Municipal S.L., tots aquests contractes de comodat no els ha pogut signar Molivers, sinó que els ha hagut de signar l'Ajuntament.
Com pot ser que es faci un Museu del Renaixement mentre el Museu Municipal continua empantanegat amb tot això que ens acabes d'explicar?
La nostra Associació no està en contra del Museu del Renaixement, només faltaria, el que estem és molt dolguts pel menysteniment que se li dona al Museu Municipal des de fa tants anys. Per tant, demanem a l'Ajuntament que el tingui present i que, com a mínim, n'atengui les necessitats. No pot ser que ho hagi de fer una Associació privada com la nostra a base de voluntariat i dedicació de temps personal. Com acabo de dir, exigim a l'Ajuntament que aposti pel museu històric de la mateixa manera com ho fa pel Museu del Renaixement. No pot ser que a un se'l vesteixi de gala i a l'altre se'l deixi amb un vestidet "low cost". En realitat, el museu principal hauria de ser el Municipal, amb el que volem la garantia de que aquest arribarà a bon port igual que hi ha arribat el Museu del Renaixement.
Creieu que arribarà a bon port, doncs?
Si ara l'alcalde ha demostrat que és capaç de trobar i invertir tota mena de recursos per rehabilitar el Palau, fer-hi un museu, contractar un director i personal tècnic per gestionar-lo, etc, ara també ha de demostrar que és capaç de fer el mateix amb el Museu Municipal. És el moment de posar-se mans a l'obra. Al final, el Museu Municipal és la porta perquè la gent que viu a Molins de Rei, hi hagi nascut o no, tingui la possibilitat de conèixer i descobrir el lloc on viu i poder-s'hi arrelar. Evidentment
aquesta funció el Museu del Renaixement no la pot fer ell tot sol, només és un complement important d'un període molt curt de la nostra història que s'ha d'integrar
en un discurs general i complet.
Quan es desencallarà aquesta situació?
Quan es posi fil a l'agulla per resoldre totes les qüestions que he esmentat abans. L'Alcalde va declarar públicament el 18 de maig, dia internacional dels museus -i sovint també ho diu a les xarxes socials-, que el Museu Municipal estarà definitivament instal·lat a Ca n'Ametller i tindrà tots els temes pendents resolts cap el 2028, coincidint amb el 75è aniversari de la fundació del primer museu al Club Samaranch. Un Museu Municipal que ha d'estar dotat de les instal·lacions, el personal i els recursos corresponents, i que haurà d'ajustar-se al que indica la Llei de Museus de Catalunya. I si l'alcalde ho ha dit, hem de pensar que ho farà.