Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 593, febrer 2024, pàg. 8-9
Els germans Josep i Xavier Cuscó Moyes són pagesos i comercialitzen les seves produccions d'hortalisses i fruita dolça al detall. Al mateix temps, el Josep és membre des de l’any 2009 de la Comissió Permanent Nacional del sindidat Unió de Pagesos, del qual n’es el responsable de la política territorial, l’aigua, els autònoms, els mercats municipals i les relacions amb les ONGs. Tambe és el representant del sindicat en el Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En aquesta entrevista conversem amb el Josep Cuscó (Molins de Rei, 1960) sobre l’agricultura a la nostra comarca i les reivindicacions que aquests dies estan fent pagesos catalans i de tota Europa.
Com definiries la vostra empresa?
Som una empresa familiar formada pel meu germà Xavier i jo, amb unes terres de conreu de 3,5 hectàrees de superfície, en les que produïm hortalisses, verdura i fruita, bàsicament préssecs, prunes i pomes. Aquesta producció la venem al detall en una parada del Mercat de Sabadell els dimarts, dimecres, divendres i dissabte. Els dissabtes al matí també som a la plaça del Mercat de Molins de Rei en l’anomenat “Mercat de pagès”, junt amb la resta de pagesos de la vila.
Pel que veig tot són conreus de regadiu. Com es fa el reg?
A través del Canal de la Infanta, el qual pertany a la Junta del Real Canal de la Infanta Luisa Carlota de Borbón, una entitat privada que té la seu central a Barcelona. Allà és on es fan les reunions dels diferents propietaris en les quals Molins de Rei hi té dos representants. A través d’aquesta infraestructura hidràulica els diferents pagesos del marge esquerre del riu reguem els nostres trossos per torns.
El reg es fa per inundació?
Sí, perquè som en una zona deltaica i tenim un aqüífer a sota. Amb l’ACA vam acordar que el reg per goteig no era prioritari aquí. L’avantatge de regar un terreny pla per inundació és que l’aigua s’escampa i s’infiltra de nou cap a l’aqüífer tornant-lo a carregar. D’altra banda, en aquesta infiltració l’aigua també fa baixar les sals minerals, fet que evita la salinització del sòl.
Per què?
Quan es rega per goteig l’aigua es concentra en uns punts concrets, i això fa que la sal que té el sòl pugi dels estrats inferiors cap a la superfície, amb el que cal fer uns tractaments de neteja per evitar que el sòl es salinitzi i deixi de ser fèrtil. En canvi, quan regues per inundació, fas baixar avall la sal dels minerals que l’aigua dissol.
Tenint el el reg assegurat a través del Canal de la Infanta no us fa patir que no plogui?
Home, és clar que ens fa patir! Les plantes, encara que les reguis, sempre agraeixen que hi hagi pluja perquè es netegen per dalt i creixen amb més vigor. A part, la pluja és fonamental per netejar els arbres fruiters de la pols i la contaminació. És clar que qui més pateix la manca de pluja és el conreu de secà, que està treient unes collites molt minses. A la nostra comarca això ho veiem a les zones de muntanya, a Torrelles de Llobregat, per exemple, on hi ha una gran plantació de cirerers. Abans plovia cada quinze o vint dies, o podia estar un mes sense ploure però sempre acabava fent alguna cosa, ara en canvi potser estem dos mesos, o dos mesos i mig, sense veure ni una gota. D’altra banda, l’any 2008 ja vam viure una sequera semblant i llavors sí que ens va agafar desprevinguts. Ara, en canvi, gràcies a les mesures que es van prendre, s’ha pogut dossificar la campanya de reg i allargar-la tot i fer més de 40 mesos que no plou, o que plou per sota de la mitjana. Ara bé, si no plou, això canviarà i també tindrem limitacions.
Als anys setanta del segle XX moltes famílies de la vila es dedicaven a la pagesia i ara ja no hi són. Per què?
Hi ha diversos factors, la industrialització, el creixement dels pobles, les infraestructures de comunicació que ens han anat deixant sense terreny agrícola. A l’època que tu dius tot el polígon del Pla eren camps de conreu, i tot el barri sencer de la Granja també ho eren! A part d’això, també s’ha de dir que els pagesos de llavors tenien el pensament de que els seus fills no treballessin la terra i fessin una feina més còmode i segura de dilluns a divendres. Pensa que els pagesos treballem de dilluns a diumenge!
I com és que la vostra família encara s’hi dedica?
Jo ho he fet sempre tota la vida. Ja ho havia vist fer a l’avi, als pares, ... Ara només em queda un any i mig per jubilar-me, i la meva filla no continuarà, o sigui que a la nostra família tampoc no hi haurà relleu.
Llavors quin és el futur de l'activitat agrària a Molins de Rei?
Sempre hi haurà algun pagès professional que segueixi, però no seran tants com hi havia abans. La societat ha de menjar, i algú o altre haurà de produïr-lo, i si hem d’esperar que el menjar ens vingui de l’altra punta del món ... anem malament! De fet, per això és va crear el Parc Agrari del Baix Llobregat, una reserva estratègica de sòl agrícola per impedir la urbanització total de la comarca i garantir l’abastiment alimentari.
Enguany es commemora el 50è aniversari de la fundació del sindicat Unió de Pagesos, del qual tu fa quinze anys que formes part de la Comissió Permanent Nacional. Podries explicar-nos breument la feina que hi fas?
Sí, concretament sóc el responsable de política territorial, aigua, autònoms, mercats municipals i relacions amb ONGs. Per política territorial hem d’entendre tota la legislació que afecta la pagesia, per exemple la Llei dels Espais Agraris, que buscava ordenar la gestió d’aquests espais a Catalunya. Pel que fa als autònoms, represento el sindicat a les taules sectorials que hi ha i que el govern convoca per discutir lleis que vol aprovar i que ens afecten. I finalment, en els mercats municipals, defensem els pagesos de les mesures que prengui l’Administració i que ens puguin perjudicar. Per exemple, a l’època de la pandèmia, van obligar a tancar tots els mercats municipals però van permetre obrir les grans superfícies. Això ho vam lluitar perquè era un contrasentit i al final vam aconseguir que ens deixessin obrir. També represento el sindicat al Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), on es discuteixen temes com el tant per cent de regs, la quantitat d’aigua que es pot destinar a la ramaderia, etc.
Aquesta entrevista l'estem fent en plena setmana de mobilitzacions de la pagesia a nivell europeu. Tu has format part de l’organització de les “tractorades” de protesta. Pots fer-nos una valoració de tot plegat?
Les mobilitzacions es van fer el 7 de febrer a Barcelona, el 13 de febrer, i el 21 de febrer a Madrid, i es van fer conjuntament amb la resta de sindicats estatals. Unió de Pagesos és membre de la confederació estatal Union de Uniones de Agricultores y Ganaderos. Els altres sindicats que hi ha són COAG (Coordinadora de Organizaciones de Agricultores i Ganaderos), UPA (Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos) i ASAJA (Asociación Agraria de Jóvenes Agricultores). A part de mobilitzar-nos, el nostre sindicat es va reunir diverses vegades amb el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, on vam tractar diferents temes com ara com es compensaran els pagesos que no van poder regar a través del Canal Segarra-Garrigues i el Canal d’Urgell, etc ... I jo, com bé dius, m’he fet un fart de tractar amb el director general de la policia per preparar les “tractorades”, acordar les carreteres per les que passaríem, etc.
Arran d’aquestes protestes la Comissió Europea ha retirat el pla per reduir l'ús de pesticides.
Aquesta mesura ha estat cosmètica perquè el Parlament Europeu ja havia rebutjat aquesta legislació que va presentar la Comissió sobre els fitosanitaris, els quals eren reduïts dràsticament al 50%, i sense haver-ho parlat amb el sector! És com si retiressin de cop els medicaments pel mal de cap! Les plagues s’han de combatre, perquè si no et quedes sense collita.
La Política Agrària Comuna (PAC) és un sistema de subvencions que té els seus orígens en la Europa devastada per la segona guerra mundial, on calia garantir l’alimentació del continent i al mateix temps assegurar que els països de la futura Unió Europea no es farien la competència entre ells.
Exacte, calia garantir el menjar i al mateix temps limitar la producció perquè els preus no es disparessin, tot compensant els pagesos del sector del cereal i la ramaderia amb subvencions. El problema és que amb els anys la PAC s’ha anat pervertint. La Unió Europea té molts interessos i per aconseguir avantatges de països tercers, o poder comerciar amb organitzacions com Mercosur, sempre ha fet servir com a moneda de canvi l’agricultura. Quan negocien a fora diuen: “A canvi d’aquesta determinada cosa que volem us deixarem vendre els vostres productes agrícoles i ramaders a Europa”, i llavors arriben aquí tot de productes a preus rebentats, que no compleixen les mesures de qualitat i control que sí que hem de complir nosaltres i amb els quals no podem competir. Aquesta competència deslleial, al costat de la pujada dels costos de producció, i la disminució de guanys per culpa dels preus imposats pel monopoli de les cadenes de distribució, és el que ho ha fet esclatar tot.
Què és el que més t'agrada de la teva feina?
Que treballes en plena natura i que és una feina que sempre és diferent. No és una feina encaixonada, rutinària, monòtona, on treballes engabiat ... A pagès hi ha molta incertesa, sempre estàs mirant el cel, no tens res segur, fas una plantada i no saps si la colliràs, i això fa que cada dia sigui nou i que t’aixequis sense saber què passarà. No hi ha mai una anyada igual! A part de que jo no només treballo al camp llaurant o plantant, també vaig a mercat ... D’altra banda, l’agricultura que estem fent ara no s’assembla en res a la que es feia fa seixanta o setanta anys: han canviat les llavors, les maneres de plantar ... Abans, per exemple, un arbre fruiter el tenies 40 o 50 anys, ara, en canvi, als 10 o 12 anys ja en fas una arrancada general per plantar-ne de nous, que faran més producció i seran més resistents.
