Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 591, desembre 2023, pàg. 10-12
Sònia Carrión Rabasco treballa a l’Agència Catalana del Consum de la Generalitat de Catalunya. Advocada especialista en protecció de dades, viu a Molins de Rei des de fa setze anys i entre el 2013 i el 2016 va regentar al carrer Major la botiga “Petits Ideals” de roba infantil i puericultura. Aprofitem aquesta doble vessant seva per conèixer el món del consum vist des de l’administració i a la vegada des de la seva experiència com a emprenedora a la vila.
Per què et vas especialitzar en la protecció de dades?
Dels estudis que vaig triar en primera opció a la selectivitat no vaig entrar als que volia però sí que vaig obtenir plaça a la Facultat de Dret. Tanmateix, quan vaig acabar la carrera l’any 1998, vaig estar de becària en un bufet d’advocats i allà vaig adonar-me que allò no estava fet per a mi. Llavors vaig entrar a treballar a l'empresa del meu pare i del meu germà, que era una d'aquelles empreses tecnològiques que en aquella època dissenyaven pagines web. Allà vaig entrar en contacte amb el món de les bases de dades i em va fascinar el món de les llavors anomenades “noves tecnologies”. A l'empresa del meu pare era responsable de projectes, coordinava els equips de treball de dissenyadors gràfics, programadors informàtics, etc, fins que lliuràvem el producte al client. Quan aquesta empresa va tancar vaig buscar una feina que casés els meus estudis de dret amb el món de la informàtica i vaig treballar en un despatx d’advocats especialitzat en dret informàtic i protecció de dades. Heu de pensar que en aquella època començava tot el boom de les compres en línia per internet!
Per què et va fascinar tot aquest món?
Tot el comerç electrònic i tots els tràmits administratius realitzats per internet topen amb el dret a la protecció de dades, que a la vegada emana d’un dret fonamental recollit a la Constitució espanyola que és el dret a la intimitat. En totes les gestions que actualment fem amb el mòbil es fan servir dades personals!
Quina és la missió de l'Agència Catalana del Consum?
L’Agència Catalana del Consum és el garant de que les relacions de consum siguin equitatives, perquè per una banda s'ha de protegir la persona consumidora, i per l’altra s'ha de garantir la disciplina del mercat, és a dir, que entre les empreses que presten un mateix servei es respecti la legalitat i no hi hagi abusos. L'Agència té les oficines centrals a Barcelona, però després tenim serveis territorials a Tarragona, Terres de l'Ebre, Girona i Lleida.
I en quins departaments esteu dividits?
Hi ha el servei d'informació, que atén totes les consultes sobre consum que ens fan tant empreses com persones consumidores; el servei de mediació i arbitratge, el qual intenta, quan hi ha reclamacions, que s’arribi a un acord extrajudicial entre l'empresa i la persona consumidora, i en cas de que no es pugui arribar a un acord, si les dues parts ho volen, fer un arbitratge; l'àrea d'inspecció, que quan hi ha denúncies adreça inspectors al lloc dels fets per corroborar-los i si s’escau sancionar; l’àrea de normativa, dedicada a resoldre les consultes d’empreses sobre les obligacions legals que han de tenir en compte a l’hora d’establir el seu negoci; i finalment l’àrea de formació, anomenada Escola del Consum de Catalunya, adreçada a les escoles per ensenyar els infants a ser futurs consumidors responsables.
Aquestes inspeccions que has esmentat a quin tipus d’establiments estan dirigides?
A tot tipus d'empreses. Poden ser de petit comerç, però tambe empreses de telecomunicacions, de serveis bàsics –aigua, llum, gas-, de transport, ... fins i tot es pot inspeccionar un organisme públic si presta un producte o servei de pagament. I les inspeccions no sempre són a instància d'una denúncia, de vegades és la mateixa Agència que fa campanyes d'inspecció concretes, per exemple, en temes d'etiquetatge d’aliments de productes frescos, o a les entitats financeres per detectar clàusules abusives, o per vetllar per al compliment de l’obligació de lloguer social a famílies en risc d’exclusió residencial.
Quins són els sectors econòmics en els que hi ha més reclamacions?
En general acostumen a ser les companyies aèries, seguides de les elèctriques, les de telecomunicacions i les entitats bancàries.
A la gent li costa reclamar?
Sí, perquè desconeix que aquest servei de mediació i arbitratge que ofereix l'Agència Catalana del Consum és de franc i no té cap cost. També passa sovint que, quan el conflicte és amb una gran empresa, la gent té tendència d’entrada a donar-ho per perdut, i és una llàstima perquè en un percentatge força elevat aconseguim resoldre els problemes.
Quina relació teniu amb les associacions de consumidors?
Les organitzacions en defensa de les persones consumidores, quan reben moltes queixes dels seus associats o detecten moltes reclamacions en un sentit determinat, denuncien els fets a la nostra Agència perquè hi actuem. Aquestes organitzacions estan registrades per fer aquesta tasca de defensa dels consumidors i han de complir un seguit de requisits legals. A tots ens sonen les més generalistes com ara l’OCU (Organització de consumidors i usuaris) o FACUA (Federació d’associacions de consumidors i usuaris), però també n’hi ha de sectorials, com ara l’Associació d'Impositors de bancs i caixes d'estalvi de Catalunya (AICEC), o la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat. Totes aquestes associacions tenen un tracte més directe amb la nostra Agència, perquè en el fons els seus objectius són els mateixos que els nostres, la defensa dels drets de les persones consumidores.
En els anuncis de loteries es demana que es jugui responsablement perquè se sap que la ludopatia és una adicció perillosa. Existeix l’adicció a les compres?
I tant, clínicament s’anomena “oniomania” i es diagnostica quan una persona sent la necessitat de comprar de forma compulsiva o per sobre de les seves possibilitats econòmiques i no pot fer res per evitar-ho, tot i saber que allò que compra no ho necessita o que el pot portar a la ruïna. No tenim una àrea dedicada a aquest trastorn addictiu del comportament, però sí que fomentem el consum responsable. Per exemple, el mes de novembre es va fer el “Black Friday” -una jornada de rebaixes basada en una tradició nord-americana-, i des de l’Agència vam fer una campanya titulada: “Aquest black Friday consum amb cap”, per conscienciar sobre l’aplicació del sentit crític envers la publicitat i fer un consum responsable i reflexiu. Avui en dia, amb la immediatesa amb la que ho volem tot, i els actuals telèfons mòbils, que són com petits ordinadors i hi tenim les targes de crèdit i debit configurades, comprar és més fàcil que mai!
Què s’hi pot fer?
Doncs comprar de forma conscient. Quan detectem l’impuls de comprar, cal aturar-se i preguntar-se: “Això ho necessito?” I si ho necessito: “Ho compro per internet o als comerços de la vila?”. Perquè és molt còmode comprar-ho tot per comerç electrònic i que una persona et truqui a la porta i et lliuri un paquet, però ens hem aturat a pensar en la precarietal laboral que hi ha al darrera? O amb l’augment del trànsit de furgonetes repartidores i mal aparcades, amb el que tot això implica de més contaminació i més accidents viaris?
Al carrer Major, mirant cap a les escales de "la barraqueta", es conserven a la paret esquerra les rajoles d'un anunci de neveres de mitjans del segle XX. El lema de l'anunci és "vivirá mejor y será feliz con Kelvinator, el frigorífico americano". Associar la felicitat al fet de tenir un producte és el que fa que moltes vegades comprem coses que no necessitem?
El consum és pura emoció. I es desencadena en el cervell. La dopamina que genera quan compres fa que et trobis fantàsticament bé! Si no fos així no es vendria res. La publicitat ho sap i per això relaciona consum amb satisfacció i felicitat. Tots els anuncis van adreçats a això. Els publicistes saben que la decisió de comprar en realitat no la prenem conscientment.
Però, a partir d’una determinada edat, en la maduresa, quan has rebut més d'una patacada a la vida, ja veus que la felicitat no depèn del tenir.
Però hi continuem caient de quatre potes. I això que ja ho experimentem de petits en els anuncis nadalencs de joguines! Recorda quan érem infants i vèiem a la televisió el vaixell pirata de Playmobil, que semblava que no havia d’entrar per la porta, i en canvi, quan el tenies a les mans, deies: “Ostres, em sento estafat”. Hi ha estudis sobre com funciona el cervell quan està rebent informació d’un producte i se sap que és un acte inconscient. Encara que no vulguis s’engega un mecanisme de recompensa i gratificació que fa que sentis plaer en el moment de la compra.
Volia preguntar-te per la teva etapa com a emprenedora comercial. Per què vas obrir la botiga “Petits ideals”?
Quan va néixer el meu fill Oriol vaig tenir un problema greu de salut que em va fer trontollar tots els esquemes. Tenia trenta-set anys i em vaig adonar que no podia seguir amb el ritme laboral que portava. Al mateix temps vaig observar que, a nivell de consum, les famílies ens tornem boges quan neix una criatura. Però va ser una aposta professional que no va sortir com m’esperava.
Anem a pams. La teva botiga venia roba infantil de fabricants de proximitat, feta amb teixits orgànics certificats, i a part s’hi podien comprar bolquers de cotó reutilitzables, compreses de roba, copes menstruals, articles de puericultura de segona mà, ... i tenia un servei gratuït d’intercanvi de joguines, llibres, contes, música, i jocs.
Sí, el meu fill portava bolquers de roba, i jo els rentava. Un bolquer d’un sol ús triga entre 200 i 400 anys a desintegrar-se. Tenint en compte que un nadó utilitza una mitjana de sis bolquers al dia durant els trenta primers mesos de vida, ens hem aturat a pensar en la muntanya de bolquers que estem abocant al medi ambient? No té sentit això, no té sentit. Llavors em vaig començar a endinsar en el món de la criança respectuosa, i va ser així com vaig acabar construint aquest projecte, que ara penso que va ser massa avançat en el temps. [riu]
La societat molinenca no era prou madura per la teva proposta?
Jo no crec que fos Molins de Rei, jo crec que és en general. Costa molt. En general hi ha una barrera. Per una banda, a tots ens agrada entrar en una botiga, mirar, i comprar sense sense donar-hi més voltes. Aquest consum pels ulls, impulsiu, em jugava en contra perquè el meu producte tenia tota una filosofia al darrera. Per exemple, els teixits eren orgànics per ser respectuosos amb la pell dels nadons, estaven fabricats a països de la Unió Europea on els treballadors, en principi, tenen condicions laborals decents, i és clar, tot això feia que el cost dels productes també fos més elevat. El fenòmen de la compra impulsiva i el major cost del meu producte va ser amb el que vaig topar de morros! En general la gent em feia la següent reflexió: “Per què he de comprar un bodi de vint euros si anant a determinat lloc en puc comprar cinc pel mateix preu?”. I jo replicava: “T’has preguntat perquè són tan barats?”. O bé: “Per què en necessites tants si tens una rentadora i amb un parell en tens prou?” La filosofia del “comprar més per menys” ens està portant al col·lapse, i no tenim un planeta de recanvi, i això ho patiran els nostres fills i els nostres néts. Però per fer aquesta reflexió sembla que a dia d’avui encara no estem prou madurs.
Com a emprenedora que parties de zero quins ajuts i quins entrebancs et vas trobar?
A Molins de Rei hi ha el servei municipal del Centre Joan N. Garcia-Nieto, on t’ajuden a fer el pla d’empresa, que és quelcom que el banc et demanarà si necessites demanar un crèdit. Però a part d’això, res més. La quota de treballadora autònoma la vaig haver de pagar des del primer dia, encara que no hagués facturat res, i quan comences tampoc reps cap ajut per pagar el lloguer del local ni les despeses de llum, aigua, escombraries ... Després hi ha coses amb les que no hi comptes, per exemle, en aquella època la il·luminació nadalenca del carrer Major l’havíem de pagar els propis botiguers, o si volies posar una parada a la Fira de Nadal o a la Fira de la Candelera també havies de pagar encara que ja estiguessis pagant a l’Ajuntament una llicència d’activitat econòmica, i per acabar-ho d’adobar jo estava sola, i si volia mantenir obertes la botiga i la parada necessitava personal extra i pagar-lo.
Des de l’administració s’anima els joves a ser emprenedors. Quins consells els donaries a partir de la teva experiència?
Jo crec que a la vida les coses s’han d’intentar. Si tu tens una inquietud, et ve de gust, i vols arriscar, doncs endavant! Això sí, cal comptar amb molt d’assessorament perquè tu pots tenir molta expertesa en el teu producte però desconèixer tota la normativa de consum, de propietat intel·lectual, etc. Per exemple, el nom que li posaràs a la teva botiga ja has mirat si està registrat? Resumint, jo el consell que donaria és que, si vols muntar un negoci perquè tens una inquietud, fes-ho i dedica’t en cos i ànima al que saps fer, però per a tot allò que no sàpigues fer, no perdis el temps i busca uns bons professionals que t’assessorin.
Des de fa dos anys la teva família acull durant el més d’agost un infant saharaui dels campaments de refugiats que hi ha ubicats al desert d'Algèria. Aquesta experiència ha canviat la teva percepció sobre la nostra societat?
Aquest infant, quan ve a casa, ens dóna una lliçó de vida brutal que em reafirma encara més en les meves conviccions sobre el comerç i el consum. En ell veus com de sols venim a aquest món i com de sols ens n’anirem. Fixa’t, durant tot l’any viu al desert, exiliat del seu territori, amb els seus familiars que els maten a la guerra que hi ha oberta entre el Marroc i la República Sahrauí, ... i malgrat tot, amb el poc que té, és feliç. El contrast amb nosaltres em deixa garratibada. En ell veig la puresa de qui no té res, i al mateix temps veig la perversió dels qui ho tenim tot, i encara ens planyem de que no en tenim prou.
Ara que vénen les compres nadalenques, podries donar un consell als nostres lectors?
És veritat que per Nadal a tots ens fa il·lusió donar i rebre, però, caram, no cal donar vint-i-cinc coses! El que compta és l’afecte i haver pensat en un detall per a una persona determinada tenint en compte el que li agrada i el que saps que li farà il·lusió. En resum, fer llistes de compres i triar bé.