Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 590, novembre 2023, pàg. 8-9
Pilar Casals i Bosom va entrar a treballar com a professora a l’Escola Municipal de Música Julià Canals el 1985 i ara ja fa més de vint anys que n’és la directora. Ubicada en una casa modernista del carrer Major, l’Escola es va crear l’any 1979 i és un centre autoritzat pel Departament d’Ensenyament per impartir ensenyaments musicals de Nivell Elemental i Primer Cicle de Nivell Professional. En aquesta conversa repassem la situació de l’Escola i de l’ensenyament de la música en general a Molins de Rei.
Actualment teniu gairebé 300 alumnes. Veus viable mantenir l'Escola de música a l'actual edifici del Carrer Major?
No és que no ho vegi viable, és que ja fa temps que dic que aquest espai se'ns ha fet petit perquè l’alumnat ha crescut molt. L'any passat vam començar un programa d'adults i aquest any ja en tenim dos nivells, i també cal sumar-hi cinquanta alumnes més de l'escola El Palau, on fem un projecte comunitari a tercer i a quart de primària.
En què consisteix aquest projecte comunitari de l’Escola El Palau?
El projecte es diu “Soc músic” i consisteix en una orquestra de corda formada pels alumnes d’aquesta escola. Hi van a fer classe un cop per setmana els nostres professors de violí i de violoncel, i la mestra de música d’El Palau també hi està molt implicada i els ajuda molt. Estem encantats amb la bona bona resposta que hi ha hagut! L'Ajuntament va fer una inversió de comprar 17 violins i 8 violoncels amb un mínim de qualitat, perquè si no, aprendre amb una quincalla que no soni bé encara seria contraproduent. L’objectiu és que els infants sentin que la música la porten a dins i que és una potència que poden desenvolupar. Nosaltres vam canviar el model pedagògic de l’Escola Municipal de Música ara fa dos anys i una de les coses que volíem incorporar era això, els projectes comunitaris. Hi ha escoles de música a d’altres municipis on aquesta experiència ja s’ha fet, i a Molins de Rei calia la complicitat de l’Ajuntament perquè aquests projectes demanen un esforç econòmic. Vam començar per aquesta escola perquè la Regidoria d’Educació va considerar que era la més adequada. D’altra banda, com que els tenim a la vora, els hi hem demanat una cessió d'espais, perquè, a segons quines hores, a la nostra seu del carrer Major no hi cabem.
Per què fa dos anys vau canviar el model pedagògic de l’Escola Municipal de Música?
Ens trobàvem que els alumnes arribaven a un nivell molt bo, i aconseguíem amb més o menys flexibilitat que hi arribés tothom, però també ens trobàvem que si hi havia infants que volien compaginar la música amb una altra activitat, no ho podien fer i acabaven deixant la música, o bé l'esport o el que fos. Llavors el que vam fer va ser obrir dues línies a partir del quart curs de nivell elemental. Una de més càrrega lectiva anomenada “presto”, que s'assembla bastant al que teníem abans però ara amb l'exigència de que qui ho tria s'hi ha de dedicar i se li demanen uns mínims d'assistència i d'aprofitament. I una altra línia de menys càrrega anomenada “vivace”, per a tots aquells alumnes que vulguin compaginar la música amb altres activitats, amb el que ja no tenen la disjuntiva d’abandonar una cosa o l’altra.
I com el vau fer aquest canvi de model?
Perquè funcionés vam adaptar els horaris, i ara els alumnes poden triar, o bé dilluns i dimecres, o bé dimarts i dijous, i aquesta tria se’ls hi respecta d’un curs a l’altre. També abans hi havia una orquestra que, qui s'hi apuntava, havia de pagar, a més a més, una altra taxa. Amb el nou model, l’orquestra és inclosa en el preu i l’hem dividit en tres grups instrumentals -guitarra, corda, i vent-, i a la vegada, cada un d’aquests grups, l’hem dividit en grup de petits – les orquestres “preludi” formades pels infants que fan segon, tercer i quart any d’instrument-, i en grup de grans - les orquestres “cadència”-, amb el que es pot dir que ara tenim sis orquestres! A part, continuem fent el cant coral, ja que sempre l'hem considerat fonamental per complementar l’aprenentatge d’un instrument. La veritat és que estem molt contents de com han respòs les famílies al canvi. Fins i tot els que fan la línia “vivace”, que tenen el cant coral opcional, ens trobem que el volen fer igualment! D’altra banda, la línia “presto”, que implica més hores, és subvencionada per l'Ajuntament perquè costi igual que la línia “vivace”, que són menys hores. Això vol dir que paguen el mateix els alumnes de les dues línies amb el que ningú no pot dir que tria una línia o l’altra per motius econòmics.
Essent una escola de l’Ajuntament, com és que els grups orquestrals que has esmentat abans no conformen una banda municipal?
L’actual orquestra de vent que tenim la conformen la flauta travessera i de bec, el clarinet, l’acordió i el saxòfon. L’orquestra de corda està formada per violins i violoncels. I la de guitarres per l’instrument del mateix nom. Cada grup instrumental va per separat perquè creiem que així es treballa millor. Pel que fa a la teva pregunta, no podem tenir una banda perquè no disposem d’instruments de vent-metall. Per tant, a aquesta hipotètica banda municipal li faltarien trompetes, trompes, trombons, etc. Aquests instruments no s’estudien a l’Escola per la dificultat d’augmentar la plantilla de professors i també per la manca d’un espai adequat. Pensa que, dels sis grups orquestrals, el més gran està format per quinze persones! Si volguéssim fer tocar tots els grups junts no cabrien a cap sala de l’edifici!
Com que ha sortit tant el tema de l’espai volia preguntar-te què creus que necessitem a la vila, una escola de música més gran o un auditori municipal?
Necessitem les dues coses. L'auditori fa molt de temps que el reclamo. A part de fer-lo servir nosaltres també el farien servir d’altres col·lectius perquè hi ha molta activitat cultural a Molins de Rei. Un model d’auditori com el que hi ha a Castellbisbal, per exemple, seria ideal. Allà hi anem sovint quan organitzem trobades d’escoles de música i hi cabem perfectament.
Trobo que la música és una disciplina dura, això de que una mà faci una cosa i l’altra mà en faci una altra, com si fossin de persones diferents, ho trobo molt difícil d’aprendre.
Ah, sí, això els músics ho tenim molt desenvolupat, la independència de mans. Però no m'agrada que ningú no digui que no serveix per a la música, tothom te potencial musical, l’únic que cal és trobar la manera de desenvolupar-lo. D’altra banda, mai has de pensar que no serveixes perquè llavors t’autobloqueges ja d’entrada.
Per cert, sempre parles de llenguatge musical. És un tabú dir la paraula “solfeig”?
El solfeig és la lectura de notes musicals d’una partitura. El que en diem ara “llenguatge musical” engloba moltes més coses com ara l’audició, l’educació de l’oïda, el cant, ... Ja no s’ensenya música fent lliçons de tirallongues de notes com abans. Fins i tot els llibres de música avui estan fets de manera diferent.
A Molins de Rei, des del 2009, hi ha el centre Triamusica, un espai d'ensenyament privat a partir d'activitats i tallers musicals. Quines són les diferències entre ells i vosaltres?
Precisament el Triamusica el va fundar un exalumne nostre, el Jordi Montero, que abans va venir a parlar amb mi per explicar-me el projecte. Ho vaig trobar molt bé perquè fan un plantejament de les classes de música complementari al nostre. Alguns alumnes que aquí no troben l’instrument que volen aprendre s’adrecen a ells, i viceversa, hi ha alumnes que volen aprofundir més i quan acaben al centre Triamúsica continuen amb nosaltres.
L’any passat, arran del 40è Aniversari del Grup Coral Quòdlibet, el seu director, Xavier García Cardona, va manifestar que les corals infantils es trobaven en declivi, sobretot quan els infants arribaven a l’etapa adolescent.
Certament, aquí vam tenir la coral infantil El Molinet, que va desaparèixer fa uns anys. Aquest fenòmen el conec perquè fa trenta anys vaig ser cap comarcal del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) i en aquella època ja notàvem que començaven a davallar. Crec que és un procés natural ja que la potència que van tenir les corals infantils a Catalunya durant els anys 60 i 70 del segle XX està molt relacionada amb el franquisme i la prohibició del català a l’escola. En aquell context la societat catalana aprofitava totes les escletxes que trobava per transmetre la cultura i la llengua als infants, i en aquest cas les corals infantils en van ser un instrument més. Personalment, quan tenia vuit anys, vaig cantar en una d’aquestes corals infantils, i de gran n’he estat directora. El moviment coral infantil català el va iniciar una generació anterior a la meva, molt motivada pel que he explicat abans, i que a més viatjaven, recollien repertoris i els adaptaven al català. Un moviment coral admirat a tot Europa! Afortunadament, amb el final de la dictadura i els primers ajuntaments democràtics, van començar a sorgir d’altres alternatives com ara les escoles de música, es van crear orquestres, corals dins de les escoles de primària, ... i el context ja va ser un altre.
Quina relació teniu amb les diferents corals que hi ha a la vila?
La Coral Quòdlibet i el grup de Gospel assagen al nostre centre en virtut d’un acord de cessió per a l’ús social dels equipaments escolars de Molins de Rei, però fora d’això no hi tenim cap relació. De fet, l’Escola Municipal de Música forma part de l'Associació d'Escoles de Música de Catalunya (ACEM), i amb ells ja tenim la nostra dinàmica de trobades i concerts conjunts. Aquesta Associació ens ha ajudat, i ens ajuda molt, per interlocutar amb l’Administració. Per exemple, arran del decret de la Generalitat del 2021 sobre escoles que imparteixen ensenyaments no reglats de música i dansa, o quan hi ha convocatòries de subvencions, o durant la pandèmia, que a vegades segons l’inspector de zona cada escola rebia indicacions diferents! També, a través d’aquesta associació, posem en comú i compartim les programacions, l’organització, les condicions laborals que tenim, etc. No s’ha d’oblidar que, en ser centres autoritzats pel Departament d’Educació, hem de complir un seguit de condicions: fer una programació anual, tenir un projecte educatiu, tenir unes normes d'organització i funcionament de centre (NOFC), presentar memòries, rebre inspeccions ...
El primer director de l’Escola de Música va ser l'Oriol Comelles (1979-1987), després ho va ser la Dolors Cano, i des de l’any 2000 ho ets tu.
Si porto tants anys de directora és perquè l’equip de docents de l’Escola Municipal de Música és fantàstic! El que sí que ha anat canviant és la figura del cap d’estudis. Els primers dotze anys vaig fer equip amb el Jónatan Soriano, després, del 2012 al 2016, va ser cap d’estudis el David Franch, i des del 2016 ho és el Ricard Gimeno. Des de fa dos anys també tenim un secretari acadèmic, que és el Ricard Vila. Entre els tres ens dividim la feina però totes les decisions les prenem conjuntament i ho consensuem amb el claustre de professors. I una cosa que també em fa molta il·lusió és veure exalumnes ja grans que ara et porten els seus fills, o antics pares que ara són avis i que porten els seus nets, ... o per exemple trobar-te un exalumne empenyent un cotxet i que et diu que li canta al nadó les cançons que jo li vaig ensenyar... És meravellós, això!