Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 574, setembre-octubre 2021, pàg. 12
Del 13 al 20 de setembre es va poder visitar a l’Agrupació Folklòrica de Molins de Rei l’exposició titulada “A dins de classe soc feliç...”, organitzada per Òmnium Cultural amb motiu del centenari del naixement de Joan Triadú i Font (1921-2010). Van complementar l’exposició un parlament inaugural a càrrec de l’escriptor Josep Maria Huguet, membre de la secció local d’Òmnium, i una conferència de clausura a càrrec de Ricard Bahí, mestre de professió i bon coneixedor de Joan Triadú.
En l’acte inaugural, Josep Maria Huguet va començar explicant la importància de Joan Triadú, el qual va iniciar la seva tasca docent de ben jove: “Durant la guerra civil molts mestres havien estat cridats al front i per cobrir les vacants la Generalitat republicana va convocar un concurs oposició adreçat a tots els nois i noies que ja tenien el títol de batxillerat. Al barri de Gràcia de Barcelona, en un habitatge construït al terrat de la fàbrica on el seu pare treballava de porter, l’adolescent Joan Triadú va decidir de presentar-s’hi. Tenia 16 anys i el van destinar a l’Escola Ferrer i Guàrdia, de Granollers, on va començar a exercir de mestre el gener de 1938.”
Acabada la guerra, i havent d’examinar-se de nou perquè el règim franquista no reconeixia els títols acadèmics de l’etapa republicana, es va llicenciar en filosofia i lletres i va treballar a diverses escoles i institucions. El 1946 va ser un dels fundadors de la revista Ariel, on va començar la seva vessant de crític literari, del 1948 al 1950 va ser professor de llengua i literatura catalanes a la universitat de Liverpool, i a finals de la dècada dels 50 del segle passat va començar a impartir classes clandestines de català al menjador de casa seva.
Segons Huget, “en iniciar aquestes classes el seu propòsit ja era formar formadors per tal d’aconseguir un efecte multiplicatiu”. En aquest sentit, el 2 de juliol de 1961, amb l’objectiu d’habilitar un cos de professors de llengua catalana, es va constituir la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC) en una reunió a casa de l’escriptor Josep Maria de Sagarra: “Triadú havia parlat amb diversos professors de l’Institut d’Estudis Catalans –que en aquella època sobrevivia clandestinament com podia- de la necessitat d’acreditar amb títols les persones que estudiaven català perquè, un cop formades, poguessin donar-ne classes. No cal dir que aquestes classes de català s’adreçaven a adults, a l’escola no es podia fer res de res, era impossible”, va exclamar Huguet.
El fet és que, quan es va constituir aquesta Junta, Òmnium Cultural feia només vint-i-quatre hores que s’havia fundat amb Joan Triadú com a secretari. Per això, quatre anys més tard, Òmnium va complementar la tasca que feia la JAEC amb la posada en marxa de la Delegació d’Ensenyament Català. Segons l’orador, “aquesta tasca de formació de professors de català que es va anar desenvolupant per tot el territori va fer possible que, quan es va recuperar la Generalitat l’any 1979, aquesta es pogués posar a la feina l’endemà mateix de rebre les competències en ensenyament perquè es va trobar una xarxa de mestres ja creada”.
D’acord amb Josep Maria Huguet, el mestratge de Joan Triadú avui perdura a les escoles Thau que ell va fundar, el 1963 a Barcelona i el 1996 a Sant Cugat del Vallès.
Huguet va cloure el seu parlament amb una exhortació a seguir l’exemple de Triadú: “La preservació de la llengua i la cultura catalanes, malgrat els múltiples intents de genocidi cultural i polític al llarg de la història, s’explica gràcies a persones com Triadú, que esmerçaren tota la seva existència per defensar-les, i que ens han deixat un llegat que nosaltres -com a baules generacionals que som- tenim la responsabilitat de no dilapidar.”
 |
| El parlament inaugural va anar a càrrec de l'escriptor Josep Maria Huguet |
La conferència de clausura del dilluns 20 de setembre va ser a càrrec de Ricard Bahí, director de l’etapa d’Educació Infantil de l’escola Thau Barcelona (2000-2010), director de l’Escola Thau Sant Cugat (2010-2018) i director pedagògic d’aquesta darrera des de 2018 fins a l’actualitat. Bahí va començar la conferència afirmant que Triadú va ser un home d’acció: “No existeix cap tractat de pedagogia o “mètode Triadú”, la seva visió de com ha de ser l’escola i tota la seva teoria pedagògica es troba en els molts articles que va publicar a la revista Serra d’Or, al diari Avui i es troben recollits i comentats per ell mateix en el llibre: Textos i pretextos de pedagogia 1938-2008.”
I a continuació va llegir-ne un fragment: “La vida a classe es basa en el nervi del mestre, en el cor del mestre, en l’ànima del mestre, coses impalpables que han d’arribar als alumnes. La classe és el resultat d’una col·laboració constant. El mestre ha d’escalfar els refredaments, ha d’animar els desanimats, ha d’ajudar els ressagats, i ha de donar vida a la classe i fer-la agradable, engrescadora. Però per poder fer tot això, al mestre li cal una condició: estimar l’escola i estimar els infants.”
 |
| Ricard Bahí va treballar amb Joan Triadú |
Ricard Bahí també va explicar diverses anècdotes del seu tracte amb Triadú, el qual donava molta importància al treball en equip del col·lectiu de mestres. Per Triadú també era primordial que els alumnes plantegessin preguntes, encara que no se’n tingués la resposta, i donava molta transcendència a la lectura, tant per aprendre com per al gaudi i l’esbarjo. Les arts també eren fonamentals per Joan Triadú, especialment el teatre pel que té d’expressió oral i treball en equip, i la poesia. “A les escoles Thau els infants de petits ja escriuen poemes i així aprenen a posar paraules als sentiments i a les emocions”, va explicar Bahí.
Joan Triadú va néixer el 1921 a la colònia tèxtil Recolons, de Ribes de Freser, on treballava el seu pare abans d’anar a viure a Barcelona. Segons Ricard Bahí, aquest origen social es notava en la seva manera de ser: “En l’àmbit personal era una persona molt humil, fins al punt que quan va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes deia que estava content perquè veia que la gent estava contenta que li haguessin concedit.”
 |
| El dia de laconferència de clausura |
A l’hora de les preguntes el públic va demanar que Bahí parlés sobre els espais de la primera escola Thau, la qual va ser dissenyada per l’estudi MBM Arquitectes (Oriol Bohigas, David Mackay, J.M. Martorell). L’orador va destacar que va ser creada amb criteris molt moderns, amb uns espais diàfans i transparents: “Per tot arreu hi ha vidrieres, tothom veu el que fa tothom i els alumnes estan acostumats a moure’s amunt i avall com si l’escola fos una petita ciutat.” També va destacar la importància de l’amfiteatre, un lloc pensat perquè hi càpiga tothom, incloses les famílies dels alumnes, i punt central de les grans celebracions de l’escola, com ara els Jocs Florals que cada any es fan per la diada de Sant Jordi. “En aquest concurs de poesia, més que veure qui guanya i qui no, els infants gaudeixen escoltant tots els poemes que es reciten perquè ja de petits estan acostumats a escriure’n i a escoltar-ne”, va concloure el conferenciant.
L’exposició “A dins de classe soc feliç...”, formada per 16 plafons amb reproduccions de documents i fotografies que repassen la biografia de Joan Triadú, és de caràcter itinerant i després de Molins de Rei es podrà veure també a altres poblacions.
