En el programa d'avui parlem de l'Agenda 2030, i els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), aprovats per l'ONU el 25 de setembre del 2015, i que per l’any 2030 han d’estar tots assolits. Ho fem amb Raül Carretero, psicòleg especialitzat en acció sociocultural, i fins fa molt poc Cap del Negociat de Cultura i Programes Específics de l'Ajuntament de Molins de Rei (cooperació, solidaritat, nova ciutadania, immigració, drets humans i pau, agenda 2030 i ODS).
Els ODS són el resultat d’un procés de negociació que es va dur a terme després de la Cimera de Rio+20 (2012), partint de l'experiència adquirida amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Aquests objectius són:
1. Fi de la pobresa
2. Fam zero
3. Salut i benestar
4. Educació de qualitat
5. Igualtat de gènere
6. Aigua neta i sanejament
7. Energia neta i assequible
8. Treball digne i creixement econòmic
9. Indústria, innovació i infraestructures
10. Reducció de les desigualtats
11. Ciutats i comunitats sostenibles
12. Consum i producció responsables
13. Acció climàtica
14. Vida submarina
15. Vida terrestre
16. Pau, justícia i institucions sòlides
17. Aliança pels objectius
Els occidentals veiem els ODS com una utopia, però per a determinats països no ho són, són l'unica manera que tenen de sobreviure! Aquests objectius tenen el seu origen en els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de l'any 2000, que s'ha de dir que van ser un fracàs. La diferència és que avui som conscients de la gravetat que implicaria no assolir-los, especialment pel que fa al canvi climàtic. De fet, dels 17 objectius, n'hi ha 13 directament relacionats amb la lluita contra el canvi climàtic, i són aquests els que s'han prioritzat.
La causa de l’escalfament del clima es troba a l’atmosfera: mai abans en els últims tres milions d’anys s’havia emmagatzemat tant de diòxid de carboni fruit de la crema de combustibles fòssils. Aquest és un dels gasos causants de l’anomenat "efecte hivernacle". Si abans de la industrialització la concentració de CO2 era d’entre 260 i 280 parts per milió, el 2019 es va assolir el valor rècord de 415 parts per milió. Conclusió: el món ja s’ha escalfat 1,1 graus respecte al període preindustrial. Si aquest escalfament arribés a desglaçar el gel dels casquets polars fins i tot canviaria la rotació de la Terra tal i com la coneixem, fet que implicaria moviment de continents i desplaçament d'oceans, coses que ja s'han esdevingut al llarg dels 4.600 milions d'anys d'història del planeta, amb el que no és forassenyat pensar que tornessin a passar.
L'ésser humà, per tant, està accelerant el canvi del clima, i Nacions Unides afirma que si no és compleixen els ODS, l'any 2050 la humanitat s’haura d’adaptar a un planeta radicalment diferent. I aquesta advertència no està arribant a la població. Avui, amb les simulacions per ordinador, es poden preveure escenaris de futur, i se sap que, si seguim com ara, abans de l’any 2100 l’escalfament seria de més de 3 graus, amb el que el nivell del mar pujaria mig metre i ciutats com Miami o Xangai probablement haurien d’abandonar-se, i Barcelona quedaria inundada 1,5 Km cap a l'interior. Som en una fase d'alerta terminal, i no en som conscients. Ho viuran els nostres fills i els nostres néts, i ja no som a temps de deixar-los un món millor, hem fet tard, ara només podem intentar aplicar uns objectius i deixar-los un planeta en el que puguin sobreviure si porten un estil de vida previ a la revolució industrial i a la societat de consum.
Aquí només fa mig any que hem començat a parlar de l'Agenda 2030, però per exemple, a l'Amèrica del Sud, tots els governs ja fa tres anys que s'hi han posat i estan aplicant els objectius en els seus plans estratègics municipals i supramunicipals. Qui no ho ha fet encara? Doncs els països que més contaminen i que són els més responsables de l'efecte hivernacle: Europa, Estats Units, Rússia, i els països asiàtics. El problema són els lobbies o grups de pressió de les empreses. Cap govern occidental s'enfronta als seus interessos perquè sempre amenacen amb el tancament de fàbriques i pèrdua de llocs de treball. Llavors, s'opta per fer-ho pagar al ciutadà mitjà. Això acaba de passar a Barcelona amb les restriccions de trànsit per reduir les emissions de fum. És una presa de pèl plantejar la reducció del trànsit dels cotxes privats i al mateix temps no plantar cara al que realment contamina, que són els vaixells i el transport aeri. Un avió de Barcelona a La Coruña contamina igual que 10.000 cotxes! I hi ha una companyia de creuers, dels que vénen a Barcelona, que contamina igual que la suma de tots els cotxes de la Unió Europea! És absurd prohibir els cotxes a Barcelona si al mateix temps no es plantegen mesures alineades amb aquesta, com aturar el creixement del port o de l’aeroport. Aquestes mesures evidentment no es prendran, ja que limitar els vols o els creuers per reduir les emissions de diòxid de carboni significaria deixar d'ingressar els milions d'euros que aporten aquestes activitats a la nostra economia.
El què cal fer és ben clar, i si hi ha voluntat es pot fer demà mateix: abandonar l’ús del carbó per produir electricitat, aturar la deforestació, suprimir les subvencions als combustibles fòssils, suprimir el motor de combustió, deixar de construir gasoductes, i al mateix temps ampliar a tot arreu el transport públic urbà, i fer servir fonts d’energia renovables (solar i eòlica). Tot està inventat i podríem frenar el canvi climàtic, ara bé, també haurem d'assumir que viurem en una societat completament diferent, amb serveis mancomunats i sense objectes de consum personal. En aquests debats sempre s’arriba a la mateixa conslusió: cal una transformació radical de l’economia i la societat per avançar cap a la sostenibilitat.
Al llarg de la història hi ha hagut moltes civilitzacions -l'asteca, la maia, l'ibera, l'egípcia, la romana, etc- que s'han extingit, i la nostra també ho farà. Podem allargar-la una mica més o podem plantejar-nos un canvi de model de societat on governin els valors humans, i no les empreses i l'afany de lucre. La humanitat s'ha tornat tant egoista i capitalista que hem perdut molts valors ètics. Només sabem viure al dia sense pensar en el demà. Ja no serveix fer campanyes, com fa vint anys, a favor del comerç just, o de fer projectes de cooperació internacional, el que cal és un canvi de mentalitat i de societat. I nosaltres ja som una generació perduda, nosaltres no canviarem res. Ho faran els nostres fills, que ja hauran de conviure amb els efectes negatius del canvi climàtic, i per tant, estaran mentalitzats per viure diferent.
Els "de dalt" no canviaran res si abans no canviem nosaltres com a societat. Per exemple, a la recent Cimera del Clima, que s'ha fet a Madrid, ningú no es pot imaginar el munt de residus i deixalles que es van generar durant la trobada. Això s'ha sabut gràcies a un operari que va compartir-ne les fotos a les xarxes socials. Un autèntic contrasentit i una completa incoherència amb tot el que anaven dient els polítics des dels faristols.
[...]
[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 22-1-2020]