Conversa amb l'escriptor Jesús Ballaz Zabalza amb motiu del seu llibre "La Música de la fe, que no deje de sonar" (Claret, 2019). Una publicació amb 100 preguntes freqüents sobre el cristianisme, i les seves respectives respostes, escrita pensant en els seus néts. Jesús Ballaz va néixer a Navarra l'any 1946, es va casar a Molins de Rei on viu des de fa molts anys. Té dos fills i quatre néts.
[...]
- Per quina raó has hagut d’explicar el cristianisme als teus néts?
- Perquè la cadena de transmissió del cristianisme s'ha trencat. I en gran part s'ha trencat fa molt poc, entre la meva generació i la generació dels meus fills. Per tant, als meus néts ja no els hi ha arribat la "música" que jo vaig sentir de petit. I em sap greu que no els hi arribi mai. Després ballaran aquesta música o en ballaran una altra, però penso que és un dèficit gran que no tinguin l'oportunitat de sentir-la. De fet, aquest llibre inicialment tenia un destí familiar perquè quan els meus néts fossin grans tinguéssim l'oportunitat de tenir una conversa sobre aquest tema. Ara, com que són petits, la responsabilitat de com s'eduquen no és meva sinó que és dels seus pares, i la respecto completament. Però en un moment determinat, quan siguin grans, a mi m'agradaria traslladar-los el que ha estat la motivació de la meva vida en molts temes, i que arribessin, com a mínim, a conèixer el cristianisme. De fet, quan el vaig començar a escriure ja vaig veure de seguida que calia que tinguessin una determinada edat per poder-lo llegir. Per tant, dels meus quatre néts, només el que ara té setze anys podria posar-s'hi, els altres són massa petits i ja els hi arribarà el moment.
- Segur que els sorprendrà llegir que Jesús de Natzaret va tenir moltes topades amb els dirigents del seu temps. Per exemple, al llibre exposes que la religió jueva prohibia treballar en dissabte però que Jesús ho feia per curar els malalts que se li apropaven. Llavors, en ser acusat de desobeir la llei, va dir allò tant famós de "el dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte". Avui això seria un delicte de desobediència o sedició!
- Moltes vegades es fan unes lectures molt poc intel·ligents de la Bíblia, i bastant xorres en molts casos [com aquesta de no poder curar en dissabte que feien els jueus de l'època de Jesús]. D'altra banda, les lectures integristes o literals de la Bíblia fan que siguin increïbles i impossibles d'acceptar molts dels fets que s'hi expliquen. I s'ha de saber que són uns textos literaris que s'han d'interpretar, no es poden prendre al peu de la lletra. Per exemple, "el cel" no és un lloc físic a l'espai sideral. És una metàfora. Él "cel" i l'"infern" els tenim aquí, entre nosaltres. Un pot viure una vida en una dinàmica de "cel" o en una dinàmica d'"infern".
- Per perpetuar les relacions de poder, al llarg de la història s’han fet servir textos de l’evangeli per consolidar situacions manifestament injustes. A centreamerica, per exemple, quan un camperol pobre es desmaiava, perquè tenia gana, el capellà se li posava a recitar les benaurances, com dient-li: "estigues tranquil que el teu patiment et serà recompensat al cel" ...
- Fer servir l'evangeli per emmudir les veus que demanen justícia és d'una maldat impressionant. I moltes vegades, certs textos s'han interpretat d'una manera concreta per apaivagar la gent. Per això és important rellegir la Bíblia i interpretar-la amb esperit crític.
- En aquest sentit, cal dir que en aquests mateixos països de l'Amèrica llatina després hi van anar uns altres capellans que s'dreçaven al poble de manera diferent i li deien: "No sou pobres per voluntat de Déu, sou pobres perquè els rics del país no comparteixen el que tenen".
- Això és molt evident, i els textos bíblics van per aquí.
[...]
[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 11-12-2019]