"Les botigues d'esports de Barcelona ja venien esquís, i ja ens en podíem comprar o llogar. Eren de fusta, i els bastons també. El que fèiem era anar en tren fins a Ribes de Freser, agafar el cremallera fins a Núria, i després pujar a peu amb els esquís carregats a l'esquena cap a la pala del Puigmal. Les fixacions no eren gaire bones, i quan algú perdia un esquí, aquest no quedava frenat i havíem de cridar a tothom: "compte que baixa!" I l'esquí anava agafant cada cop més velocitat, i bé, al final corria com una fletxa muntanya avall. Era la muntanya pelada, no hi havia remuntadors, i en un dia feies com a molt dues baixades!"




"Entrevista a Francesc Insensé", per Àngel Beumala
El Butlletí del Centre Excursionista Molins de Rei, època II, núm.56, 2008, p. 6-10
(D.L. B-45290-97)