Conversa amb membres de l'associació
ASAM contra el
mobbing o assetjament laboral: Manel González, president; Carme Santolària, secretària; Rafael Vidal, voluntari; i Albert Trilla, il·lustrador d'un CD de música que ha fet l'associació per recaptar fons.
"Un procés d'assetjament laboral o
mobbing consisteix en fer servir estratègies de destrucció psicològica sobre un treballador per tal de fer-lo fora de la feina. Que una empresa o una administració pública vulgui fer fora un treballador no té perquè ser necessàriament il·lícit, però si s'empren estratègies que busquen destruir psicològicament el treballador, evidentment estem parlant d'un cas d'assetjament i això sí que és il·legal. Aquestes estratègies poden consistir en donar més feina del compte al treballador de la que realment pot fer en el seu horari laboral, o no donar-li cap feina i que hagi de passar les hores sense fer res, o els companys no dirigir-li la paraula, o assignar tasques d'un nivell inferior al perfil professional que es té, promocionar companys amb menys estudis sense donar cap explicació, desprestigiar a nivell personal o professional, fins i tot voler fer parar boja la persona! Vam tenir el cas d'un camioner que li feien anar a buscar paquets en llocs on no n'hi havia..."
"El primer que ha de fer una persona a la que li estan fent
mobbing és anotar tot el que li passa i recollir proves mentre pugui. Dic "mentre pugui" perquè aviat la persona començarà a tenir problemes de memòria, d'angoixa, d'estrès, fins i tot de depressió. La gent ha de saber que el
mobbing està tipificat com a delicte i els enregistraments s'admeten com a prova en un judici."
"La incomprensió de l'entorn familiar, dels amics, és un problema. Qui no ho ha patit, no ho entén, i pot fer comentaris a la persona assetjada com ara que no n'hi ha per tant, que encara té sort de tenir feina, que ha d'estar contenta, que aguanti, etc. L'assetjat pensa que tot és culpa seva, que no se sap adaptar als canvis, i se sent molt sol. I si això passa en un context de crisi econòmica encara és molt pitjor, perquè no pots deixar la feina alegrement si no hi estàs bé."
"El problema és que d'altres institucions que haurien d'intervenir en aquest problema no hi intervenen. Per exemple els sindicats. Totes les empreses tenen el seu delegat de prevenció, que quan li preguntes o li exposes un cas d'assetjament que t'ha arribat a l'Associació, sovint sembla que els estiguis parlant en "xino". I això és així perquè l'assetjament laboral costa de demostrar, sovint queda com una mala interrelació personal entre la persona assetjada i el seu cap, o els seus companys, i per això els sindicats es mantenen al marge, els resulta incòmode entrar-hi. I és clar, la figura del delegat de prevenció de riscos laborals és importantísima quan surt un problema d'aquests! Una de les coses que fem primer, quan ens arriba un cas, és fer intervenir aquesta figura sindical. Li adrecem un escrit per demanar-li quina informació té sobre el problema, i si no en té cap, doncs l'informem. Sempre intentem contactar i dialogar amb l'empresa a través del delegat de prevenció. D'altra banda, totes les empreses estan obligades per llei a tenir un pla de prevenció de riscos psicosocials dins del seu pla general de prevenció de riscos laborals. I quan en detecten un cas, tenen l'obligació d'actuar."
"Hi ha sectors laborals més propensos al
mobbing que d'altres, per exemple tot el món de l'ensenyament, el sector sanitari, la policia, ... però en general a totes les empreses se'n poden trobar casos."
"L'associació va néixer el 2004 degut a la manca d'informació que hi havia sobre el tema. Les persones afectades estaven molt desencaminades, fins i tot avui dia van als sindicats i no els hi resolen el problema ... Ens adrecen persones des de la seguretat social, i també atenem telefònicament. Gràcies a sortir en alguns mitjans de comunicació fins i tot ens ha arribat a trucar gent de Galícia i de Múrcia! A nivell espanyol no hi ha associacions dedicades a aquest tema."
"Els voluntaris de l'associació som persones que hem patit el
mobbing i podem entendre millor que ningú la persona que ens ve a demanar ajut. Som molts pocs perquè quan ens expliquen problemes d'aquests, ens remouen tot el que hem patit nosaltres, i molts voluntaris no aguanten. És normal, quan superes un trauma forma part de la resiliència oblidar tot allò dolent que has viscut per poder passar pàgina i continuar vivint. Jo per exemple, en aquest programa, no estic explicant cap pel·lícula que he vist al cinema, estic parlant d'un tema que he patit i que em remou per dintre i em porta molts mals records cada cop que hi penso."
"Actualment estem tractant a l'associació
ASAM els casos d'unes quinze persones. Fem sessions d'acollida tots els divendres des de les sis de la tarda a les nou de la nit, al nostre local del Centre Cultural Santa Eulália, a l'Hospitalet de Llobregat."
[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 4-7-2018]
