Salvador Alier: "Aquests darrers sis mesos han pujat els lloguers de les habitacions, a una persona que pagava 300 euros mensuals per una habitació ara ja n'hi demanen 400"





 Entrevista a Maria Planas, Margarida Franquet i Salvador Alier, voluntaris de Caritas Molins de Rei, amb motiu de la 3a Trobada de Voluntaris que es va fer el passat dissabte 22 d’octure a Tarragona. En total hi van participar dues mil persones representant els més de dotze mil voluntaris que actualment hi ha a Caritas en el conjunt dels deu bisbats catalans.










 "El primer problema és la manca de feina. La crisi la vam notar quan ens van començar a venir parelles que els dos s'havien quedat sense feina. Si un membre de la parella es queda sense feina, bé, doncs s'ajusten despeses i es passa com es pot, però quan són els dos què fem? Moltes famílies se n'han hagut de refiar dels avis i ens ho diuen: "sort de que els meus pares ens ajuden perquè si no, no podríem". Al començament de la crisi, quan venien així, a mi em feia molta tristesa. De treballar els dos membres de la parella, a ser mantinguts de sobte pels avis, això és molt gros i molt trist. I arran d'això ja sabem què passa: no poden pagar la hipoteca, perden la casa, i ja hi som ... És que ha estat molt greu el que ha passat, molt greu ha estat això!"

 "Avui es diu que tècnicament ja s'ha sortit de la crisi, però no, del tot no. Ha sortit de la crisi el que ha trobat una feina, perquè per senzilla que sigui, té un sou. I quan un té un sou s'adapta al que cobra. Tindrà més o menys, però es pot adaptar a uns diners que sap que cada mes li arribaran. Però el que no ha trobat aquesta feina la crisi no se li ha acabat, al contrari, se li agreuja cada vegada més perquè si ha anat a parar a una prestació aquesta prestació també s'acaba. I llavors què? I la prestació com a molt són 426 euros... Hi ha famílies de 5 i 6 persones que viuen amb aquests 400 euros, ja m'explicaràs. I quan et dic això jo tinc al cap els rostres d'aquestes famílies i em fa molt de mal. Aquest tema m'arriba molt profundament, me'n sento molt. I quan he de donar les gràcies, en algun acte públic, per la gent que ens ajuda amb els seus donatius, és que no ho puc evitar i m'emociono."

 "No n'hi ha prou en trobar una feina si aquesta és precària i temporal. És clar que és millor això que res, però no ens hi hem de conformar. S'ha de lluitar per tenir una vida digna, i això vol dir tenir una feina com Déu mana. Una feina que t'ocupi cada dia les vuit hores, i que sigui dia rere dia, mes rere mes, i any rere any. Que no hagis de patir perquè se t'acaba el contracte."

 "La crisi continua per a les persones que passen dificultats amb l'habitatge. Fins i tot per als que ja només es conformen en llogar una habitació a mi ja m'ha arribat que aquests darrers sis mesos han pujat els lloguers. A una persona que estava pagant 300 euros mensuals per una habitació ara ja n'hi demanen 400"

 "Si podem ajudar les persones necessitades és gràcies als donatius que ens arriben. Les quotes fixes domiciliades ens van molt bé perquè saps amb què comptes, saps que aquells diners al cap de l'any hi són. Sovint, des de Serveis socials de l'Ajuntament ens demanen si podem afegir una família més a la nostra llista de vals d'alimentació, però, és clar, nosaltres tenim un límit i no podem passar-nos. Per això ens interessa molt tenir donatius fixos i regulars, quants més en tinguem a més gent podrem ajudar. Només cal omplir una fitxa i domiciliar el donatiu que es vulgui."





[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 16-11-2016]






Mossèn Manel Roig: "El pregó de Pilar Rahola pot ajudar a fer repensar visions antiquades que encara es tenen dels missioners i les missioneres"



Entrevista a mossèn Manel Roig, delegat de Missions del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, amb motiu de la jornada del Domund del passat diumenge 23 d'octubre 2016. 




Cliqueu aquí per escoltar l'entrevista sencera











 El fet de que es triés Pilar Rahola per fer el pregó del Domund 2016 va sorprendre perquè ella es defineix com una persona agnòstica. Anastasio Gil, capellà de Segovia i director de les Obres Missionals Pontifícies a l'Estat, va explicar que li va demanar perquè havia quedat impactat per un dels seus articles arran de la mort de dos missioners de Sant Joan de Déu afectats per l'ebola l'estiu del 2014. Un article en que Rahola devensava la virtut de la caritat. 


 En aquest sentit, per exemple, hi ha el testimoni de la missionera Isabel Solà, una jove infermera catalana, ingressada a la Congregació de Jesús Maria als 19 anys, i que  va marxar de missionera a Guinea, on hi va estar divuit anys, i després a Haití, on n’hi va estar vuit, i que va ser assassinada el passat 3 de setembre. Gràcies a ella, per exemple, existeix ara el Projecte Haití, un centre d'atenció i rehabilitació de mutilats que fabrica pròtesis per als haitians que no tenen recursos. La coneixien com “la monja dels peus”, perquè, gràcies a ella molts haitians pobres havien tingut una segona oportunitat.


 Els missioners tenen una doble missió, ajudar en les necessitats humanes del lloc on són i al mateix temps difonfre la paraula de Jesús, o sigui evangelitzar. Però històricament, en nom de l'evangelització s'han perpetrat accions ben poc cristianes. Aquesta mala premsa encara pesa en l'opinió que la nostra societat té dels missioners?  


"Sí, segurament, perquè hi va haver una època de la història en que els missioners acompanyaven els conqueridors i llavors passava que es confonia conquerir i anunciar l'evangeli, especialment a Amèrica, però també a les colònies portugueses d'Àsia. En algun moment les autoritats van voler fer servir les missions pels seus interessos polítics però des del principi els religiosos missioners ho van evitar. El mateix Sant Francesc Xavier es va barallar amb els comerciants portuguesos a l'Índia, denunciant les seves pràctiques, fins al punt que va aconseguir que no avancessin cap a la Xina".   

 

 "Sí que és veritat que en alguna ocasió es van voler difondre, conjuntament, l'evangeli i la cultura europea, però això es va veure que era una agressió a les cultures locals i es va corregir. Tanmateix, en molts llocs ni es va donar, al contrari, van ser els missioners els qui van promoure el coneixement i l'escriptura de les llengües locals".





[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 27-10-2016]






Christian Manga, capellà senegalès: "A la Casamance el conflicte no és per raons ètniques ni religioses, és per raons econòmiques"



 El passat dijous 22 de setembre hi va haver a la Parròquia de Sant Miquel una xerrada del capellà senegalès Christian Manga. Ell és el director d'un centre de promoció agrícola que treballa pel desenvolupament humà i social de la regió senegalesa de la Casamance. Aquesta regió, una de les més riques del Senegal, viu un conflicte amb el govern central de Dakkar perquè els seus recursos naturals són transportats i explotats a les regions del nord sense obtenir-ne cap retorn a canvi. Com ens va dir el pare Christian, hi ha pobles petits del nord que tenen llum i aigua corrent, i grans ciutats de la Casamance on viu ell que no en tenen. Entre el 1982 i el 2005 una guerrilla a favor de la independència de la Casamance es va enfrontar a l’exèrcit.


 La contrapart a Catalunya del "Centre de Promotion Agricole i Social" del pare Christian és la Fundació Kassumay de Sant Boi de Llobregat.



















[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 28-9-2016]






Deu anys del grup de tertúlia de llibre d'assaig de Molins de Rei



Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 522, maig 2016, pàg. 26-27














 Des de l’any 2006, un grup de persones es troben a Molins de Rei regularment per comentar un llibre d’assaig que han llegit prèviament. Es tracta de llibres de filosofia, sociologia, psicologia, ciència, etc, escrits per pensadors d’avui sobre temes d’actualitat de la nostra societat. L’objectiu és compartir el que s’ha après en la lectura de l’assaig i reflexionar-hi col·lectivament. Primer, a la desapareguda llibreria Inèdit, del carrer Verdaguer, i a partir de l’any 2009, a la Biblioteca Pau Vila, la tertúlia es fa un cop cada mes i mig, i la modera l’escriptor Jesús Ballaz. Durant tots aquests anys han treballat
més de seixanta llibres.

  Pel que fa la motivació per impulsar aquest grup Jesús Ballaz és taxatiu: “Si en un llibre hi trobes alguna cosa que t’agrada, tens ganes de comentar-la amb d’altres persones, tan senzill com això”. I afegeix: “Llegir llibres de reflexió és l'única manera de defensar-se de la dispersió que ens ofereixen avui els mitjans de comunicació, obligats a la immediatesa per despertar cada dia el nostre interès, però sense prendre prou distància del que succeeix”.  


"[...]
 Arribo puntual a la Biblioteca Pau Vila a dos quarts de nou del vespre i demano pel grup de tertúlia de llibres d’assaig que s’ha de trobar avui, dimarts 15 de març de 2016. La bibliotecària m’adreça a una sala de lectura i ja hi ha un parell de persones assegudes al voltant d’una taula conversant animadament. Avui toca fer tertúlia sobre el llibre “La resistència íntima", de Josep Maria Esquirol, el darrer Premi Ciutat de Barcelona d'assaig 2015. “És un llibre de contrastos, té trossos que he seguit millor i d’altres que m’han costat més”, diu una de les persones. “A mi m’ha recordat Sèneca, perquè transmet un sentit de la vida i com enfocar-la en sentit moralista”, comenta l’altra. Al cap de cinc minuts ja som deu persones i l’escriptor Jesús Ballaz pràcticament no ha de moderar, perquè la tertúlia marxa sola. Els participants van contrastant les percepcions que han tingut del llibre i dels temes que tracta. Les intervencions s’alternen una darrera l’altra, ordenadament però sense pauses ni silencis incòmodes.
 “Per l’autor, la forma dominant de viure d’avui és estar penjat de la pressió de l’actualitat o evadir-se’n conreant qualsevol afecció. A ell, com a persona, cap de les dues l’interessa i proposa resistir”, afirma un lector entusiasta. “Per poder fer aquesta resistència, per poder prendre una distància crítica de tota aquesta voràgine i aquesta confusió, proposa viure la quotidianitat”, afegeix un altre. “Això li he explicat a algú que no ha llegit el llibre i no ho ha entès”, replica un tercer i riuen tots. 
 “Sí, mira, –aclareix un altre- quan estàs permanentment connectat a l’actualitat, o estàs fent quelcom per evadir-te'n, deixes de viure la vida quotidiana amb les persones que tens més a prop”. I un altre esmenta un tros del llibre: ”És l’exemple de l’àngel que posa l’autor: si et trobessis un àngel i li poguessis preguntar alguna cosa, segur que li demanaries pel més enllà i, en canvi, això per a l’àngel no té cap interès. El que sí que trobaria extraordinari l’àngel és tot el que podem fer nosaltres cada dia i que no li donem cap importància”. 
 A continuació un altre assenyala: “Com a bon filòsof, l’autor es pregunta per un sentit final i per poder resistir aquesta pregunta, que no té resposta, proposa una solució provisional, que és aquesta idea de la quotidianitat i de la casa com a metàfora de la interioritat, de l’espai personal, protegit i íntim, on sempre ens podem refugiar”. I un altre proclama: “Per a mi, el llibre és una reflexió contra el nihilisme i l’existencialisme. L’autor demana positivitzar la vida, trobar-li un sentit o intentar de trobar-lo”. Tot seguit un altre afegeix: “Sí, la gent s’ha allunyat de la filosofia perquè cercava veritats absolutes i abstractes, i trobo que té gràcia que, ara, un filòsof reconegui que els grans principis no serveixen i que cal tornar a la vida de cada dia, a la saviesa de la gent senzilla, de la gent dels pobles de tota la vida”. Llavors un altre exclama: “El mal és que hi ha llocs, països, on aquesta gent porta una vida senzilla i plena però no en són conscients, llavors hi ha el perill de que facin cas de cants de sirena i vulguin canviar la manera com viuen, i si ho fan espatllaran el que tenen i serà un desastre”.
[...]"


















Entrevista a voluntàries de l'associació Mar Endins: "Quan arribem al centre ens rebem tots amb una abraçada, amb aquest gest els estem dient que els acollim, que els estimem, i que tenim ganes de que tirin endavant"





 Conversa amb les voluntàries Montserrat Caus, Susana Núñez i Magda García, i el jove senegalès Abdul Asís, alumne participant a les trobades que organitza l'associació "Mar endins" els dissabtes a la tarda.






 L'associació "Mar endins" de Sant Andreu de la Barca està dedicada a la integració de persones necessitades, la majoria immigrants subsaharians. Amb només 10 voluntaris, l'any 2015 van fer 20 acompanyaments a hospitals i metges, 13 acompanyaments a serveis socials, 27 acompanyaments a advocats, 33 acompanyaments a organismes oficials i 12 a assessors empresarials, també van fer 174 hores de classes d'alfabetització, 1 taller d'electricitat, 1 de cuina i 2 de música, 3 excursions culturals i de coneixement del país, i moltes d'altres activitats.

 Sant Andreu de la Barca té una de les desproporcions més significatives entre autòctons i nouvinguts del conjunt de municipis del Baix Llobregat. De ser un llogarret que l'any 1950 no arribava a les 900 persones avui té una població de més de 27.000 habitants:

Montserrat Caus: "Sant Andreu de la Barca és un poble amb moltíssima immigració -gairebé es pot dir que els autòctons en som l'excepció- i ens cridava l'atenció veure persones soles al carrer, o bé agrupades per alguna caracerística comuna com ara el color de la pell, però gens barrejades amb la gent del poble i això ens feia patir, ens sabia greu, perquè tots vivim a Sant Andreu, tots som ciutadans d'allà ... Aleshores nosaltres ja col·laboràvem amb Caritas i un Nadal, concretament el 27 de desembre del 2009, es va fer un dinar de germanor i va venir molta gent i ens ho vam passar tan bé tots plegats que vam dir que era una llàstima que allò només es fes per Nadal, que aquella experiència s'hauria de repetir més sovint, i així va començar tot. Caritas ens va ajudar a elaborar el projecte, vam rebre l'assessorament del Quico Maños, expert en acompanyament social, de la Laia de Ahumada, fundadora del Centre Obert Heura per a persones sense llar, de la malaguanyada Teresa Losada, del centre Bayt Al-Thaqafa dedicat a la inserció social dels immigrants àrabs, ... i finalment, després de tota aquesta preparació, vam començar la nostra activitat el 9 de setembre de l'any 2010".




[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 1-6-2016]






Subscriure's a: Missatges (Atom)