Avui parlem sobre "La Peni" amb la Maria Padilla i el Jordi Beumala, presidenta i vicepresident respectivament d'aquestat entitat, amb motiu de la celebració del centenari de l'edifici de la seva seu, el Teatre de La Peni, inaugurat el 19 de juny de l'any 1922.
Cliqueu aquí per escoltar l'entrevista
No volem centrar la conversa en la història de l’entitat però sí que volem començar fent-vos una pregunta relativa al nom. L’entitat es funda l’any 1879 com a Joventut Catòlica, i molts molinencs sempre l’havíem anomenat “la joventut”. Quan vau fer el canvi de nom a "La Peni"?
Jordi Beumala Raventós (J.B.R.): Nosaltres no li hem canviat el nom. Col·loquialment l'entitat sempre ha estat anomenada "la joventut", però també "la panical" o "la peni". Potser antigament no era tant així i potser la gent deia més "la joventut", però el que sí que és cert és que la nostra generació sempre ha fet servir el nom de "la peni". Per això, a nivell de marca, fem servir aquest nom. Seria una mica com les empreses que tenen un nom oficial i un nom comercial. Legalment el nom de l'entitat és "Joventut Catòlica-La Peni", però públicament i a nivell de difusió i xarxes socials fem servir el nom: Teatre de La Peni.
I ja per tancar aquest tema del nom, podrieu explicar què significa, o d’on ve, el nom de "peni"?
Maria Padilla Escofet (M.P.E.): El nom de "peni" ve de "panical", una planta silvestre de flor blava i fulles espinoses que antigament creixia al camp on es va construir l'edifici de l'entitat. Es veu que n'hi havia moltes i per això la zona era coneguda com un "panical". I de panical, per escurçament, surt el diminutiu "peni". De totes maneres, que fem servir el nom de "peni" no vol dir que haguem perdut la mirada de la Joventut Catòlica. Si bé som en un moment de present i de futur no volem deixar de banda, ni perdre de vista, tota la gent que hi ha hagut a l'entitat abans que nosaltres.
Ens heu demanat que no us presentem als lectors com a presidenta i vicepresident de la Junta directiva del Teatre de La Peni. Per què?
J.B.R.: Legalment necessitem tenir un president, un tresorer i un secretari, però nosaltres som nou persones a la Junta i ens considerem un bloc homogeni que fa una feina coral. Per això, públicament, volem que se'ns vegi així. Quan ens demanen entrevistes, o que participem en actes formals, pensem que no cal que hi vagi la persona que ostenta el títol de president o de vicepresident, qualsevol dels nou membres pot representar l'entitat.
Podem saber qui són la resta de membres de la Junta directiva?
M.P.E.: Oh, i tant! A part del Jordi Beumala, i jo mateixa, hi ha la Mireia Cabau, el Sergi García, l'Albert Homet, la Judit Homet, el Jordi Margalef, el Guillem Prats, i la Marta Sabater.
La Peni ha experimentat una profunda renovació aquests darrers anys. Quan i com va començar?
M.P.E.: Jo sóc a la Junta en representació de l'Esbart dansaire des de fa molts anys. Per això recordo les antigues juntes i els antics presidents, com ara el Francesc Artés, després el Josep Maria de Temple, i el maig del 2020 el malaguanyat Rafael Canosa. Ell feia tretze anys que formava part de l'antiga junta de La Peni, i només feia dos mesos que era el nou president quan el 6 de febrer del 2021, a l’edat de 53 anys, va patir una mort sobtada.
J.B.R.: Això va ser un cop molt dur i un gran trasbals. Els darrers anys tots els temes s’havien anat traspassant al Rafael com a futur nou president, i ell era l'ànima de l'entitat, el qui portava el pes de totes les gestions i de tota la logística. Amb la seva desaparició La Peni va quedar òrfena de lideratge d'un dia per l'altre! Llavors els tres membres de la Junta que van quedar ens van explicar la situació a tots els diferents grups i associacions que fèiem ús de la casa -el Festival de Cinema de Terror, els Pastorets, l'Esbart dansaire, el grup de Xarxa, etc- i com en les curses de relleus ens van passar el testimoni.
M.P.E.: Llavors vam fer una colleta de nou persones, una per cada grup o secretariat de l'entitat, però tenint molt clar que a les reunions tots deixaríem de banda el nostre barret particular i ens arremangaríem per gestionar l'entitat com un conjunt. La majoria de nosaltres no ens havíem plantejat mai assumir aquest tipus de feina, però la mort sobtada del Rafael ens va portar aquí.
No teníeu alternativa, oi?
J.B.R.: L'alternativa era plantejar la dissolució i iniciar un nou model de gestió on l'Ajuntament de Molins de Rei hi tingués un paper protagonista. Per això, en una assemblea extraordinària celebrada el 9 de maig de 2021, en vam assumir la direcció.
 |
| Concert del grup Petroli Animal a la pista el 18 de juny 2022 |
I quina valoració en feu després d'aquest primer any i mig?
M.P.E.: En aquest any i mig que portem n'hem après molt. Ens hem adonat de que La Peni que nosaltres vèiem des de fora no té res a veure en portar-ne la gestió des de dintre. Per això és una gran sort que aquest equip de nou persones siguem de mons tan diferents. És com un trencaclosques on cada persona és una peça i al final tot acaba encaixant.
J.B.R.: Cal dir que ha estat un repte. Quan amb la mort del Rafael ens vam trobar amb el compromís de portar l'entitat endavant, de seguida vam veure que, o buscàvem gent per ser una bona colla, o no ens en sortiríem. La Peni és un “monstre" d'entitat! Està molt arrelada a la vila i, a part dels socis, en fa ús moltíssima gent que la gaudeix, se la sent seva i se l'estima. Per tant, ens vam dir a nosaltres mateixos: "Fem-ho bé, siguem molts a la Junta i ajudem-nos entre tots”. La nostra pretensió només és donar continuïtat a un projecte que ja és viu.
M.P.E.: Sobre el paper teníem un edifici amb un potencial espectacular, però quan vas aterrant te n'adones que has de dedicar temps i energia a coses que no t'esperaves. Per exemple, tot aquest temps hem anat de corcoll legalitzant tots els sistemes de prevenció d'incendis per obtenir la llicència d'activitats. També hem fet obres per tenir una cabina tècnica aïllada des de la qual poder portar el control del so i la il·luminació de l’escenari, ja que fins ara es feia des de l'amfiteatre del primer pis i era una molèstia per als espectadors. Una de les altres coses que hem fet és reformar els vestidors dels artistes. Et diria que ha estat molt dur, però en realitat ha estat molt “xulo” perquè, porta que picàvem per demanar ajut o assessorament, porta que se'ns obria. Per exemple, vam preguntar als tècnics de so que fan les projeccions del Cineclub i del Cicle Gaudí quina seria la seva cabina de projecció ideal i com farien les obres, i desinteressadament van analitzar el teatre, van fer propostes i ens van ajudar moltíssim. Fins i tot venien regularment a supervisar les obres!
En l’actualitat, La Peni té conveni amb les següents entitats: La Xarxa, el Cineclub Hall 2002, el Festival de Cinema de Terror, el Grup de teatre 15 Arcades, i Balls de saló. A part hi ha seccions pròpies que són l’Esbart dansaire i Els Pastorets. Ens deixem alguna cosa?
M.P.E.: Sí, hi ha nous projectes com ara un nou grup de teatre que es diu "D'aquí d'allà", classes de ioga i de pilates, el Cicle Gaudí de cinema, i també sessions de teatre especials per a persones que en tinguin ganes i inquietuds, una iniciativa d'uns socis que des de la Junta vam aprovar fa poc.
Ja sé que no podem tornar al Molins de Rei dels anys vint del segle XX, on la població estava "dividida" entre el Foment, la Federació i la Joventut. En aquella època, cada una d’aquestes entitats tenia la seva idiosincràsia. Avui, en canvi, la Federació és un centre cívic públic, i el Foment i La Peni costa veure que siguin entitats amb personalitats diferents com passava antigament. Què en penseu?
J.B.R.: Sí, actualment no hi ha diferències substancials. Nosaltres acollim entitats i són aquestes entitats les que programen, i potser el Foment té més una dinàmica de programació pròpia. Et diria que nosaltres fucionem una mica com un viver d'entitats! També hi ha les diferències de patrimoni, ja que el Foment és molt més gran.
Al vostre web definiu “La Peni” com “un lloc de trobada per a totes les persones, entitats i iniciatives privades amb interès per una cultura àmplia, oberta i integradora”. Seria aquest el vostre distintiu?
M.P.E.: És ben bé això. A La Peni acollim tothom que ho necessiti. Si la proposta que ens fan ens encaixa per horaris doncs sempre és benvinguda, independentment de qui ens la faci, de quina edat tingui o de quina sigui la seva la trajectòria. Nosaltres som un espai d'acollida. Ho vivim així. Als nous grups de teatre que han trucat a la nostra porta, per exemple, els hi hem fet un espai i ja són entre nosaltres.
En el web també dieu: “T’animem a fer el pas per a associar-te amb nosaltres i permetre que aquest espai de cultura viva segueixi servint de recurs per a les entitats i iniciatives del poble”.
M.P.E.: Els usuaris de La Peni s'han rejovenit molt i és un goig. Penso en Els Pastorets o l'Esbart dansaire, per exemple, on tots els membres són molt joves. A part, des de que som a la Junta directiva, hem hagut de tractar amb persones amb les que abans només ens saludàvem, fet que ha generat una microxarxa de relacions molt positiva entre les diverses seccions, entitats i associacions que són dins La Peni.
J.B.R.: Però si parlem dels socis estrictes, sí que hem de dir que tenim una massa social molt envellida. Això ho volem revertir amb tots aquests usuaris joves que tenim, però ho volem fer sense grans campanyes, reforçant d'una manera seductora el sentiment de pertinença dient-los: "Oi que t'agrada venir a La Peni? Oi que t'ho passes bé? Doncs anima't, fes un pas més, i implica't a l’entitat". Evidentment que volem que tothom es faci soci de l'entitat. Quanta més gent siguem, més pinya farem. De totes maneres, tenim molt clar que qui es fa soci de La Peni ho fa per col·laborar amb el projecte, sense esperar contraprestacions a canvi.
 |
| Vermut popular a la pista el 19 juny 2022 |
Existeix un sentiment de pertinença a La Peni?
J.B.R.: A Molins de Rei hi ha moltes persones que no en són sòcies però que senten La Peni com una cosa molt seva a nivell sentimental. Són tantes les generacions de molinencs que han trepitjat aquell escenari! Arran de les celebracions del centenari de la construcció de l'edifici se'ns ha acostat gent per explicar-nos les seves vivències i és en moments així que te n'adones de que La Peni forma part de la història personal de molts molinencs.
M.P.E.: Jo crec que sí que existeix aquest sentiment. La Peni és molt més que un edifici centenari, molt més que els Pastorets, que l'Esbart dansaire o que un Festival de cinema de terror. És un edifici del poble i per al poble. I això jo crec que la gent ho percep.
J.B.R.: A La Peni, si vens amb una idea, i et despistes una mica, acabaràs sortint amb un joc de claus de la porta. Nosaltres entenem que som una Junta directiva que es troba de pas. Abans de nosaltres n’hi havia uns altres, i després de nosaltres en vindran uns altres. Amb això vull dir que no tenim cap dret a limitar les iniciatives que pugui tenir la gent. De fet, no parem de rebre propostes de gent que vol fer coses. I nosaltres, encantats! Només es tracta d'encaixar-ho tot.
No teniu a vegades la sensació de ser els gestors d’uns espais?
M.P.E.: No és una sensació, és una realitat, i més encara en les circumstàncies que ens hem trobat d'haver de fer la tramitació de tot el pla de protecció d'incendis, de la llicència d'activitats, etc. Tot això ens ha comportat un tipus de feina a la que alguns de nosaltres no hi estàvem gens habituats. En aquest sentit ha estat un gran aprenentatge i sobretot un canvi de mirada. Abans jo anava a La Peni a assajar, o a fer el que toqués, i aquí s'acabava tot. Ara, en canvi, cada cop que entro m’ho miro tot amb uns altres ulls.
J.B.R.: Ara, de seguida ens adonem de que s'ha trencat una cosa, o de que cal reparar quelcom, o de que un moble determinat no és on toca, i hi posem fil a l'agulla per adobar-ho. En canvi, abans de ser a la Junta, jo era un usuari de les instal·lacions de La Peni que després de fer-les servir me n'anava cap a casa i me n'oblidava. D'altra banda, no hem esmentat el tema econòmic, ja que per poder fer totes aquestes reformes i obres que hem explicat abans hem hagut d'aconseguir finançament.
M.P.E.: I tot és una roda. Disposar d'un teatre comfortable, equipat amb una bona cabina tècnica de so i llum, amb uns bons vestidors, etc, també farà que ens el lloguin més per fer-hi actuacions, i augmentin els ingressos. Tècnicament encara hi ha molt de marge per millorar i tenim el compromís d'anar-ho fent.
Un debat recurrent a la vila és que no tenim un gran auditori municipal, com d’altres poblacions del nostre entorn, perquè els diferents ajuntaments han optat per ajudar a mantenir els edificis de La Peni i el Foment. Els que defensen que la vila necessita un auditori municipal argumenten que els escenaris del Foment i de La Peni no són prou grans, ni prou moderns, per poder acollir grans produccions i grans espectacles. Què en penseu?
J.B.R.: Certament és un debat obert. A la nostra vila s'han fet -i s'estan fent- obres faraòniques que costen molts més diners del que val construir un auditori. Per tant, penso que si no s'ha fet, és perquè no ha estat una prioritat per als diferents ajuntaments. Dit això, sí que és veritat que el fet de que no existeixi un auditori municipal a nosaltres ens ha ajudat a continuar existint, ja que moltes coses que ara es fan a La Peni o al Foment segurament passarien a fer-se en aquest nou espai escènic. Per una altra banda, també s’ha de dir que els edificis de les societats centenàries de la vila estan catalogats com a béns d'interès històric i cultural, i són un patrimoni que per llei s'ha de conservar. Si les juntes directives del Teatre de La Peni i del Foment no rebéssim ajuts per al seu manteniment aquesta despesa l’hauria d'assumir l'Ajuntament i encara sortiria més cara, ja que nosaltres fem tota aquesta feina de gestió completament de franc.
En aquest sentit teniu raó perquè en el Centre Cívic Federació Obrera, que és de gestió municipal, no s'hi pot fer res els caps de setmana perquè els treballadors de l’Ajuntament fan el seu descans setmanal. Al mateix temps, ens permetem afegir que és molt important de que hi hagi espais privats on es pugui programar el que vingui de gust sense haver de passar per filtres polítics, cosa que sí que passaria en un auditori municipal. D'altra banda, sí que és veritat que hi ha pobles –Castellbisbal, per exemple-, que tenen el teatre del seu ateneu i paral·lelament un auditori de titularitat pública, i la convivència sembla que és possible.
M.P.E.: Jo em remeto al sentiment de pertinença del que parlàvem abans. No m'imagino Molins de Rei sense La Peni, o el Foment en aquest cas. No m'ho puc arribar ni a plantejar. Hi ha d'haver un auditori municipal? No ho sé. El que sí que tinc clar és que sense La Peni em sentiria com si m'haguessin fet fora de casa. Un espai teatral com La Peni, que estigui en desús, em resulta una cosa inimaginable.
 |
| Programa especial de Ràdio Molins de Rei a l'escenari del Teatre de La Peni el 17 juny 2022 |
Com han anat els actes de celebració del centenari de l'edifici?
J.B.R.: A nivell organitzatiu no vam voler ser molt pretensiosos i ens vam adaptar al nostre volum, capacitat, múscul i pressupost. Pensa que totes les nostres neurones les hem invertit en entendre com funciona l'entitat i en les obres que hem explicat abans, per tant, ens en quedaven poques per fer d'altres coses. [Riu]
M.P.E.: Per això vam concentrar-ho tot en un cap de setmana, en el que vam fer activitats molt diverses per intentar arribar a diferents públics. I Ràdio Molins de Rei es va desplaçar a l'escenari del nostre teatre i va fer tot el programa matinal del 17 de juny de 2022 des de La Peni. En aquest programa hi van desfilar totes les persones significatives de l'entitat per explicar els seus records. Va ser molt entranyable.
I també hi ha hagut el pregó de la Festa Major, que es va dedicar als edificis centenaris del Foment, La Peni i la Federació obrera. Com va anar?
M.P.E.: El pregó va imitar el concurs televisiu "Batalla monumental". Les tres entitats molinenques que tenen edificis centenaris havien de competir entre elles per veure quina era la millor, i durant dos minuts el representant de cada entitat havia de convèncer-ne el públic. Evidentment, tot era una broma i al final hi havia un empat i guanyaven totes tres. Però deixa’m explicar que per representar la nostra entitat no hi va anar ningú de la Junta directiva. Ho vam proposar a la gent que fa Els Pastorets, que són molt joves i tenen molta il·lusió, i ells van ser qui van triar la persona per defensar-nos en aquest "concurs", que va ser l'Ania Posada. Els hi vam proposar a ells amb tota la intenció per mostrar públicament aquest tarannà jove i desenfadat que té actualment l’entitat.
Voleu afegir alguna cosa per cloure l’entrevista?
J.B.R.: Només dir que .. La Peni ... cal!
[ Programa Obrint Camins del 9-11-2022 ]
