Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 549, novembre 2018, pàg. 10-11
La molinenca Elisabeth García Caro dedica la seva vida a la pràctica i l'estudi del budisme des de fa més de deu anys. Després de viure quatre anys al convent de monges Sakya, de Dehradun, a l'Índia, va començar la seva tasca com a lama resident el setembre del 2016 a Guadalajara, Mèxic. El 28 de juny de 2018, va ser ordenada monja budista al temple Tsechen Kunchab Ling de Nova York. Actualment desenvolupa la seva tasca a cavall de dues comunitats budistes fundades per ella a Guadalajara (Mèxic) i Bogotà (Colòmbia).
"El meu interès pel budisme es va despertar quan tenia 27 anys, després d'escoltar el Dalai Lama quan l'any 2007 ens va visitar a Barcelona i va fer una conferència al Palau Sant Jordi. Sa Santedat va parlar de la compassió i alguna cosa es va moure dins meu. A la conferència van regalar als assistents un petit llibre amb ensenyaments del mateix Dalai Lama i recordo que el vaig llegir moltes vegades a casa. Tanmateix, jo ja hi anava predisposada, perquè he de confessar que jo llavors ja portava uns anys en recerca: quan tenia 23 anys vaig tenir una mena de crisi existencial i em preguntava per què som al món, per què patim, per què de vegades estem deprimits, per què de vegades estem contents i, en general, com és que no acabem de ser plenament feliços. De fet, era el que em passava a mi. En aquell moment, jo tenia tot el que una persona pot necessitar: èxit professional, salut, certes comoditats materials, atractiu físic, parella... I malgrat tot això, sentia una buidor que no omplia de cap manera. Llavors vaig començar a buscar ajut a través de les teràpies com ara el reiki, les flors de Bach, la gemmoteràpia ... i vaig començar a practicar el tai-txi. El meu monitor va ser el molinenc Jordi Sanz i ell, per cert, va ser el que em va agafar de la mà per anar a la conferència del Dalai Lama que he esmentat abans."
"Jo feia tres hores diàries de tai-txi i era una pràctica que em donava molta pau, em centrava la ment, em donava molta estabilitat, però trobava que encara no en tenia prou. Sentia que necessitava alguna cosa més, que alguna cosa no estava funcionant del tot bé, o potser era jo que no ho acabava d'entendre. Llavors em vaig treure el títol de monitora de tai-txi -el meu mestre va ser en Joan Prat- i l'any 2009 vaig obrir un centre de teràpies naturals, a la plaça de la vila de Molins de Rei, que es deia Centre de Benestar Dolkar. Allà oferia teràpies alternatives, classes de relaxació i meditació, i també impartia classes de tai-txi al Casal de la Dona. En aquella època també vaig ser col·laboradora de Ràdio Molins de Rei. A petició de l'estimat Miquel Armengol vaig començar fent un programa setmanal que es deia "Pau i tranquil·litat", després vaig fer un espai que es deia "Benestar", que consistia en 5 minuts de relaxació abans de la mitja nit, i finalment vaig tornar a tenir un programa propi que es deia "L'art de la felicitat". Tant el Centre de Benestar Dolkar, com la meva activitat a la Ràdio, es van acabar l'any 2012, quan me'n vaig anar a l'Índia."
