Les dones del sud d’Europa (catalanes incloses) tenen molt pocs fills. La taxa global de fecunditat, que mesura el nombre de fills que, de mitjana, té una dona al llarg de tota la seva vida, se situa entre 1,2 (Portugal) i 1,4 (Itàlia). I això no és un fenomen lliurement desitjat per les dones. En realitat, com arreu d’Europa, aquí les dones (i els homes) manifesten desitjar, de mitjana, més de dos fills (concretament, i de manera molt estable, uns 2,4). Arreu, aquests desitjos són insatisfets, però el que és peculiar d’Espanya és que es tracta d’un dels països europeus on la divergència entre desig i realitat és més gran. Ara bé, a l’hora d’abordar les mesures concretes per augmentar la natalitat, cal mirar què fan els altres països europeus. En particular, és remarcable que els països nòrdics, que fa trenta anys tenien les taxes més baixes d’Europa, ara les tenen properes a dos (entre 1,7 a Dinamarca i 2,0 a Islàndia). Com s’ho han fet?
En un article al diari Ara, l'economista Miquel Puig explica que, curiosament, les polítiques d'aquests països no estan dirigides a les famílies sinó als individus. És a dir, no encoratgen les dones perquè tinguin fills sinó que faciliten que els ciutadans puguin portar a terme el seu projecte vital. Sintèticament, la fórmula es pot resumir de la següent manera: el nen pot passar el primer any de vida a casa amb algun progenitor, que té dret a un permís remunerat en funció dels seus ingressos abans del part, i el nen té accés a partir d’aleshores a una llar d’infants pública. Segons Miquel Puig, si volem que Catalunya sigui un país millor, una de les coses que hem de plantejar-nos és la construcció d’una xarxa pública i universal de llars d’infants, perquè el model de suport a la natalitat basat en la família extensa no funcionarà, ni aquí ni enlloc.
Però al costat de les parelles que poden tenir fills, i que per condicionants econòmics i laborals decideixen no tenir-ne, o no tenir-ne més. També hi ha les parelles que NO poden tenir fills per problemes de salut reproductiva. La reproducció assistida, amb totes les seves tècniques invasives i els seus tractaments agressius, només aconsegueix augmentar un 40 % les possibilitats d'embaràs d'aquestes parelles. Llavors moltes es plantegen d’adopció. Però, a part de l’adopció, no hi ha cap altra alternativa a les tècniques de reproducció assistida tradicionals (inseminacions, fecundacions in vitro, etc)?
Dins de l’àmbit de la pastoral familiar, a l’”Obrint camins” hem conegut el Venanci Carrión i la Jordina Fabrés. El seu fill Marc va néixer l'1 de desembre de 2016, i és el primer nadó que ha nascut a Catalunya gràcies a la tecnologia aplicada a la procreació natural, o Naprotecnologia (Natural Procreative Technology). Aquest és un mètode per ajudar a les parelles amb problemes de salut per tenir fills, que ve dels Estats Units, molt poc conegut aquí, i que ells estan divulgant de manera desinteressada.
[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 11-4-2018]