El cap de setmana 5 i 6 de febrer es va disputar a València el Campionat d'Espanya de Boccia de joves 2018. Nandou Diedhiou, un jove molinenc de 15 anys, hi va participar amb la delegació de la Federació catalana i va fer un meritori cinquè lloc dins de la categoria BC5. D’altres federacions autonòmiques representades en aquest campionat van ser Madrid, Comunitat valenciana, País Basc, i Astúries.
La “boccia” és un esport paralímpic, semblant a la petanca, pensat per a que el puguin practicar persones amb paràlisi cerebral, o discapacitat física severa, i que es juga amb cadira de rodes de forma individual, per parelles o en equips. En Nandou el practica des de fa pocs mesos gràcies a que n’hi va parlar el seu fisioterapeuta de la Fundació ASPACE Catalunya. Conversem amb ell, la seva mare Xili Ribera, i el seu tiet Manel Borrego.
Àngel Beumala: Com es juga a Boccia i per què t'agrada?
Nandou: Es juga en cadira de rodes, són dos equips, un blau i un vermell, i primer tirem la pilota blanca. Hi ha dos àrbitres, que diuen quin color de boles toca amb dues pales de ping-pong que canvien de color, blau i vermell. M’agrada la boccia perquè hi puc jugar assegut, i faig amics nous. Me la va fer conèixer el meu fisio. Estic a la categoria BC5, una categoria nova que s’ha creat. Ara començaré al CAR de Sant Cugat del Vallès, cada divendres fins les 20h.
Mare: Dins la paràlisi cerebral hi ha diferents graus de minusvalidesa, i ell ha de competir amb persones que siguin de la seva categoria, que és la BC5, que vol dir que són jugadors amb poca discapacitat i que poden llençar sense assistència, en canvi, els de la categoria BC3, per exemple, no poden llençar ni amb les mans ni amb els peus, i han de fer servir un element auxiliar fixa’t en un casc, i fer rodolar les boles a través d’una canaleta que els posiciona un assistent, seguint les seves indicacions.
Àngel Beumala: Quins beneficis li aporta la boccia?
Mare: Ha estat una sort trobar aquest esport perquè per al Nandou li va com l’anell al dit. Per la paràlisi cerebral, a part de tenir problemes en la parla, també té problemes d'equilibri en caminar, i a la boccia, com que es juga assegut, això ja no és cap pega.
Àngel Beumala: El cap de setmana 3 i 4 de febrer de 2018, a València, hi ha hagut el Campionat d'Espanya de Boccia de joves 2018. Com va anar l'experiència?
Nandou: Va ser molt guai, és un altre món, perquè tots anem amb cadira de rodes, no parlem de res, juguem i prou, i es passa bé, perquè he conegut d’altres nois, i he fet amics.
Tiet: Ha estat tres dies a València, ha conegut nois i noies, entrenadors, i ha estat una experiència molt xula de conèixer molta gent nova. A nosaltres ens ha tocat treballar, perquè aquí a Molins de Rei era la Fira de la Candelera, però ell ja té 15 anys i hi anava acompanyat dels monitors de la Federació. Ha estat en un hotel… i no ens has enyorat, oi? [riuen]
Mare: A més de ben petit que ha anat a les excursions de l'esplai MIB, i les sortides ja les porta molt, molt bé.
Àngel Beumala: I en quina posició vas quedar a la competició de València?
Nandou: Vaig quedar cinquè, vaig quedar últim. Està molt bé. Era el meu primer partit. És molt guai.
Tiet: Jo li dic que va quedar cinquè, que no va quedar últim ... [riuen]
Àngel Beumala: Quins són els orígens del Nandou?
Mare: El Nandou és de Senegal, i és una història llarga, vivia en un orfenat de la Casamance, i allà ens vam conèixer. D’això en fa 13 anys. Li costava caminar, li costava parlar, vam intentar bellugar-nos per a que el veiés un metge d'allà, però en aquella època era bastant difícil, i el vam portar cap aquí. A Sant Joan de Déu li van diagnosticar paràlisi cerebral, amb el que ens van suggerir que al Senegal no faríem res … Llavors, la decisió, va ser molt fàcil de prendre, el cor va decidir, i el Nandou ja no va tornar, es va quedar aquí. I des dels dos anys que viu a Molins de Rei.
Àngel Beumala: Com és un dia normal del Nandou?
Nandou: Em llevo i em dutxo, cada matí, i vaig a col·legi a Esplugues de Llobregat, i faig moltes coses a la tarda.
Tiet: Agafa ell sol el transport públic, l’autobús, i va a l’Institut Joanot Martorell, on està fent 4rt d’ESO. La tornada no la fa amb autobús, l'anem a buscar.
Mare: Hem passat per tot arreu: escola ordinària, escola especial, … Tan podem estar en un lloc, com en un altre. I aquest és el problema, que no tenim un lloc on puguem dir, mira, aquest és el lloc ideal per ell, per a les persones que tenen la seva discapacitat. Una escola especial, és massa “especial”, no és el que necessita, i una escola ordinària no està prou adaptada, no té els recursos humans suficients ... El terme mig no hi és.
Tiet: I ja el veieu. Ell té les seves dificultats en la parla, per la paràlisi cerebral, però a nivell d’intel·ligència està absolutament bé. I és un tio xulo i ferm, i és clar, en una escola d’educació especial no hi pinta res.
Mare: A nivell d’instituts hem hagut d’anar a parar a Esplugues per trobar-ne un d’adequat, i això, a nivell d’amics i vida social, ens ha separat molt de l’entorn de Molins de Rei. Ell, de nen, sí que té molts amics a Molins de Rei, però com que hem passat per tantes escoles -Molins de Rei, Sant Just Desvern, ara a Esplugues-, és clar, tota la seva infantesa l’hem anat canviant de lloc, i a nivell de companys, doncs ara ens trobem que, a 15 anys, els amics que té són molt relatius. I necessitàvem un espai, en aquest cas un esport, on trobar algú, perquè és clar, arriba el cap de setmana i a Molins de Rei no tenim ningú per quedar i sortir a donar un volt. A part de que, pel fet de tenir la discapacitat, per una estoneta molt bé, però allò de trucar i quedar i estar una estona llarga, no hi ha ningú.
Àngel Beumala: Deies, Nandou, que fas moltes coses a la tarda ...
Nandou: Després de l'Institut dino a casa, i a la tarda faig activitats a Molins de Rei: Dilluns teatre a “la Cuquera”, i m’agrada molt, i fem sortides a Barcelona a veure obres de teatre, dimarts lliure, dimecres taller amb la Montse Vidal, molt guai també, i em passo molt bé, dijous catequesi, divendres boccia al CAR, i divendres al matí fisio a l’ASPACE, i dissabte a l’esplai MIB. No paro.
Àngel Beumala: Fa poc llegíem a la revista el Llaç, i al digital Viu Molins de Rei, una carta de la Carme Garcia. Aquesta senyora és la mare del Pol, un noi afectat d'autisme, i en aquesta carta denunciava la manca de suport de les administracions als discapacitats profunds. No sé si vols explicar quina és la situació en relació a la discapacitat del Nandou, pel que fa a ajuts de l’Administració, i si vols aprofitar per fer alguna reivindicació …?
Mare: Ja que parlàvem abans del transport públic, sí que reclamaria una reducció en el preu dels bitllets. Així com hi ha tarifes per a joves, o d’altra mena, doncs no n’hi ha, de tarifes, pensant en ells. El Nandou, per anar a l'Institut d'Esplugues, ha d’agafar dos autobusos: primer un cap al Pla de Sant Feliu, i allà fer un canvi i agafar el 51, que el deixa davant de la Nestlé, que li queda molt millor per arribar. I els bitllets de l'autobús no són d’aquests integrats, amb el que per fer un viatge necessitem comprar dos bitllets cada dia!
Àngel Beumala: De l’Institut, Nandou, què és el que més t’agrada?
Nandou: Una mica tot. La tecno, una assignatura que mola. Estem fent cotxes, projectes, màquines amb motors … molt guai.
Mare: La motivació en aquests nois és molt important. Ell tenia la possibilitat d’entrar a les 9 del matí, cada dia, i va ser ell qui va demanar de ser-hi a les 8, per poder fer aquesta assignatura. I hem anat enllaçant amb d’altres assignatures per la motivació de poder fer Tecnologia, que el té supercaptivat. I això que només és un cop a la setmana!
Àngel Beumala: Després del 4rt d'ESO quin futur li espera al Nandou?
Mare: Doncs ens trobem que, o tornem a fer 4rt d’ESO, o busquem branques, però tornem a trobar-nos una altra vegada amb què no sabem què necessitem, ni què busquem, perquè en un futur trobi una sortida en el món laboral.
Tiet: Per llei, a l'Administració pública hi ha d’haver un tant per cent de places reservades per persones discapacitades, però em consta que no s'està acomplint. El món laboral és molt complicat per a les persones com el Nandou.
Mare: A ell la relació amb la gent li agrada molt. Però és clar, quina empresa privada els agafa? És complicat.
Àngel Beumala: Voleu afegir alguna cosa a l'entrevista?
Mare: En primer lloc, animem a tothom que s’hi senti identificat, a que practiqui l’esport de la boccia. Estaria molt bé fer un equip a Molins, amb gent de la vila o rodalia, i poder entrenar aquí. En segon lloc, que quan estiguem jugant a Molins ens vingueu a animar!
[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 7-2-2018]