Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 528, desembre 2016, pàg. 10-11
 |
| Josep Bergadà el passat 29 d'abril de 2016 a la gala de lliurament dels Premis Ràdio Molins de Rei (fotografia: Dan Costa) |
El 29 d’abril de 2016, al teatre de la Joventut Catòlica-La Peni, Josep Bergadà va recollir el Premi Ràdio Molins de Rei en la modalitat de Cultura. És un premi que reconeix creadors molinencs destacats o persones que hagin impulsat una iniciativa cultural vinculada a la vila. En el seu cas, va ser per la creació, al costat d’altres persones, del cicle de música Daltabaix a través de la nova associació Amics de la Cultura en Viu del Llobregat. Dissenyador gràfic de professió i gran aficionat a la música, en aquesta entrevista parlem sobre Daltabaix i sobre l’estat de la cultura a Molins de Rei. Cliqueu aquí per llegir l'entrevista sencera. A continuació en segueixen alguns extractes:
"El tema dels equipaments culturals a Molins de Rei és força particular. No tenim un espai públic adequat i equipat per facilitar aquest tipus d’activitats culturals i els espais privats que podrien substituir aquesta necessitat tampoc estan equipats i no se’n pot fer un ús públic perquè, com és molt normal, són les entitats privades les que decideixen en quines condicions els poden cedir. Mantenir aquests espais en les mínimes condicions exigides és molt costós per a les entitats i, malgrat les ajudes, tampoc hi poden fer inversions importants i menys sense una política cultural pròpia o pública que després en justifiqui un rendiment social i econòmic. Aleshores, qui hauria de fer les inversions necessàries per facilitar, per exemple, una programació d’arts escèniques a la vila? Localment estem encallats de fa temps en aquesta realitat que, per dir-ho d’alguna manera, és un fre que ni fa, ni deixa fer”.
"Si no s’intervé en aquesta dinàmica, la proximitat de Barcelona atrau poderosament el públic que ja és usuari o creador de cultura, i a escala local no es crea públic nou que pugui donar continuïtat i millorar la vida cultural de la vila. Està clar que no es poden programar grans esdeveniments a totes les poblacions, però si no fem esforços per apropar la cultura als ciutadans, seguirà essent patrimoni de minories convençudes del seu valor. I la solució no és fer la cultura gratis per a tothom. La cultura i els equipaments tenen un cost important al qual li hem de dedicar esforços, tant l’Administració com els ciutadans. La sortida passa, sobretot, per posar en valor la importància de la cultura en la vida de les persones i de les comunitats."
"Les dinàmiques socials de la cultura ens diuen que el consum de cultura va molt relacionat amb el nivell d’estudis i amb el nivell econòmic dels individus. Aquest és un tema que segurament trobarem molt injust, però no és només la disponibilitat econòmica la que discrimina a l’hora d’accedir a activitats que tenen un cost determinat, sinó també el valor que l’educació atorga a l’apreciació de la cultura. Cito de memòria i de manera aproximada, però les enquestes diuen que la cultura interessa a poc més del 20% de la població; el 80% restant no va mai al teatre, ni al cinema, ni a un concert, un museu, etc. i no ho troben a faltar. Del 20% actiu culturalment, la majoria fa una sola activitat cultural a l’any i el tant per cent dels qui en fan dues o més es va reduint progressivament fins a xifres mínimes."
"Però no ens enganyem, perquè Molins de Rei és també una població de renda considerable i les estadístiques diuen que tenim una mitjana alta de persones amb estudis. Per tant, i en opinió meva, la implantació de la cultura en una ciutat és una cosa que s’ha de treballar i ha de ser fruit d’una aposta col·lectiva. A Molins de Rei es va decidir fa anys cedir bona part del protagonisme cultural a les entitats, però cada entitat té el punt de vista centrat només en el seu sector. El que ens cal és algú que pensi en global, algú que detecti les mancances i les oportunitats que aporta la cultura i faci plans i estratègies per superar-les. Aquesta visió global només la pot tenir l’Administració local i és qui ha de dissenyar la política cultural a seguir, consensuant objectius col·lectius i liderant iniciatives perquè apareguin nous públics consumidors de cultura i nous creadors culturals que facin avançar la nostra comunitat."
"Per això és molt important pensar en clau de futur i dedicar esforços a la cultura lligada al nostre temps, a la que proposa reptes i innovacions, que ens obliga a mirar endavant, a assimilar coses noves i a valorar la creativitat com una eina que ens obre portes, que ens facilita la comprensió i la participació en el món que ens envolta. Hi ha una cultura molt important de preservació, de conservació patrimonial i difusió del llegat cultural que ha arribat a les nostres mans. I hi ha una cultura de creació, tan important com l’anterior, que necessita de visionaris –i de públic que els doni suport– que treballin ara en el que nosaltres cedirem al futur com a llegat propi del temps que estem vivint. Mai sobra res, però crec que a Molins de Rei tenim força cultura de tradició popular i molt poca cultura de creació; si això és així, tal com he dit abans, qui té capacitat per equilibrar-ho i marcar-se objectius correctors a mig i llarg termini és l’Administració."
"Hauríem de distingir entre, per una banda, la cultura creativa amateur, que de manera molt important procura reptes i satisfacció personal als que hi participen i al seu entorn més immediat, i, per l’altra, la cultura creativa diguem-ne professional que està destinada a llençar reptes al conjunt de la societat, missatges que han de ser referència i estímul per a tota la ciutadania. Tenir referències actualitzades del que s’està fent professionalment en teatre, cinema, música, arts plàstiques, etc. és un estímul que crea afició i vocacions. Poder veure a la vila el treball de referents de les arts escèniques o plàstiques ens situaria en el mapa i facilitaria la implicació dels ciutadans amb la cultura. Donar veu als creadors professionals que tenim, i que sovint la ciutadania desconeix, seria com oficialitzar la convivència entre l’art i la societat, i ajudaria a crear aquests públics encuriosits per la cultura."
"La cultura necessita avançar. Avui podríem dir que el més representatiu de Molins de Rei és el Camell, els Gegants, els Castellers, les bèsties de foc... però això, tot i tenir un paper molt important en la cultura local, conceptualment és cultura patrimonial que ens han llegat els nostres avantpassats i que ja tenim “genèticament” més que assumida; no ens proposa cap repte, no ens demana cap esforç de comprensió que ens ajudi a avançar. Jo defenso que, al costat d’això, hi ha d’haver també una cultura que ens sorprengui, que neixi de les expectatives del segle XXI, que ens estimuli i ens proposi nous enigmes per encarar el futur. Aquesta és la part de la cultura que ens ajuda a créixer en el nostre temps i a adquirir coneixements contemporanis que necessitarem per al futur més immediat. Alguna cosa no va del tot bé si les propostes culturals que vivim més intensament són les mateixes que vivien els nostres pares i avis."
"No atorguem urgència al nostre endarreriment en equipaments culturals i passen anys, s’enquisten les necessitats i les oportunitats passen... Per això dic que [a la nostra societat local] ens falta compromís i militància per reivindicar la cultura i el seu paper de motor de la societat. Compromís i militància amb la cultura del dia a dia i amb la cultura del futur. [...] Ens hauríem d’esforçar també a conèixer i valorar la cultura més actual. I esmento un exemple que ara em ve a la memòria: qui coneix el fantàstic treball de les escultures sonores del molinenc Josep Cerdà? És un treball enigmàtic i innovador, una obra que proposa reptes i mira al futur. També hauríem de mirar al futur."
"Ens arrisquem a viure en una vila ancorada en un tipus de cultura amb tendència al passat, que no és la que ens farà evolucionar millor. La cultura no és un passatemps. La cultura és una necessitat, a part d’un bé personal, que pot obrir portes i procurar un futur millor. La cultura també millora la convivència i ajuda a entendre el món en el qual ens hem d’integrar. Per això, el primer graó de tots és l’ensenyament. Si no hi ha una bona educació per a tothom, no hi haurà mai igualtat d’oportunitats ni interès per la cultura, ni per les sis arts, ni per la setena, ni per d’altres que en puguin venir."