Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 526, octubre 2016, pàg. 12-14
Arran de l’exitosa exposició de fotografia “Welcome to Rajasthan”, realitzada els passats mesos de maig i juny a l’Agrupa, parlem amb els seus autors sobre els viatges fotogràfics i tot allò que envolta el món de la fotografia artística amateur.
L’Albert i el Miquel són germans, i amb el Leandro es coneixen de fa més de quaranta anys arran de coincidir en els concursos fotogràfics. Amb el Josep tots es van conèixer més tard, concretament l’any 2005, en un curs de fotografia digital que impartia el fotògraf Miguel Parreño. I és que si bé el Miquel, el Luis i l’Albert es dediquen a la fotografia des de principis dels 70, el Josep en aquella època pintava i no s’hi va incorporar fins que va aparèixer la fotografia digital, amb totes les seves possibilitats creatives. Tots quatre tenen incomptables fotografies premiades, han realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives, tenen llibres publicats i són membres d’associacions fotogràfiques nacionals i internacionals. D’acord amb les puntuacions que s’atorguen en els concursos de fotografia, actualment tres d'ells es troben entre els deu millors de Catalunya dins d’un rànquing de més de quatre-cents fotògrafs que elabora la Federació Catalana de Fotografia. A nivell estatal, i en una classificació de més de tres-cents fotògrafs elaborada per la Confederación Española de Fotografía, el Miquel ocupa la posició vuitena, el Luis la dotzena, el Josep la trenta-cinquena, i l'Albert la cinquanta-novena. Si bé fa anys que es dediquen a la fotografia, cap d’ells mai n’ha viscut professionalment i tots han hagut de compaginar la feina amb la seva afecció. Ara estan jubilats, però com que en el món de la fotografia digital els canvis són continus, cada setmana assisteixen a les classes que imparteix el fotògraf Sergi Tello a Montcada i Reixach.
“Les imatges més impressionants del viatge fotogràfic a l’Índia no les podem exposar”
Conscients dels greus problemes de pobresa que hi ha a l’Índia, l’Albert Viñas, el Luis Leandro Serrano, el Josep Ponsa i el Miquel Viñas, no hi van voler anar amb les mans buides. Juntament amb els seus equipatges personals van facturar una maleta extra plena de medicaments, material escolar i roba infantil. Tot aquest material va ser lliurat a la delegació d'Agra de les Missioneres de la Caritat, l’orde religiós de la Mare Teresa de Calcuta, juntament amb donatius de diners que van fer a títol personal. D'altra banda, i com ja en va informar el Llaç en el passat número de juliol-agost, els quatre fotògrafs van donar a la Fundació Vicente Ferrer els 1.600 euros que es van obtenir durant l’exposició amb la venda de 41 fotografies. A continuació ens ho expliquen amb les seves paraules:
Miquel Viñas: "Les fotografies que més m’han impressionat d’aquest viatge fotogràfic són paradoxalment molt lletges. Cap al final del viatge vam anar a la delegació que hi ha Agra de les monges de la Mare Teresa de Calcuta. Allà vam fer la donació d’una maleta plena de material que havíem recollit aquí, els vam donar tota la roba vella que havíem fet servir al llarg del viatge, i que ja no ens calia per a la tornada, i a part també els vam donar diners. El cas és que ens van deixar passar i vam fer fotos, unes fotos que impressionen molt i que no podem presentar enlloc."
Luis Leandro: "Relacionat amb el que deia el Miquel, ens va succeir una cosa inesperada en una mena de campament nòmada als afores d’una ciutat. Nosaltres hi vam anar perquè hi vam veure una dona com fent un foc a terra, però ella ens va fer passar dins la seva cabana perquè també volia que retratéssim el seu fill. T’has d’imaginar quatre troncs i un tros de roba cobrint un espai d’uns dos per tres metres. Doncs bé, quan vam veure el seu fill ens va caure l’ànima als peus. No devia tenim més de tres anys, i tenia tota la pell de les mans i de la cara aixecada per la malaltia de la lepra. Vam quedar molt tocats, però la mare notaves que es sentia orgullosa de que uns estrangers haguéssim entrat a casa seva i li haguéssim fet una fotografia al seu fill. Encara ara, quan veiem aquelles fotografies se’ns posen els pèls de punta, perquè tots hem tingut fills d’aquesta edat i ... en fi ..."
