Entrevista a Miquel Àngel Jiménez, coordinador a la presó de Can Brians 1 del Secretariat de Pastoral Penitenciària del bisbat de Sant Feliu de Llobregat


"Per la meva experiència, a la presó hi ha sobretot les persones dels estrats més baixos de la nostra societat, persones que en la seva vida han patit  mancances, ja fossin materials o afectives, i que per circumstàncies diverses han anat a parar allà." 

"Que la justícia és igual per a tothom? Fins a cert punt. La gent que té poder, el té allà on sigui, i allà on vagi. Fins i tot si arriben a entrar a la presó, no es barregen amb els altres, hi ha un lloc especial per a ells."

"Jo sé de persones que només poden destinar 24 euros mensuals a la multa que el jutge els hi ha imposat. I estem parlant de multes de 2.000 o 2.500 euros. Feu números vosaltres mateixos. Per ser pobres es passaran 6 o 8 anys a la presó, mentre que si tinguessin els 2.500 euros pagarien i sortirien ara mateix. Entre el poc que poden treballar a la presó, el poc que guanyen, que han d'enviar diners a la família, ..."

"La nostra societat té un índex de criminalitat molt baix i per contra som un dels llocs del món amb una de les taxes més grans de població reclusa. Tot ho volem castigar amb la presó, "qui la fa la paga" diem, sembla que encara siguem a l'època de la llei del Talió, "ull per ull, dent per dent" ... En canvi, si la persona que ha delinquit no és un perill públic, posar-la en una presó l'espatllarà més que cap altra cosa. El reclús es queda sense feina, no pot continuar pagant la hipoteca, trenca amb la família, ... Seria més profitós que la pena fos fer treballs per la comunitat aplicant el concepte de la justícia restaurativa, on el delinqüent ha de treballar per rescabalar el dany que ha fet a la víctima. Però trobo que els jutges encara no hi posen prou interès."












M.A. Jiménez en la xerrada "L’experiència de la pastoral a la presó"
(Sales parroquials de Molins de Rei, 3-3-2016)







[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 2-3-2016]







L'infermera molinenca Anna Augé acaba de fer una estada de cooperació en un hospital rural de l'Índia



 El petit hospital de Juanga és l'únic servei mèdic del que disposen el milió de persones que viuen a vint-i-dues comunitats rurals del districte de Cuttak, a l'estat indi d'Odisha. Construït l'any 1997 per la ONG nord-americana CITTA, hi treballen dos metges, un tècnic en cures, i vuit infermeres en torns de matí, tarda i nit. A part, periòdicament hi visiten dos ginecòlegs, dos cirurgians, i un odontòleg. Ens cas de complicacions ja no es troba cap altre hospital fins a la ciutat de Bhubaneswar, la capital de l'estat, i per arribar-hi cal fer un viatge de tres hores per una pista de terra d'un sol carril. L'associació Pont solidari al món és el partner a Catalunya de la ONG nord-americana CITTA.



 "A la tornada em va costar un parell de dies adaptar-me al ritme de vida que portem aquí. Trobo que vivim estressats, fins i tot si un dia no tenim res per fer ens estressem perquè no tenim res programat i ens hem de quedar a casa. Allà no hi havia res, només tranquil·litat, arrossars immensos, cels plens d'estrelles, i temps per llegir, per pensar, o per no fer res."




















































[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 3-2-2016]







Teresa Canals, mestra jubilada voluntària en el taller d’alfabetització per a dones immigrants a Molins de Rei: "L’alfabetització d’aquest col·lectiu hauria de ser una prioritat de l’Administració i no dependre de voluntaris"

 Pilar Goula, Teresa Canals i Júlia Abós són tres mestres jubilades voluntàries en el programa d’alfabetització per a dones immigrants a Molins de Rei. Organitzat pel Servei de Català de Molins de Rei i la Regidoria de Nova Ciutadania de l’Ajuntament, aquest curs 2014-2015 han atès 17 persones. El passat 17 de juny de 2015, la Teresa i la Pilar van ser entrevistades per l'Àngel Beumala al programa Obrint camins, de Ràdio Molins de Rei. Per l'interès que va tenir l'entrevista, la revista El Llaç en va publicar la transcripció en el seu número de juliol-agost de 2015.


Gerard Carrión: "La conferència episcopal espanyola ignora la doctrina social de l'Església sobre els drets de les nacions i dels pobles"

 Entrevista a Gerard Carrión, cap de redacció de Flama, agència cristiana de notícies que enguany està celebrant el seu desè aniversari.









A la dreta Gerard Carrión, cap de redacció de l'agència de notícies Flama



 "Flama va néixer fa deu anys per cobrir un buit. Fa deu anys no hi havia a nivell català cap butlletí que informés de notícies d'actualitat de drets humans, socials i de l'àmbit eclesial, i que en fes un seguiment constant i diari mitjançant corresponsals i col·laboradors. Flama es va crear a través dels Equips de Pastoral de la Política i de la comunicació, de la Federació de Cristians de Catalunya. El desaparegut bisbe Joan Carrera en va ser un dels impulsors junt amb d'altres persones. L'Agustí Gallart n'és l'actual director. El nostre punt fort és que no depenem de ningú i que el nostre servei de notícies l'oferim a tothom completament gratuït."

 "L'aplicació de mòbil Radar Social està adreçada als joves, perquè sabem que estranyament agafaran un diari i se'l llegiran. El que fem es triar notícies de l'actualitat i analitzar-les d'acord amb la declaració universal dels drets humans i el magisteri de la doctrina social de l'Església. L'objectiu és ajudar-los a que es puguin crear un criteri propi amb arguments i raonaments que tinguin una base sòlida i profunda."

 "La doctrina social de l'Església encara no es coneix prou. Una figura molt important, que convé destacar, és la de mossèn Antoni Maria Oriol Tataret. Ell, i el seu deixeble mossèn Joan Costa, són els que més l'han estudiada en relació al fet nacional. La seva obra de referència és "Nació i magisteri pontifici" (Ed. Proa, 2007), on es fa un compendi de tot el que han dit els sants pares sobre els drets dels pobles i de les nacions."



[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 2-12-2015]