Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 517, desembre 2015, pàg. 6
 |
| D'esquerra a dreta Enric Arqués, Lourdes Martínez i Fina Martínez |
Teresa Canals, mestra jubilada voluntària en el taller d’alfabetització per a dones immigrants a Molins de Rei: "L’alfabetització d’aquest col·lectiu hauria de ser una prioritat de l’Administració i no dependre de voluntaris"
Pilar Goula, Teresa Canals i Júlia Abós són tres mestres jubilades voluntàries en el programa d’alfabetització per a dones immigrants a Molins de Rei. Organitzat pel Servei de Català de Molins de Rei i la Regidoria de Nova Ciutadania de l’Ajuntament, aquest curs 2014-2015 han atès 17 persones. El passat 17 de juny de 2015, la Teresa i la Pilar van ser entrevistades per l'Àngel Beumala al programa Obrint camins, de Ràdio Molins de Rei. Per l'interès que va tenir l'entrevista, la revista El Llaç en va publicar la transcripció en el seu número de juliol-agost de 2015.
Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 513, juliol-agost 2015, pàg. 6-7
El Llaç, núm. 513, juliol-agost 2015, pàg. 6-7
 |
| Pilar Goula i Teresa Canals, juntament amb Júlia Abós, són les tres mestres voluntàries |
Gerard Carrión: "La conferència episcopal espanyola ignora la doctrina social de l'Església sobre els drets de les nacions i dels pobles"
Entrevista a Gerard Carrión, cap de redacció de Flama, agència cristiana de notícies que enguany està celebrant el seu desè aniversari.
 |
| A la dreta Gerard Carrión, cap de redacció de l'agència de notícies Flama |
"Flama va néixer fa deu anys per cobrir un buit. Fa deu anys no hi havia a nivell català cap butlletí que informés de notícies d'actualitat de drets humans, socials i de l'àmbit eclesial, i que en fes un seguiment constant i diari mitjançant corresponsals i col·laboradors. Flama es va crear a través dels Equips de Pastoral de la Política i de la comunicació, de la Federació de Cristians de Catalunya. El desaparegut bisbe Joan Carrera en va ser un dels impulsors junt amb d'altres persones. L'Agustí Gallart n'és l'actual director. El nostre punt fort és que no depenem de ningú i que el nostre servei de notícies l'oferim a tothom completament gratuït."
"L'aplicació de mòbil Radar Social està adreçada als joves, perquè sabem que estranyament agafaran un diari i se'l llegiran. El que fem es triar notícies de l'actualitat i analitzar-les d'acord amb la declaració universal dels drets humans i el magisteri de la doctrina social de l'Església. L'objectiu és ajudar-los a que es puguin crear un criteri propi amb arguments i raonaments que tinguin una base sòlida i profunda."
"La doctrina social de l'Església encara no es coneix prou. Una figura molt important, que convé destacar, és la de mossèn Antoni Maria Oriol Tataret. Ell, i el seu deixeble mossèn Joan Costa, són els que més l'han estudiada en relació al fet nacional. La seva obra de referència és "Nació i magisteri pontifici" (Ed. Proa, 2007), on es fa un compendi de tot el que han dit els sants pares sobre els drets dels pobles i de les nacions."
[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 2-12-2015]
Lluc Torcal, sobre la involució en energies renovables que ha fet el govern del Partit Popular: "Costa d'acceptar que s'hagi fet aquest retrocés. Quan un veu els interessos econòmics i polítics que hi ha al darrere se n'adona de com la cobdícia pot arribar a encegar del problema ecològic que tenim."
Entrevista al Pare Lluc Torcal, prior del Monestir de Santa Maria de Poblet, arran de l'encíclica "Lloat sigueu" del Papa Francesc, dedicada a l'ecologia.
Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1994), Doctor en Filosofia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (2013) i batxiller en Teologia per la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs d'Aquino de Roma (2004), el Pare Lluc és molt conegut per les mesures de sostenibilitat i eficiència energètica que va emprendre l’any 2007 a Santa Maria de Poblet. Unes mesures que han convertit el Monestir en un model de reconversió ecològica.
"El Papa vincula la crisi ambiental amb la crisi econòmica o humana. Remarca clarament que el problema neix de l'egoisme del cor humà, d'apropiar-se d'allò que no li correspon, de la seva manca de compromís amb el món i amb les generacions futures. Canviar això requereix una conversió integral en totes les seves dimensions."
"L'Encíclica comença assumint tot el que la ciència ens està donant com una dada de fet, i que per tant no es discuteix, i aquí hi ha una novetat a nivell magisterial perquè fins ara les encícliques eren fonamentalment una reflexió sobre la paraula de Déu. Ja en el primer capítol se'ns diu que la ciència té el valor de descobrir com funciona el "llibre de la naturalesa". A partir d'aquí el Papa assumeix el diagnosi que fa la ciència i fa la seva reflexió teològica."
"El coneixement [científic] s'ha d'acceptar sense cap mena de limitació perquè quan més coneixem més sabem i per tant més ens millorem a nosaltres mateixos. El problema és quan es redueix la ciència i el coneixement a la tecnologia i el progrés. L'ètica no pot acceptar aquesta dimensió, o l'ha d'acceptar amb uns límits bastant clars, perquè aquest "progrés" sempre és per a les elits, deixa molta gent exclosa, i és al darrera de moltes de les guerres que veiem avui. I sobretot perquè el punt de partença és fals. La idea de "progrés" parteix de que els recursos són il·limitats, però si alguna cosa ens està ensenyant aquesta crisi ambiental és que els recursos que tenim són finits. Per això el Papa demana atenció a aquesta idea del progrés il·limitat perquè ja científicament estem veient que és impossible. Un creixement constant i absolut és una cosa irracional."
"S'ha fet una intepretació interessada del Gènesi quan diu “sotmeteu la terra, domineu els animals” (Gn 1,26-29). La paraula "dominar" té molts sentits. Si bé s'ha imposat el sentit d'espoliació, de persona que es fa forta per sobre dels altres, la paraula "dominar" també dóna "dominus", que significa "senyor". Per tant, "dominar" també vol dir "senyorejar", actuar de manera noble, apreciar tot el que tens, valorar-ho, respectar-ho. I aquest és el sentit que té en el llibre del Gènesi: Déu dóna la creació a l'home i a la dona per a que en tinguin cura."
"Un altre prejudici que tenim és la reducció de l'ecologia als animals i a les plantes. La paraula "oikos" en grec vol dir "casa", amb el que l'ecologia, de fet, és la ciència de la casa, del nostre hàbitat, incloent també la vida humana, i incloent també el paisatge que ha creat l'home transformant la natura en ciutats i conurbacions urbanes. El Sant Pare relaciona l'ecologia amb la manera de viure de l'home perquè van alhora, i per això parla dels drets dels pobles i de les cultures, de com l'urbanisme influeix en el benestar i la pau social si es disposa de barris i d'habitatges dignes, amb transports públics, etc."
"El Papa Francesc fa una crida a viure en la sobrietat, en solidaritat amb els germans, cercant una racionalització de l'ús dels recursos, sense malbaratar-los, pensant en les futures generacions que ens continuaran. Una vida sòbria fa que la persona que la viu sigui agraïda a tot allò que rep perquè sap que les coses són difícils d'aconseguir, perquè sap valorar l'esforç, perquè sap valorar la meravella que suposa el fet d'existir ... Tot això fa que la persona tingui una altra manera de veure el món, lluny de l'individualisme en el que ha caigut la nostra cultura."
[Sobre la involució en energies renovables que ha fet el govern del Partit Popular en aquesta darrera legislatura]. "Venint d'on venim, d'un país que ha estat punter en diferents temes d'energies renovables, costa d'acceptar que s'hagi fet aquest retrocés, aquesta involució gairebé proactiva amb lleis que han tombat el que s'havia aconseguit en governs anteriors. Quan un veu els interessos econòmics i polítics que hi ha al darrere se n'adona de com la cobdícia pot arribar a encegar del problema ecològic que tenim."
[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 28-10-2015]
Entrevista a Raül Carretero, cap del negociat de cooperació de l'Ajuntament de Molins de Rei, responsable de l'acollida dels refugiats de la guerra de Síria a la vila
"Els refugiats que estan arribant a Europa són els que abans de la guerra eren la classe mitjana de Síria. Persones que tenien negocis, professions liberals, etc, i que per això disposen d'un racó per poder-se gastar en aquesta fugida. Els que necessiten ajut urgent de veritat són els que s'han hagut de quedar a les zones de conflicte perquè no tenen diners per marxar i és en aquests que s'estan centrant els esforços ara."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)