Lluc Torcal, sobre la involució en energies renovables que ha fet el govern del Partit Popular: "Costa d'acceptar que s'hagi fet aquest retrocés. Quan un veu els interessos econòmics i polítics que hi ha al darrere se n'adona de com la cobdícia pot arribar a encegar del problema ecològic que tenim."



 Entrevista al Pare Lluc Torcal, prior del Monestir de Santa Maria de Poblet, arran de l'encíclica "Lloat sigueu" del Papa Francesc, dedicada a l'ecologia.

 Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1994), Doctor en Filosofia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (2013) i batxiller en Teologia per la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs d'Aquino de Roma (2004), el Pare Lluc és molt conegut per les mesures de sostenibilitat i eficiència energètica que va emprendre l’any 2007 a Santa Maria de Poblet. Unes mesures que han convertit el Monestir en un model de reconversió ecològica.










 "El Papa vincula la crisi ambiental amb la crisi econòmica o humana. Remarca clarament que el problema neix de l'egoisme del cor humà, d'apropiar-se d'allò que no li correspon, de la seva manca de compromís amb el món i amb les generacions futures. Canviar això requereix una conversió integral en totes les seves dimensions."

 "L'Encíclica comença assumint tot el que la ciència ens està donant com una dada de fet, i que per tant no es discuteix, i aquí hi ha una novetat a nivell magisterial perquè fins ara les encícliques eren fonamentalment una reflexió sobre la paraula de Déu. Ja en el primer capítol se'ns diu que la ciència té el valor de descobrir com funciona el "llibre de la naturalesa". A partir d'aquí el Papa assumeix el diagnosi que fa la ciència i fa la seva reflexió teològica."

 "El coneixement [científic] s'ha d'acceptar sense cap mena de limitació perquè quan més coneixem més sabem i per tant més ens millorem a nosaltres mateixos. El problema és quan es redueix la ciència i el coneixement a la tecnologia i el progrés. L'ètica no pot acceptar aquesta dimensió, o l'ha d'acceptar amb uns límits bastant clars, perquè aquest "progrés" sempre és per a les elits, deixa molta gent exclosa, i és al darrera de moltes de les guerres que veiem avui. I sobretot perquè el punt de partença és fals. La idea de "progrés" parteix de que els recursos són il·limitats, però si alguna cosa ens està ensenyant aquesta crisi ambiental és que els recursos que tenim són finits. Per això el Papa demana atenció a aquesta idea del progrés il·limitat perquè ja científicament estem veient que és impossible. Un creixement constant i absolut és una cosa irracional."

 "S'ha fet una intepretació interessada del Gènesi quan diu “sotmeteu la terra, domineu els animals” (Gn 1,26-29). La paraula "dominar" té molts sentits. Si bé s'ha imposat el sentit d'espoliació, de persona que es fa forta per sobre dels altres, la paraula "dominar" també dóna "dominus", que significa "senyor". Per tant, "dominar" també vol dir "senyorejar", actuar de manera noble, apreciar tot el que tens, valorar-ho, respectar-ho. I aquest és el sentit que té en el llibre del Gènesi: Déu dóna la creació a l'home i a la dona per a que en tinguin cura."

"Un altre prejudici que tenim és la reducció de l'ecologia als animals i a les plantes. La paraula "oikos" en grec vol dir "casa", amb el que l'ecologia, de fet, és la ciència de la casa, del nostre hàbitat, incloent també la vida humana, i incloent també el paisatge que ha creat l'home transformant la natura en ciutats i conurbacions urbanes. El Sant Pare relaciona l'ecologia amb la manera de viure de l'home perquè van alhora, i per això parla dels drets dels pobles i de les cultures, de com l'urbanisme influeix en el benestar i la pau social si es disposa de barris i d'habitatges dignes, amb transports públics, etc."

 "El Papa Francesc fa una crida a viure en la sobrietat, en solidaritat amb els germans, cercant una racionalització de l'ús dels recursos, sense malbaratar-los, pensant en les futures generacions que ens continuaran. Una vida sòbria fa que la persona que la viu sigui agraïda a tot allò que rep perquè sap que les coses són difícils d'aconseguir, perquè sap valorar l'esforç, perquè sap valorar la meravella que suposa el fet d'existir ... Tot això fa que la persona tingui una altra manera de veure el món, lluny de l'individualisme en el que ha caigut la nostra cultura."
 [Sobre la involució en energies renovables que ha fet el govern del Partit Popular en aquesta darrera legislatura]. "Venint d'on venim, d'un país que ha estat punter en diferents temes d'energies renovables, costa d'acceptar que s'hagi fet aquest retrocés, aquesta involució gairebé proactiva amb lleis  que han tombat el que s'havia aconseguit en governs anteriors. Quan un veu els interessos econòmics i polítics que hi ha al darrere se n'adona de com la cobdícia pot arribar a encegar del problema ecològic que tenim."




[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 28-10-2015]








Entrevista a Raül Carretero, cap del negociat de cooperació de l'Ajuntament de Molins de Rei, responsable de l'acollida dels refugiats de la guerra de Síria a la vila



"Els refugiats que estan arribant a Europa són els que abans de la guerra eren la classe mitjana de Síria. Persones que tenien negocis, professions liberals, etc, i que per això disposen d'un racó per poder-se gastar en aquesta fugida. Els que necessiten ajut urgent de veritat són els que s'han hagut de quedar a les zones de conflicte perquè no tenen diners per marxar i és en aquests que s'estan centrant els esforços ara."















[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 7-10-2015]





Jordi Costa, empresari molinenc: "A part de recollir aliments per a la Creu Roja el nostre principal objectiu és conscienciar la ciutadania sobre l'escàndol de la pobresa infantil a Catalunya"



 Entrevista a l'empresari molinenc Jordi Costa, un dels promotors del recapte d'aliments anomenat "Refresc solidari", basat en bescanviar productes de primera necessitat per un refresc. El passat 30 de juny se'n va celebrar la tercera edició i al llarg del dia es van recollir més de 3.500 Kg d'aliments i productes de primera necessitat. El destinatari del recapte és el Punt de Suport de la Creu Roja del Baix Llobregat Centre, ubicat a Molins de Rei.











[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 22-7-2015]




Rkia Bauti, alumna del curs d'alfabetització per a dones immigrants: "Vull aprendre a escriure i llegir el català perquè sóc a Catalunya"

 Entrevista a Pilar Goula i Teresa Canals, mestres jubilades, voluntàries del programa d'alfabetització per a dones immigrants magrebines de Molins de Rei.

 El projecte va començar l'any 2008 a iniciativa de la regidoria de nova ciutadania de l'Ajuntament i del Consorci per la Normalització Lingüística de Ca n'Ametller. Avui són tres mestres voluntàries les que atenen un grup de 17 dones magrebines, d'entre 40 i 50 anys, la majoria procedents de zones rurals i que no han anat mai a l'escola en el seu país d'orígen.





[...]   "En el món d'avui, i en l'actual context de conflictes amb l'islam, la dona musulmana és el futur perquè és la que després educarà els seus fills. S'ha de fer un plantejament a fons de com acollim aquestes dones, com les atenem i com les ensenyem. I no s'hi val a dir allò de que, com que no volen assistir a cursos on hi hagi homes, doncs que s'espavilin. Això no ens ho podem permetre. Com a societat ens és estratègic poder accedir a aquests reductes de dones, mares de tres i quatre fills, que sense aquestes classes no sortirien de casa i no tindrien cap contacte amb catalanoparlants. I això no es pot deixar en mans de la bona voluntat d'un ajuntament, i encara menys en mans de mestres voluntàries com nosaltres, perquè el dia que la nostra disponibilitat s'acabi el futur d'aquests cursos trontollarà. De fet, opino que haurien d'estar en mans de mestres professionals." 
 "Ens hem hagut d'espavilar molt perquè el material docent que existeix està pensat per ensenyar el català a dones alfabetitzades, ja sigui en àrab o en qualsevol altra llengua. En aquests casos l'ensenyament és molt fàcil ja que l'alumne només ha de fer la transposició del seu alfabet al nostre. Però amb les alumnes que tenim nosaltres això no es pot fer. Elles no saben llegir ni escriure ni en el seu propi idioma. Primer les hem d'alfabetitzar en català i per poder fer això no hem trobat cap mètode. L'hem hagut de crear nosaltres, amb la nostra inventiva. Es pot dir que hem creat materials originals que es poden exportar si mai algú els vol aprofitar. La no existència de cap mètode docent oficial d'alfabetització per a immigrants magrebins és una mancança. Amb els bons mestres que tenim al país, preparats i amb experiència internacional, seria molt necessari encarregar-ho a algun expert. Això ens ajudaria molt."

 "Jo valoro sobretot el fet d'haver trencat tòpics, d'haver connectat amb elles, i el poder-me enriquir amb el que m'han donat. I m'agradaria molt que la societat també s'obrís més a la cultura musulmana, i en concret a les dones, que es puguin barrejar més amb les mares catalanes i els seus fills, que això costa molt. Jo valoro molt això i poder-les ajudar." (Teresa Canals)

 "Jo també valoro molt positivament l'experiència. I penso que elles també m'han ensenyat coses, com ara els valors del respecte, l'atenció, la humilitat, i la contància, perquè elles, malgrat la dificultat, no es desanimen mai. I sobretot dir que són molt agraïdes. Una vegada una alumna em va dir que era la primera vegada que algú s'ocupava d'ella des de que era adulta." (Pilar Goula)   [...] 




Pilar Goula i Teresa Canals, mestres jubilades, voluntàries
del programa d'alfabetització per a dones immigrants magrebines






[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 17-6-2015]