Entre el segle XV i mitjans del segle XVII, poc abans de l'esclat de la guerra dels Segadors, Catalunya va rebre molta immigració del sud de França, de la regió anomenada Occitània. Dos d'aquests immigrants van ser els avantpassats del molinenc Jordi Anducas, que ha novel·lat el seu viatge des de França i la seva vida a Catalunya en un llibre ambientat en la vida qüotidiana i els costums del segle XVII. De fet, el nom del poblet occità d'on van partir els germans March i Guilhem l'any 1617, anomenat Andouque, ha acabat essent el cognom català de la família: "Anducas". La novel·la es titula “Guilhèm : arrels trasplantades”, es va presentar el 22 de setembre de 2016 a Molins de Rei amb una tirada de 100 exemplars, i fins avui ja se n'han hagut de fer diverses reimpressions.
(Editorial Círculo Rojo, any 2016 ; ISBN 849140242X ; 470 pàgines)
- Aquests immigrants occitants del segle XVII dius que fugien de les penúries econòmiques, de les lluites civils i religioses, i en el pròleg fas un paral·lelisme, sense esmentar-los explícitament, amb els refugiats de les guerres actuals. Dius: "Sorpren de veure com es repeteix la història, com les relacions entre els pobles, els fluxos migratoris i les seves causes, etc, semblen reflectir-se en un mirall del passat per més que hi hagi segles pel mig entre un punt i un altre en el temps, i la humanitat, aquesta espècie tan singular, seguim caient en els mateixos errors i els mateixos disbarats."- Sí, totes les migracions són a causa de la manca d'aliment, o de fugir de les guerres. Fins i tot al paleolític. La gent, o marxava perquè anava a buscar menjar, o fugia perquè on era els atabalaven massa. I això es repeteix i es repeteix. I precisament, avui dia, amb els refugiats sirians, el que passa és molt greu, i sembla mentida que la gent no tingui prou cor per procurar d'arreglar la situació d'aquestes persones. I abans dels sirians ho hem vist amb els subsaharians, i tota la gent que prova d'arribar amb pateres ... És trist que sigui així, però d'alguna manera, quan vaig escriure que es repetia la història és perquè estava pensant precisament en tots aquests drames humans.- A la introducció també emplaces els lectors a llegir la novel·la amb el "desig de conèixer com van ser els orígens de molts dels catalans d'avui dia" i de que ens fiquem "en la pell d'aquells personatges, en el seu temps i en la seva quotidiana". I dius: "Ells, com tants i tants d'altres, són per a mi els veritables herois anònims que han acabat configurant la història dels pobles, ja que sense sortir als llibres de text, ni a les cròniques oficials de monarques, clergues i nobles, van aconseguir sobreviure, malgrat aquests personatges i les seves guerres, malgrat les catàstrofes naturals i malgrat les pestes. Si avui som aquí cadascú de nosaltres, si tenim una família i formem part d'un poble, el que sigui, és gràcies a aquells primers herois que, en temps remots, van tenir la fortuna d'esquivar la dissort i van anar eixamplant els seus llinatges sense saber mai quan s'estroncarien".- Sí, aquesta ha estat una de les meves preocupacions, reflectir que si a aquest Guilhèm Anducas, o a algun dels seus fills, en algun moment de la història haguessin mort en una guerra, o en una epidèmia de pesta, etc, avui jo no seria en aquí. Per tant, jo anomeno herois anònims totes les persones que ens han precedit perquè, els llibres de text o les cròniques ens parlen del que van fer els reis i els governants, però qui fa que avui siguem tots nosaltres en aquí són aquests avantpassats nostres, que malgrat les guerres i les dèries dels reis, i dels poderosos, doncs van aconseguir anar tirant endavant, i gràcies a això nosaltres avui som els seus descendents. Una de les coses qüestions que a mi m'atreia, o em preocupava, era de poder explicar, si més no, d'entrada, als meus fills, com era la vida d'aquest personatge que va viure en aquesta època de principis del segle XVII, ara fa quatre-cents anys. Si no hi havia ni cotxes, ni mòbils, com vivia? Quina era la seva situació personal? I per això he intentat ser bastant fidel, o he intentat reflectir fidelment, el que era l'època aquella. I des d'aquest plantejament, és clar, no m'interessa tant la història política del que passava al segle XVII, i quan n'he de parlar, com passa per exemple amb el Corpus de Sang de 1640 i la Guerra dels Segadors, ho faig des de la mirada de la gent que ho va viure als pobles, i com ho van patir, i com els va afectar en la seva quotidiana.
[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 24-5-2017]
