Albert Cortina Ramos: "Cal conduir l'actual procés de canvi i no ser submisos a un poder tecnològic que si badem ens arrossegarà"

 

 L'Albert Cortina Ramos va néixer a Barcelona l’any 1961, viu a Sant Cugat del Vallès, i és advocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i urbanista per la Universitat Politècnica de Catalunya. L’Albert fa anys que investiga les relacions entre l’humanisme i la tecnologia, i sobre aquest tema ha publicat diversos llibres: "¿Humanos o posthumanos? singularidad tecnológica y mejoramiento humano", "Humanidad infinita: desafíos éticos de las tecnologías emergentes", "Singulares: ética de las tecnologías emergentes en personas con diversidad funcional", i "Humanismo avanzado para una sociedad biotecnológica".



Cliqueu aquí per escoltar l'entrevista



Fotograma de la pel·lícula "Oblivion" (2013)




- Què opines Albert, la causa de que hi hagi tanta tecnologia és la pandèmia, o aquest model de societat tecnològica ja hi era, i la pandèmia només n'ha estat l'accelerador? 

 Aquest model de societat tecnològica estava començant a emergir, i algunes de les tendències que estem veient accelerades ja apuntaven a finals de l'any 2019. Per tant, abans d'aquest esdeveniment històric del covid-19 ja hi havia un augment de la presència de les tecnologies a la nostra vida, i en la nostra forma de treballar. El que ha fet la pandèmia és accelerar la necessitat d'utilitzar aquestes plataformes, aquestes tecnologies, perquè hi ha un tema clau, que és la no-presencialitat, el fet de no poder estar presents en una aula escolar, en una oficina, etc.

 Jo crec que durant els mesos de la primavera del 2020 tots vam patir la manca de preparació tecnològica dels nostres domicilis, dels llocs on estàvem confinats. La tendència hi era, però no estàvem preparats per aquesta acceleració. En canvi, potser en el segon confinament, aquesta tardor o hivern, veurem com, realment, la tecnologia, a partir del 5G, etc, en pocs mesos ens pot donar una sorpresa i accelerar una tendència que ja venia donada. 

 Jo crec que no tornarem a la vida d'abans, sobretot pel que fa a la presencialitat. Tu i jo, per exemple, en l'entrevista que em vas fer fa dos anys, érem els dos a l'estudi de Ràdio Molins de Rei. Avui, en canvi, jo sóc a casa meva, a Sant Cugat del Vallès, i tu ets a la Ràdio. I això fa reflexionar sobre si, els humans, poc a poc, serem prescindibles en els llocs i en determinades tasques. Per tant, és important que siguem conscients d'això, i que tinguem una certa prevenció per conduir aquest procés de canvi d'hàbits i costums a favor nostre, sense quedar sotmesos i submisos a un poder tecnològic que potser ens arrossega. 


- Molta gent abandona Nova York o fa plans per marxar-ne. Per exemple, al barri d’oficines de Manhattan, de 8.000 treballadors ja només n’hi van uns 500 perquè la majoria o els han despatxat o treballen des de casa. Aquest despoblament dels centres de les ciutats el podem viure a Barcelona? 

 Bé, només cal passejar-se aquestes setmanes pel centre de Barcelona. En aquesta època de l'any sempre hi havia hagut una activitat al carrer frenètica. En canvi, ara, si passeges pel Passeig de Gràcia, o Rambla de Catalunya, hi ha un silenci ... que sembla el silenci d'abans de la tempesta! Des d'un punt de vista de l'urbanisme no és bo que els centres de les ciutats es despoblin perquè això porta a la degradació i al conflicte social. I sí que és cert que, no només són les persones amb poder adquisitiu les que han decidit passar el confinament a la segona residència, també hi ha joves que han marxat de la ciutat perquè poden teletreballar des de pobles rurals, i al mateix temps gaudir de la seva qualitat de vida en plena natura. Per tant, aquest procés de buidat dels barris d'oficines, que ja està passant a Nova York, caldrà veure com evoluciona, sobretot en els llocs de treball del sector terciari. No sabem si serà un fet conjuntural d'aquesta segona fase de la pandèmia, o bé, pel contrari, es consolidarà com una crisi econòmica que farà que moltes de les persianes de comerços, bars i restaurants que avui es tanquen després no es tornin a pujar mai més.  


- Fa dos anys tu, en aquest programa, ens vas parlar de la quarta revolució industrial, i ens vas explicar que estava formada per tres revolucions que interactuen entre elles: intel·ligència artificial, biotecnologia i exploració interplanetària. Com relaciones tot el que estem vivint des de principis d’aquest any 2020 amb aquesta quarta revolució industrial?

 La revolució de la transformació digital, o la intel·ligència artificial, es pot veure en tot l'aspecte de la captació, monitorització i rastreig de les dades. Sabem que, en aquesta fase del capitalisme en la que estem, en el nostres sistema econòmic i social nosaltres som matèria primera de dades, som els que oferim les dades a un sistema econòmic que vol conèixer els nostres comportaments, les nostres reaccions, la nostra salut, la nostra situació biomètrica en qualsevol moment, la nostra posició de lloc a través dels satèl·lits i els sistemes GPS ... Per tant, aquesta revolució, que semblava teòrica, d'algoritmes i aplicacions de rastreig, de vigilància, de seguiment, etc, doncs comencem a veure que, a partir de la gestió sanitària, la tenim a molt prop. I aquesta confiança en l'eficàcia de la gestió de les dades no ens hauria de fer perdre el neguit per veure com es fan servir, geopolíticament fins i tot!

 Pel que fa a la revolució biotecnològica, la podem veure en aquesta estratègia global consistent en trobar una vacuna per solucionar la pandèmia. La majoria de la població creu que la solució estarà en trobar una vacuna immediata, i d'aquí a acceptar sense reserves la nanotecnologia introduïda en el cos, la modificació genètica, etc, només hi ha un pas! I és clar que tot això pot guarir malalties, però també hi ha d'altres factors que s'han de considerar, com ara les alteracions genètiques no previstes ni controlables, o els efectes secundaris que poden afectar el nostre ADN i el nostre sistema tal i com l'hem entès fins ara. Per tant, les possibles objeccions ètiques a tota aquesta manipulació de l’ésser humà poden passar a segon terme per aquesta urgència. 

 I la tercera, la de l'espai -que potser ens cau més lluny respecte al problema del virus-, cal tenir-la present perquè hi ha una elit que pensa que pot passar una catàstrofe a nivell mundial -una guerra nuclear, un asteroide, una pandèmia-, i que, per tant, per què no plantejar-se que una part de la humanitat pugui anar a viure fora de la Terra? I això no és ciència ficció! Ja es parla, fins i tot, de la cinquena revolució industrial al voltant de tota la indústria que aprofitaria els nous materials, l'energia, etc, que es pogués trobar en d'altres planetes. 


- Existeix una tecnologia neutra, o al darrera de qualsevol tecnologia sempre hi ha una ideologia?

 Jo crec que sempre hi ha, si no una ideologia, uns valors i una visió de l'ésser humà i del progrés. Avui la ciència és al centre de la nostra evolució, però hi ha hagut èpoques on la filosofia, el pensament, les arts, la teologia o l'espiritualitat han estat més al centre del que es podria considerar, en aquell moment, el "progrés" de la humanitat, amb una manera d'evolucionar més humanista. 

 Per contra, en aquests moments, la societat ha posat tots els ous en el mateix cistell: a favor d'un progrés accelerat de disrupció tecnològica, de canvis acceleradíssims, i a favor d'utilitzar artefactes exteriors, o a l'interior del cos, per augmentar les capacitats i potencialitats. I això ve generat per una antropologia i una manera de veure el món "transhumanista" que acompanya tot aquest procés, encara que no es digui explícitament. És la idea de la hibridació o la fusió de la nostra condició humana amb les màquines intel·ligents i la intel·ligència artificial. Molts científics de bona fe treballen pel bé de la humanitat, però estan abocats a la idea de que la tecnologia és la que ens salvarà, i no pas d'altres dimensions de l'ésser humà.


- Borja Vilallonga, en un article publicat a El Temps, afirma el següent: "La generació dels millennials ha vist tots els seus somnis destruïts, perquè va ser educada en unes aspiracions, les dels seus pares i germans grans, que ja no ha pogut materialitzar. I ja no parlem dels zoomers. Així, el tedi i la rebel·lia d’un món consumista, d’abundància i estructurat sobre la mort de l’esperit i l’enaltiment materialista ha deixat pas a una transició de nihilisme hedonista." 

Què significa "nihilisme hedonista"?

 El nihilisme és una doctrina filosòfica que considera que res no té sentit, començant per les nostres vides, que no tenen cap propòsit concret. I l'hedonisme seria com una doctrina moral que estableix que la satisfacció pròpia és la finalitat de la vida. És la recerca del plaer, del gaudi immediat, de "el meu desig és llei perquè l'important sóc jo i les meves circumstàncies", amb un gran individualisme sense cap visió col·lectiva o social. I és clar, si ajuntem nihilisme i hedonisme, el resultat és la manca d’ètica i de moral, una visió intranscendent de l'ésser humà.


- La classe mitjana s'esta acabant a la nostra societat?

 La crisi financera del capitalisme del 2008 ja va iniciar tot aquest procés de trencament de la classe mitjana, de l'estat del benestar, de tots aquells valors culturals que en van permetre el seu aflorament, si més no en aquesta illa, o oasi, que som Europa o Occident. Més que en termes d'ingressos, o de capital, aquesta classe mitjana creia en el valor de la democràcia i compartia uns valors comuns basats en l'esforç, en el mèrit, en la idea de la feina ben feta, en què si vals assoliràs un bon lloc de treball i podràs pujar en l'ascensor social, no pas per ser ric perquè si no ja no series classe mitjana, passaries a la categoria de "nou ric" o milionari. Jo crec que la primera crisi financera del 2008 ja va esquerdar aquest "edifici". I la crisi econòmica i social actual, conseqüència de la pandèmia, posarà encara més cap per avall aquest sistema per enfonsar-lo. 

 Aquest augment de la desigualtat caldria veure si està planificat, si aquest desmuntatge del "vell ordre" és farà com s'enderroquen els edificis, fent una voladura controlada que no provoqui danys a la gent que passa per la vorera. Per exemple, el gener o febrer de l'any que ve, a Davos, es reunirà el Fòrum econòmic mundial i parlaran de "resetejar" el sistema econòmic i financer. Per això fa com la impressió de que una certa elit econòmica i financera pretén conduir i fer una governança d'aquests canvis de valors. Sembla que estem iniciant, o volen iniciar, un "reseteig", un canvi en el sistema per crear un "globalisme tecnològic". 

 I és clar, si això ho ajuntes amb la resposta que t'he donat abans, de que sempre al darrera d'aquestes revolucions tecnològiques i científiques hi ha una ideologia i uns valors, doncs és clar que els valors tradicionals de la classe mitjana ja no tindran sentit. I te'n poso un exemple: si la intel·ligència artificial, o aquests algoritmes informàtics, resoldran molt millor que nosaltres les coses que ara fan els experts i els professionals, o els artistes, si aquests robots intel·ligents o autònoms ho faran millor, què ensenyarem als nostres fills? On quedarà la cultura de l'esforç i del mèrit? En què consistirà el valor de l'esser humà en aquest nou ordre mundial basat en el neoliberalisme tecnològic global? 


- El gener del 2020, abans dels devastadors efectes econòmics de la pandèmia i el confinament, l'informe Foessa advertia que a Catalunya hi havia un 35% de la població en precarietat ininterrompuda i un 20% en exclusió social. Això és més de la meitat de la població! En l’entrevista que et vaig fer fa dos anys va sortir el tema de la “renda bàsica universal”, que vol dir que, encara que no tinguis feina en tota la teva vida, l'Estat et donarà uns diners per viure. Recordo que vas ser molt crític, et feia por que tota una societat subvencionada perdés el sentit del treball. Encara penses igual?

 És una pregunta difícil, perquè aquesta nova realitat, aquest nou ordre econòmic global, portarà una llarga etapa de fragmentació, segregació, i desigualtat en les properes dècades. Per tant, fins que no domestiquem democràticament nosaltres -o els nostres descendents- el pitjor d'aquestes noves tendències injustes -igual com va haver de fer la societat del segle XIX i principis del XX-, sí que té sentit que hi hagi una renda universal per evitar que siguin insostenibles aquestes greus situacions personals i familiars que vindran, i que no hi hagi un esclat social. El perill és que, si això s'enquista i es cronifica, els fills de l'actual classe mitjana s'hi adaptaran, perquè no en tindran altre remei, i esdevindran "descartats" -com diu el Papa Francesc-, humans obsolets i esclaus d'aquest nou ordre mundial que ja no els necessita per funcionar. 

 És possible que en aquesta etapa de transició necessitem aquesta renda bàsica, però també caldrà veure com es generen els recursos per pagar-la. Hi ha qui parla de que, en un futur, aquests automatismes i robots haurien de pagar impostos per poder mantenir aquest estat subvencionat de renda bàsica universal. Però la meva preocupació és que es creï una cultura on no tingui sentit la pròpia vida -el nihilisme que dèiem abans- i que es digui: "com que a mi ja em paguen la subsistència, evadeixo la meva frustració amb videojocs i realitat virtual". De fet, ja hi ha pel·lícules de ciència ficció que donen pistes d'aquest tipus de societat distòpiques. Aquí no hi volem arribar, per tant, com a societat ens hem d'anticipar per no crear una generació, o dues, o tres, que visquin una vida sense sentit. El treball dignifica i dóna sentit a la persona humana dins la societat.


- El virus que estem patint no ens està fent res més que el què nosaltres fem al planeta quan extingim espècies animals o alterem els ecosistemes amb la sobreexplotació de recursos naturals? Les darreres encícliques del Papa Francesc, “Laudato si” i “Fratelli tutti”, van en aquest sentit?

 Som lliures, per tant, també som lliures per al pecat. En terminologia cristiana, bona part del deteriorament dels ecosistemes i del medi ambient -la Creació-, és conseqüència del nostre propi pecat. Per tant, la destrucció del planeta, de les nostres societats, del propi ésser humà, és el contrari de les dues coses bàsiques que demanen aquestes encícliques: que ens n'hem d'ensortir junts perquè som germans i vivim en una casa comuna, i la idea de que no som els amos de la Creació, només en som els seus custodis. Unes idees que, d'altra banda, poden ser compartides des d'una visió secular per qualsevol persona que cregui en la fraternitat humana. Això és tot el contrari del que diu la filosofia transhumanista, que és la que hi ha al darrera d'aquesta visió de posar totes les nostres esperances en la tecnologia i la seva força, com si fóssim amos i senyors de tot.

 Si em permets una reducció simplista, si els humans som com un virus, doncs la solució és que ens exterminin, i quants menys siguem en el planeta, millor. I a veure quin gestor o polític té valor de dir que, per millorar les condicions dels ecosistemes, i no sobreexplotar-los, cal eliminar bona part de la població com si fos un virus! 

 De fet, hi ha filosofies o tendències que diuen que l'ésser huma és qui sobra en el planeta, i durant el confinament molts comentaristes deien en els mitjans: "que bé que ha respirat la Terra quan hem estat tots tancats". Jo, des del meu humanisme cristià, no hi participo d'aquestes idees, i les dues encícliques del Sant Pare crec que tampoc. Abans d'eliminar la humanitat de la Terra, com si fos un virus, amb una guerra nuclear o qualsevol agenda programada, potser hauríem de seguir el que ens diu el Papa a l'encíclica "Laudato si", i sobretot ara, en la nova encíclica "Fratelli tutti": la humanitat som una família en una casa comuna -el planeta Terra-, i hem de cuidar-nos tots els que hi som en aquests moments, i les generacions futures que vindran. La solució passa per canviar la nostra visió de les "necessitats", i no caure en aquest nihilisme hedonista del que parlàvem abans. Perquè si només importo jo, i la satisfacció dels meus desitjos, i aquesta actitud la multipliquem pels milers de milions que som en el planeta, doncs ens n'anem al col·lapse!  

 Per tant, el camí és aquesta idea de construir el bé comú en aquest món globalitzat -com diu el Papa-, i la necessitat d'entendre'ns, cosa molt difícil, d'altra banda, quan hi ha tantes cosmovisions i creences diferents, cada una d'elles amb una visió de l'ésser humà i de com ha de ser el desenvolupament integral de la persona en tota la seva dignitat i llibertat. 





[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 30-9-2020]