Gerard Carrión: "La conferència episcopal espanyola ignora la doctrina social de l'Església sobre els drets de les nacions i dels pobles"

 Entrevista a Gerard Carrión, cap de redacció de Flama, agència cristiana de notícies que enguany està celebrant el seu desè aniversari.






A la dreta Gerard Carrión, cap de redacció de l'agència de notícies Flama


 "Flama va néixer fa deu anys per cobrir un buit. Fa deu anys no hi havia a nivell català cap butlletí que informés de notícies d'actualitat de drets humans, socials i de l'àmbit eclesial, i que en fes un seguiment constant i diari mitjançant corresponsals i col·laboradors. Flama es va crear a través dels Equips de Pastoral de la Política i de la comunicació, de la Federació de Cristians de Catalunya. El desaparegut bisbe Joan Carrera en va ser un dels impulsors junt amb d'altres persones. L'Agustí Gallart n'és l'actual director. El nostre punt fort és que no depenem de ningú i que el nostre servei de notícies l'oferim a tothom completament gratuït."

 "L'aplicació de mòbil Radar Social està adreçada als joves, perquè sabem que estranyament agafaran un diari i se'l llegiran. El que fem es triar notícies de l'actualitat i analitzar-les d'acord amb la declaració universal dels drets humans i el magisteri de la doctrina social de l'Església. L'objectiu és ajudar-los a que es puguin crear un criteri propi amb arguments i raonaments que tinguin una base sòlida i profunda."

 "La doctrina social de l'Església encara no es coneix prou. Una figura molt important, que convé destacar, és la de mossèn Antoni Maria Oriol Tataret. Ell, i el seu deixeble mossèn Joan Costa, són els que més l'han estudiada en relació al fet nacional. La seva obra de referència és "Nació i magisteri pontifici" (Ed. Proa, 2007), on es fa un compendi de tot el que han dit els sants pares sobre els drets dels pobles i de les nacions."



[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 2-12-2015]





Lluc Torcal, sobre la involució en energies renovables que ha fet el govern del Partit Popular: "Costa d'acceptar que s'hagi fet aquest retrocés. Quan un veu els interessos econòmics i polítics que hi ha al darrere se n'adona de com la cobdícia pot arribar a encegar del problema ecològic que tenim."



 Entrevista al Pare Lluc Torcal, prior del Monestir de Santa Maria de Poblet, arran de l'encíclica "Lloat sigueu" del Papa Francesc, dedicada a l'ecologia.

 Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1994), Doctor en Filosofia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (2013) i batxiller en Teologia per la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs d'Aquino de Roma (2004), el Pare Lluc és molt conegut per les mesures de sostenibilitat i eficiència energètica que va emprendre l’any 2007 a Santa Maria de Poblet. Unes mesures que han convertit el Monestir en un model de reconversió ecològica.










 "El Papa vincula la crisi ambiental amb la crisi econòmica o humana. Remarca clarament que el problema neix de l'egoisme del cor humà, d'apropiar-se d'allò que no li correspon, de la seva manca de compromís amb el món i amb les generacions futures. Canviar això requereix una conversió integral en totes les seves dimensions."

 "L'Encíclica comença assumint tot el que la ciència ens està donant com una dada de fet, i que per tant no es discuteix, i aquí hi ha una novetat a nivell magisterial perquè fins ara les encícliques eren fonamentalment una reflexió sobre la paraula de Déu. Ja en el primer capítol se'ns diu que la ciència té el valor de descobrir com funciona el "llibre de la naturalesa". A partir d'aquí el Papa assumeix el diagnosi que fa la ciència i fa la seva reflexió teològica."

 "El coneixement [científic] s'ha d'acceptar sense cap mena de limitació perquè quan més coneixem més sabem i per tant més ens millorem a nosaltres mateixos. El problema és quan es redueix la ciència i el coneixement a la tecnologia i el progrés. L'ètica no pot acceptar aquesta dimensió, o l'ha d'acceptar amb uns límits bastant clars, perquè aquest "progrés" sempre és per a les elits, deixa molta gent exclosa, i és al darrera de moltes de les guerres que veiem avui. I sobretot perquè el punt de partença és fals. La idea de "progrés" parteix de que els recursos són il·limitats, però si alguna cosa ens està ensenyant aquesta crisi ambiental és que els recursos que tenim són finits. Per això el Papa demana atenció a aquesta idea del progrés il·limitat perquè ja científicament estem veient que és impossible. Un creixement constant i absolut és una cosa irracional."

 "S'ha fet una intepretació interessada del Gènesi quan diu “sotmeteu la terra, domineu els animals” (Gn 1,26-29). La paraula "dominar" té molts sentits. Si bé s'ha imposat el sentit d'espoliació, de persona que es fa forta per sobre dels altres, la paraula "dominar" també dóna "dominus", que significa "senyor". Per tant, "dominar" també vol dir "senyorejar", actuar de manera noble, apreciar tot el que tens, valorar-ho, respectar-ho. I aquest és el sentit que té en el llibre del Gènesi: Déu dóna la creació a l'home i a la dona per a que en tinguin cura."

"Un altre prejudici que tenim és la reducció de l'ecologia als animals i a les plantes. La paraula "oikos" en grec vol dir "casa", amb el que l'ecologia, de fet, és la ciència de la casa, del nostre hàbitat, incloent també la vida humana, i incloent també el paisatge que ha creat l'home transformant la natura en ciutats i conurbacions urbanes. El Sant Pare relaciona l'ecologia amb la manera de viure de l'home perquè van alhora, i per això parla dels drets dels pobles i de les cultures, de com l'urbanisme influeix en el benestar i la pau social si es disposa de barris i d'habitatges dignes, amb transports públics, etc."

 "El Papa Francesc fa una crida a viure en la sobrietat, en solidaritat amb els germans, cercant una racionalització de l'ús dels recursos, sense malbaratar-los, pensant en les futures generacions que ens continuaran. Una vida sòbria fa que la persona que la viu sigui agraïda a tot allò que rep perquè sap que les coses són difícils d'aconseguir, perquè sap valorar l'esforç, perquè sap valorar la meravella que suposa el fet d'existir ... Tot això fa que la persona tingui una altra manera de veure el món, lluny de l'individualisme en el que ha caigut la nostra cultura."
 [Sobre la involució en energies renovables que ha fet el govern del Partit Popular en aquesta darrera legislatura]. "Venint d'on venim, d'un país que ha estat punter en diferents temes d'energies renovables, costa d'acceptar que s'hagi fet aquest retrocés, aquesta involució gairebé proactiva amb lleis  que han tombat el que s'havia aconseguit en governs anteriors. Quan un veu els interessos econòmics i polítics que hi ha al darrere se n'adona de com la cobdícia pot arribar a encegar del problema ecològic que tenim."




[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 28-10-2015]








Entrevista a Raül Carretero, cap del negociat de cooperació de l'Ajuntament de Molins de Rei, responsable de l'acollida dels refugiats de la guerra de Síria a la vila




"Els refugiats que estan arribant a Europa són els que abans de la guerra eren la classe mitjana de Síria. Persones que tenien negocis, professions liberals, etc, i que per això disposen d'un racó per poder-se gastar en aquesta fugida. Els que necessiten ajut urgent de veritat són els que s'han hagut de quedar a les zones de conflicte perquè no tenen diners per marxar i és en aquests que s'estan centrant els esforços ara."







[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 7-10-2015]





Jordi Costa, empresari molinenc: "A part de recollir aliments per a la Creu Roja el nostre principal objectiu és conscienciar la ciutadania sobre l'escàndol de la pobresa infantil a Catalunya"



 Entrevista a l'empresari molinenc Jordi Costa, un dels promotors del recapte d'aliments anomenat "Refresc solidari", basat en bescanviar productes de primera necessitat per un refresc. El passat 30 de juny se'n va celebrar la tercera edició i al llarg del dia es van recollir més de 3.500 Kg d'aliments i productes de primera necessitat. El destinatari del recapte és el Punt de Suport de la Creu Roja del Baix Llobregat Centre, ubicat a Molins de Rei.











[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 22-7-2015]




Rkia Bauti, alumna del curs d'alfabetització per a dones immigrants: "Vull aprendre a escriure i llegir el català perquè sóc a Catalunya"

 Entrevista a Pilar Goula i Teresa Canals, mestres jubilades, voluntàries del programa d'alfabetització per a dones immigrants magrebines de Molins de Rei.

 El projecte va començar l'any 2008 a iniciativa de la regidoria de nova ciutadania de l'Ajuntament i del Consorci per la Normalització Lingüística de Ca n'Ametller. Avui són tres mestres voluntàries les que atenen un grup de 17 dones magrebines, d'entre 40 i 50 anys, la majoria procedents de zones rurals i que no han anat mai a l'escola en el seu país d'orígen.






[...]   "En el món d'avui, i en l'actual context de conflictes amb l'islam, la dona musulmana és el futur perquè és la que després educarà els seus fills. S'ha de fer un plantejament a fons de com acollim aquestes dones, com les atenem i com les ensenyem. I no s'hi val a dir allò de que, com que no volen assistir a cursos on hi hagi homes, doncs que s'espavilin. Això no ens ho podem permetre. Com a societat ens és estratègic poder accedir a aquests reductes de dones, mares de tres i quatre fills, que sense aquestes classes no sortirien de casa i no tindrien cap contacte amb catalanoparlants. I això no es pot deixar en mans de la bona voluntat d'un ajuntament, i encara menys en mans de mestres voluntàries com nosaltres, perquè el dia que la nostra disponibilitat s'acabi el futur d'aquests cursos trontollarà. De fet, opino que haurien d'estar en mans de mestres professionals." 
 "Ens hem hagut d'espavilar molt perquè el material docent que existeix està pensat per ensenyar el català a dones alfabetitzades, ja sigui en àrab o en qualsevol altra llengua. En aquests casos l'ensenyament és molt fàcil ja que l'alumne només ha de fer la transposició del seu alfabet al nostre. Però amb les alumnes que tenim nosaltres això no es pot fer. Elles no saben llegir ni escriure ni en el seu propi idioma. Primer les hem d'alfabetitzar en català i per poder fer això no hem trobat cap mètode. L'hem hagut de crear nosaltres, amb la nostra inventiva. Es pot dir que hem creat materials originals que es poden exportar si mai algú els vol aprofitar. La no existència de cap mètode docent oficial d'alfabetització per a immigrants magrebins és una mancança. Amb els bons mestres que tenim al país, preparats i amb experiència internacional, seria molt necessari encarregar-ho a algun expert. Això ens ajudaria molt."

 "Jo valoro sobretot el fet d'haver trencat tòpics, d'haver connectat amb elles, i el poder-me enriquir amb el que m'han donat. I m'agradaria molt que la societat també s'obrís més a la cultura musulmana, i en concret a les dones, que es puguin barrejar més amb les mares catalanes i els seus fills, que això costa molt. Jo valoro molt això i poder-les ajudar." (Teresa Canals)

 "Jo també valoro molt positivament l'experiència. I penso que elles també m'han ensenyat coses, com ara els valors del respecte, l'atenció, la humilitat, i la contància, perquè elles, malgrat la dificultat, no es desanimen mai. I sobretot dir que són molt agraïdes. Una vegada una alumna em va dir que era la primera vegada que algú s'ocupava d'ella des de que era adulta." (Pilar Goula)   [...] 




Pilar Goula i Teresa Canals, mestres jubilades, voluntàries
del programa d'alfabetització per a dones immigrants magrebines




[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 17-6-2015]





La Cooperativa El Cargol, Premi Educació 2015 de Ràdio Molins de Rei

“La nostra essència és adaptar-nos a les necessitats reals de les famílies i treballar per oferir-hi respostes”


Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 510, abril 2015, pàgs. 43



Tres de les sis membres de la cooperativa. D'esquerra a dreta Ona Ballester, Marta Roca i Carme Soler


 El Premi Educació de Ràdio Molins de Rei va ser lliurat el passat 16 de gener de 2015 a la cooperativa de mestres “El Cargol”, creada l’any 1982, i formada per dues psicòlogues, una pedagoga-logopeda, i tres mestres d’educació infantil. Actualment tenen una llar d’infants pròpia i gestionen dues llars més de titularitat municipal. El proper curs estrenaran l’Espai Cargol, un nou projecte per donar resposta a les noves necessitats de les famílies amb infants de 0 a 3 anys.

 A continuació reproduïm per als lectors del blog un fragment molt interessant de l'entrevista que per qüestions d'espai no s'ha pogut publicar a la revista El Llaç :

ÀNGEL BEUMALA: Quina és l’essència del vostre projecte educatiu?

ONA BALLESTER (O.B.): A través de la formació, la reflexió i la pròpia experiència, hem anat definint un model educatiu cada cop més respectuós amb l’infant. Això ens ha permès passar d’un model dirigista i condicionador, en el que la mestra deia “veniu tots cap aquí que ara farem això”, a un model basat en el moviment lliure i espontani, on la mestra prepara uns espais per a que els infants s’hi puguin moure lliurement, seguint el seu propi desig i la seva curiositat innata, que en el fons és el veritable motor del creixement.

CARME SOLER (C.S.) : El model antic creava molta dependència dels infants vers la mestra. Sempre els tenies al teu voltant, esperant que els diguessis què és el que faríem. Tal i com ho tenim ara, cada nen individualment es planteja el què vol fer i ho fa directament. Tots els infants tenen la potencialitat de ser persones autònomes, responsables i amb criteri propi. El model educatiu basat en el “moviment lliure” permet que aquestes potencialitats es converteixin en realitat.

MARTA ROCA (M.R.): Un exemple on això es veu molt clar és en l’aprenentatge del caminar. Els infants aprenen a caminar sols, només cal que els deixem en un espai segur on, al llarg de dies, setmanes i mesos, es puguin bellugar en llibertat, provant postures, temptejant moviments, interactuant si volen amb els altres infants. És en aquest procés, en aquestes provatures per assaig i error, que cada infant aprèn a caminar pel seu compte, d’una manera molt confiada, segura i definitiva. Abans no es respectaven els temps dels infants i tot anava d’una altra manera. Qui no ha vist mai un adult ensenyant a caminar un infant, posant-lo dret una estona i fent-li fer passes agafant-li les mans. Això es fa amb molt bona voluntat però té unes conseqüències nefastes: O bé l’infant s’espanta, i vol que el retornin a terra, o bé l’infant troba extraordinària la postura d’estar dret, per la nova perspectiva que té de les coses, i reclama constantment que l’agafin. En el primer cas es posa l’infant en una situació insegura i angoixant, en el segon cas es crea una situació de dependència on l’infant es fa el següent raonament: “això d’estar dret, que m’agrada tant, només ho puc fer si m’aixeques tu, jo pel meu compte en sóc incapaç”.
 
C.S.: Si bé d’una manera o d’una altra sempre hem tingut aquesta filosofia, el punt d’inflexió el vam fer l’any 2008, arran d’una estada de tot l’equip a l’Institut Pickler de Budapest, a Hongria, on vam conèixer de primera mà el funcionament d’una llar d’infants basada en les teories de la pediatra i pedagoga Emmi Pikler (1902-1984).

O.B.: A partir de llavors ens vam dir que ens hi havíem de posar, i vam acondicionar tots els espais de les tres llars d’infants per a que no hi haguessin compartiments estancs i els infants es puguessin moure per tot arreu: aules, menjador, jardí, passadís, cuina, etc. Així, si un nen del grup de grans li ve de gust anar a veure els nadons, ho pot dir a la mestra i anar-hi, reforçant el sentit de que tots formem part d’una mateixa comunitat.

M.R.: D’altra banda, seguint la filosofia d’Emmi Pickler, les mestres cerquem establir vincles personals amb cada infant aprofitant, per exemple, el moment d’intimitat i d’atenció exclusiva que permet el canvi de bolquer, el moment de rentar mans, de donar aigua, ... o en el moment de l’arribada i de la sortida, procurant que les benvingudes i els comiats siguin individuals amb cada nen i molt personals. El caliu d’una mare no es pot substituir, però sí que es pot cercar d’igualar.

C.S.: En darrer lloc, i no per això menys important, hi ha les famílies. Fugint del model dirigista, tampoc som ningú per ensenyar als pares i a les mares com ho han de fer. Els acompanyem i compartim amb ells la criança dels fills, trobant criteris comuns entre tots, d’acord amb la manera de ser de cada nen o nena. I és que cada infant té una tutora, però com que al llarg del dia interactua també amb la resta de mestres, en el moment de fer-li el seguiment ens trobem tot l’equip i compartim conjuntament les vivències i experiències que tenim sobre ell. Això fa que l’infant tingui les mirades de tot l’equip de mestres i no només de la seva tutora. D’aquesta manera afloren moltes més coses, i si es detecta quelcom que demana una especial atenció, entre totes estudiem i consensuem quina és la millor manera d’abordar-ho.





Josep Torrente Bruna, delegat diocesà d’evangelització i apostolat seglar: "Nosaltres no tenim cap força per convertir o canviar ningú, al final qui toca el cor de les persones és Déu mateix"

Més d'un miler de persones van celebrar el desè aniversari de la creació del bisbat de Sant Feliu de Llobregat el diumenge 17 de maig de 2015 a Montserrat. En aquesta mateixa trobada es van presentar els objectius diocesans, fruit d'un treball participatiu de revisió crítica fet a les diferents parròquies al llarg de tot el curs.

[...] "Per l'envelliment del clergat, i de moltes parròquies, hem passat de tenir diversos capellans a cada poble, a tenir un capellà per a diversos pobles; hem passat de tenir mares catequistes a tenir àvies catequistes ... Per tant, no volem que la nostra mirada de futur sigui idealista, dient "ja ho farem, encara que no sabem com", sinó que volem tenir una mirada realista, preguntant-nos qui som, i amb els que som, què és el que podem fer".

"En aquesta tasca diocesana hi hem de concórrer tots, i per això va bé recordar que els cristians laics, en particular les dones, i també en particular els i les joves, no estan en un segon terme. En aquests moments no és possible que una dona celebri l'eucaristia en una comunitat, però sí que és possible, com de fet succeeix, que faci un treball excel·lent i impagable en tota mena de serveis, tant litúrgics com fraternals d'ajuda mútua. I aquesta no és una feina de segona categoria, és una feina de primera categoria." [...]










[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 20-5-2015]





Jesús Ballaz Zabalza, escriptor: "El món de les emocions sempre ha estat molt misteriós i desconegut, jo mateix moltes vegades no sé posar nom al que sento"

 Entrevista a Jesús Ballaz Zabalza, escriptor, traductor i editor especialitzat en literatura infantil i juvenil. El novembre de l'any passat va sortir publicat el seu darrer llibre titulat "El libro de los sentimientos para niños". Una obra sobre educació emocional que conté 40 contes i narracions per ajudar als nens a identificar els seus propis sentiments.

[...] "La capacitat de comprensió del món, i de desenvolupar-se en ell, depèn també d'unes habilitats o intel·ligències anomenades emocionals." 
"El món emocional sempre ha estat molt misteriós i desconegut, jo mateix moltes vegades no sé posar nom al que sento. En canvi, el filòsof José Antonio Marina diu que en castellà hi ha unes 900 paraules per parlar dels nostres sentiments!"
"Les emocions i els sentiments són com dins d'un volcà, des de fora no es veuen. Per això calen aportacions que ens ajudin a comprendre el que ens passa per dins."  [...]








[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 15-4-2015]




500 anys del naixement de Santa Teresa de Jesús (1515-2015)

 Conversa amb el pare Àngel Briñas, religiós de l’orde dels carmelites descalços. El dijous 5 de març va ser a Molins de Rei per pronunciar una conferència sobre Santa Teresa de Jesús, amb motiu del 500 aniversari del seu naixement.








[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 4-3-2015]




Josep Maria Subirachs a Montserrat

 Conversa sobre l'escultor Josep Maria Subirachs (1927-2014), amb Enric Termes Ferrer, rector de la parròquia de Sant Josep Oriol de Barcelona :

 "Josep Maria Subirachs va ser un escultor molt reflexiu en cada un dels períodes de la seva evolució artística, i això feia que no deixés res a l'atzar. En la seva obra tots els detalls, fins els més petits, tenen la seva significació."









Monument a Ramon Llull, 1976

"Homenatge a Ramon Llull. En el pensament lul·lià les escales són un símbol del coneixement. Gràcies al coneixement podem pujar del que percebem pels sentits cap al coneixement intel·ligible o intel·lectual, en un procés en el que s'ascendeix del que és particular cap al que és general, i del general cap a l'universal. En aquest conjunt escultòric Subirachs fa una escala de la saviesa, on els primers cups són del tot irregulars, i a mida que es va pujant s'arriba al quadrat perfecte de dalt de tot, símbol de la saviesa divina."





Creu de Sant Miquel, 1962

"La creu de Sant Miquel es troba emplaçada a l’indret on s’arribava a Montserrat des del camí de Sant Miquel, patró de la muntanya. Concebuda com una creu de terme, es tracta del mànec de l'espasa amb la que Sant Miquel venç la serp. La creu es troba encastada a la pedra creant una sensació d'unió, quan un dels elements penetra en l'altre, i a la vegada de tensió, quan una forma comprimeix l'altra. La paraula "miquel" en hebreu significa "qui com Déu", i aquesta frase es troba gravada en diverses llengües a la pedra."





Altar del Santíssim, 1977

"El santíssim és una escultura que agrupa en una única unitat l'altar, el sagrari i el fris. A l'altar hi ha un os de fèmur esculpit a l'interior, que simbolitza el sacrifici. En el fris, el Crist ressucitat està fet amb la tècnica del buit. És com si Jesús, acabat de ressucitar, hagués caigut de cara en una bassa de ciment i, en aixecar-se, hagués deixat en el ciment les marques dels peus, les mans i el rostre. També hi podem veure la llaga del costat, i dues marques per deixar intuir els genolls."





Sant Jordi, 1986

"L'escultura en pedra de Sant Jordi, en el camí carreter que porta a la plaça de Montserrat, també està feta seguint la tècnica del buit o del negatiu."







[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 18-2-2015]








Ferran Iniesta, expert en sistemes de poder i pensament: "Els joves pugen orfes de reflexió, buits d’esperit i, si són prou sensibles, avorrits d’una societat autocomplaent, anestesiada i consumidora de banalitats"

 Professor titular d’història d’Àfrica a la Universitat de Barcelona i especialista en sistemes de poder i pensament, Ferran Iniesta (Barcelona, 1946) és un dels tres autors del llibre "Tradició i llibertat" (edicions Bellaterra, 2014). Escrit conjuntament amb l’arquitecte Josep Maria Gràcia i el molinenc Agustí Nicolau Coll, aquest llibre planteja quins són els valors espirituals que ha de tenir una futura Catalunya independent.

 Desconcertant i provocador, en aquesta entrevista el professor Iniesta explica els principals reptes que tenim com a societat per poder sobreviure a la buidor existencial de la modernitat, i com viure amb sentit i plenitud el nostre lligam amb la terra catalana.









[Fragment del programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 14-1-2015]