Eva Pons Parera, professora de dret constitucional a la Universitat de Barcelona: "A través del dret no es pot legitimar qualsevol cosa, el dret en sí mateix no és un fi, és un instrument per canalitzar i ordenar l'evolució social i protegir els drets dels ciutadans"



El passat 3 de maig de 2017 es va presentar al Col·legi d'Advocats de Barcelona el "Manifest de juristes a favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya"




 Més de dues terceres parts dels ciutadans de Catalunya demanen des de fa temps la celebració d’un referèndum per decidir el seu futur com a país. Igualment, una gran majoria dels representants del poble de Catalunya defensa nítidament aquesta opció i l'ha plantejada de forma reiterada, i per diverses vies, però
sempre sense èxit, davant les institucions de l’Estat. Per això, el passat 3 de maig, més de 600 juristes van presentar un manifest on defensen que el referèndum del proper 1 d’octubre no només és legítim, sinó també legal, perquè té cabuda dins la Constitució espanyola.

 Una de les signants d’aquest manifest és la jurista molinenca Eva Pons Parera. Ella és professora de dret constitucional a la Universitat de Barcelona, autora de llibres i de més d'una vintena d'articles publicats en revistes internacionals, i especialista en organització territorial de l'Estat, drets fonamentals, i dret antidiscriminatori, especialment en l'àmbit lingüístic. També és membre del Consell de direcció de la Revista de Llengua i Dret, del Centre Universitari de Societat i Comunicació, i de la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans.








El passat 11 de maig vas participar en l’acte de presentació de la Taula pel Referèndum del Baix Llobregat, que es va fer a la Federació Obrera, i vas demanar una visió més àmplia del dret, que no és només la llei, sinó la manera com s’interpreta per adequar-la a la societat. I vas posar l’exemple del matrimoni homosexual. Podries explicar aquest exemple als nostres oients?

 El que vaig explicar és que, a vegades, una norma, pel seu text i pel moment en que es va elaborar, s’entenia que tenia una significat, i després amb els anys això canvia. Per exemple, en el cas de la Constitució espanyola, quan diu que “l’home i la dona tenen dret a casar-se”, doncs evidentment, quan es va fer l’any 1978, s’entenia que tenen dret a casar-se entre sí. Però això no ha impedit una interpretació evolutiva, una interpretació adaptada al canvi social, i s’ha pogut encabir en aquesta redacció el fet de que hi hagi matrimoni, no entre un home i una dona, sinó entre persones del mateix sexe. I nosaltres és això el que defensem, una interpretació més realista, més evolutiva, en que no ens quedem atrapats en la literalitat de la lletra, i puguem interpretar-la amb una visió més àmplia.


En el segon punt del manifest afirmeu que el “marc constitucional ampara que els ciutadans puguin proposar canvis substancials en l’organització política i territorial, i ofereix instruments per canalitzar aquesta aspiració democràtica”. I poseu d’exemple el Canadà i el Regne Unit, que han reconegut el dret del Quebec i d’Escòcia a celebrar referèndums de secessió. Ens ho pots explicar?

 Sobretot en el cas del Quebec, es va desenvolupar una teoria que és la del dret a decidir. Una constitució, que es defineix com a democràtica, i que reconeix entre els seus valors i principis el principi del pluralisme, el principi del federalisme o el reconeixement de les autonomies, encara que sigui vinculat al principi d’unitat com passa en el nostre cas, ha de fer una interpretació conjunta de tots aquests principis. I el què va dir el Tribunal Suprem del Canadà sobre el Quebec, és que l'ordenament constitucional ha d’oferir vies per a que una comunitat política, en aquest cas la província del Quebec, pugui manifestar la seva aspiració política. I la sentència concretament diu que la Federació canadenca, el conjunt, no pot ser sorda a aquesta demanda que ve d’una part del seu territori, i per tant, ha d’oferir i buscar les vies dins l’ordenament constitucional per a que es pugui manifestar aquesta demanda. Per tant, la sentència del Tribunal Suprem canadenc va reconèixer, i va dir ben clarament, en termes literals fins i tot, que la constitució canadenca no és una camisa de força i que, per tant, ha de poder acollir aquestes demandes legítimes, d’acord amb el principi democràtic de la constitució, permetent l’expressió d’aquesta voluntat d’un territori o d’una comunitat política, que en el nostre cas seria una nació o “nacionalitat”, d’acord amb la terminologia que fa servir la Constitució espanyola. Per tant, la conseqüència de tot això, com es va reconèixer en el Quebec -on evidentment tampoc la constitució diu que es pugui fer un referèndum per decidir si hi ha una secessió d’una part del territori-, és que la constitució canadenca va admetre un referèndum pactat. Per tant, d'acord amb aquesta interpretació, també és possible fer un referèndum pactat dins la Constitució espanyola.



"La constitució canadenca no dóna directament el dret de secessió, però davant la demanda del Quebec, i atenent al principi democràtic, el Tribunal de Canadà va emetre una sentència on afirmava literalment que la constitució no és una camisa de força, i que la Federació canadenca, el conjunt, no podia ser sord a la demanda que venia d’una part del seu territori, havent d'oferir i buscar vies dins l’ordenament constitucional per a que la ciutadania d'aquella part pogués manifestar quina relació volia tenir amb la Federació o amb l’Estat, i a partir d’aquí, negociar de bona fe els resultats i les seves conseqüències." 




El fonament de la legalitat del referèndum, dins la Constitució espanyola, afirmeu que rau en el principi democràtic. Aquest principi –dieu- és el que posa límits a la capacitat de decisió de les majories sobre les minories dissidents, perquè les protegeix, i dóna una oportunitat democràtica a grups que per raons demogràfiques no poden esdevenir majoria, perquè els catalans, dins l’Estat, mai serem una majoria.

 Quan es fa aquesta elaboració del dret a decidir és, justament, per fer veure que hi ha unes comunitats, unes nacions, uns grups polítics, que són una minoria estructural dins d’un estat, i que, per tant, mai assoliran la majoria i mai podran fer un canvi a la constitució, perquè no tenen suficient força demogràfica. I justament, el principi democràtic és un principi que no només comporta la regla de la majoria, sinó que també comporta la protecció de la minoria. I aquesta és una interpretació en base als principis i als valors que comparteixen les constitucions democràtiques, i que, igual que es va defensar en el Quebec, és perfectament traslladable en el nostre context constitucional, sempre i quan, i tornem una mica al principi, hi hagués aquesta voluntat de voler fer una interpretació més àmplia, més evolutiva, més d’acord amb aquesta evolució social, i en aquest cas, més d’acord amb un procés polític que, en el cas de Catalunya, porta molt de temps desenvolupant-se.



"Quan es fa aquesta elaboració del dret a decidir és, justament, per fer veure que hi ha unes comunitats, unes nacions, uns grups polítics, que són una minoria estructural dins d’un Estat, i que, per tant, mai assoliran la majoria suficient per fer un canvi a la constitució, perquè no tenen suficient força demogràfica. I justament, el principi democràtic és un principi que no només comporta la regla de la majoria, sinó que també comporta la protecció de la minoria. I aquesta és una interpretació en base als principis i als valors que comparteixen les constitucions democràtiques, i que, igual que es va defensar en el Quebec, és perfectament traslladable al nostre context constitucional espanyol."




D’altra banda, la Constitució espanyola no prohibeix els grups que tenen una idea diferent d’organitzar territorialment l’Estat. La prova és que tots els partits que porten la independència de Catalunya als seus programes electorals són perfectament legals. 

 En aquest moment això s’està distorsionant. Hi havia molts conceptes i molts termes que havien quedat molt clars i assentats, fins i tot en la mateixa jurisprudència del Tribunal Constitucional i en la Constitució. Per exemple, sempre s’ha reiterat que el nostre sistema és un sistema de democràcia no militant. Això vol dir que es poden defensar idees en contra de la Constitució, o projectes que comportin un canvi en la Constitució. El Tribunal Constitucional, fins i tot l’any 2014, quan apareixen les primeres sentències sobre les declaracions del dret a decidir, doncs ho continua recordant, que tenim un sistema de democràcia no militant, i que, fins i tot el dret a decidir, hi cap en la Constitució. El que passa és que aquesta doctrina, que estava molt consolidada, ja a les sentències més recents desapareix, s’omet, i fins i tot s’arriba a situacions que es troben totalment a la línia contrària. I així hem vist com, a partir d’un determinat moment, no se li permet al Parlament de Catalunya que parli de determinades qüestions que afectin la independència. I això va encontra d’aquesta doctrina que tenia el propi Tribunal, en que es podia defensar qualsevol projecte i evidentment es podia parlar de tot.



"El Tribunal Constitucional espanyol, fins i tot l’any 2014, quan apareixen les primeres sentències sobre les declaracions del dret a decidir, recorda que tenim un sistema de democràcia no militant, i que, fins i tot el dret a decidir, hi cap a la Constitució. El que passa és que aquesta doctrina, que estava molt consolidada en la mateixa jurisprudència del Tribunal Constitucional i en la Constitució, ja a les sentències més recents desapareix, s’omet, i fins i tot s’arriba a situacions que es troben totalment a la línia contrària. I així hem vist com, a partir d’un determinat moment, no se li permet al Parlament de Catalunya parlar de determinades qüestions que afectin la independència. I això va encontra d’aquesta doctrina que tenia el propi Tribunal, en que es podia defensar qualsevol projecte, i evidentment es podia parlar de tot."




Per tot això, defenseu el sistema del referèndum, perquè ofereix els instruments suficients per donar sortida a aquest conflicte, i alhora demaneu que, el resultat obtingut, es realitzi de manera negociada amb els representants de l’Estat. Al mateix temps, aviseu que la negativa continuada de l’Estat legitimaria d’obrir d’altres vies per tal que la ciutadania de Catalunya expressés com vol decidir el seu futur. Quines serien aquestes vies, si finalment el referèndum pactat no es pogués fer?

 Nosaltres diem això perquè a nivell internacional, tot i que no hi ha un criteri únic aplicable a totes les situacions, s’entén que l’estàndard per decidir quin és l’estatus polític d’una comunitat, o d’un procés de secessió, el millor procediment, el més democràtic, el més conforme amb tots els principis del dret internacional, i el principi democràtic, és fer-ho a través d’un referèndum. I a països d’alt nivell democràtic, com Canadà o Regne Unit, s’ha entès que aquesta és la millor via de sortida. En aquests països, justament, el que es diu és que, no és que la constitució doni directament el dret de secessió, però sí que hi ha un dret a poder manifestar aquesta voluntat política sobre quina relació es vol tenir amb la Federació o amb l’Estat, i a partir d’aquí negociar de bona fe quines conseqüències té aquesta manifestació política. I és clar, nosaltres hi vam afegir una part, dient que quan aquest procediment, d’expressió democràtica de la voluntat política d’una part i d’obrir un procés de negociació de bona fe, que és el que diu la sentència del Tribunal del Canadà, no és possible, doncs el dret internacional obre d’altres vies que ja no ens situarien tant en el dret a decidir, sinó en el dret d’autodeterminació. En el dret d’autodeterminació a una comunitat no se li nega el seu dret a decidir quina vol ser la seva estructura, la seva posició política i la seva relació amb d’altres entitats polítiques, o l’Estat en el que està inclosa. I justament, tot i que és un tema bastant controvertit, en el dret internacional no només s’aplicaria el dret d’autodeterminació al que serien les antigues colònies, sinó que aquest concepte de dret d’autodeterminació s’aplica a moltíssims casos de nous estats que s’han creat, es va aplicar fins i tot a la reunificació de les dues alemanyes, s’ha aplicat en el cas del “brexit” del Regne Unit, i la doctrina internacional vindria a dir que, es pot arribar a justificar el dret d’autodeterminació d’una part d’un territori quan realment l’Estat al qual pertany no respecta el principi de lliure determinació dels pobles. I per tant, nosaltres diem, en el moment en que no hi hagi a l’ordenament constitucional espanyol una sortida, o no es doni una sortida -que repeteixo que nosaltres pensem que sí que hi cap a la Constitució espanyola una sortida-, doncs cal anar al dret d’autodeterminació. Aquest dret sí que és reconegut en l’àmbit internacional i ha tingut una evolució, no s’ha quedat ancorat als anys 60 del segle XX amb el tema de la descolonització, sinó que en diferents documents, i en la mateixa pràctica internacional, que a través de la pràctica i el costum va creant normes, doncs admetria aquesta possibilitat. I això és el que defensàvem en aquesta part final del manifest, sense expressar directament “dret d’autodeterminació”, però ens referíem a aquest aspecte.


"Quan aquest procediment d’expressió democràtica de la voluntat política d’una part, i d’obrir un procés de negociació de bona fe, que és el que diu la sentència del Tribunal del Canadà, no és possible, doncs el dret internacional obre d’altres vies que ja no ens situarien tant en el dret a decidir, com en el dret d’autodeterminació. En el dret d’autodeterminació a una comunitat no se li nega el seu dret a decidir quina vol ser la seva estructura, la seva posició política i la seva relació amb d’altres entitats polítiques, o l’Estat en el que està inclosa."




La conclusió d’aquesta conversa seria que el dret, la llei, mai no pot ser un obstacle per les societats. Al contrari, ha de recollir les inquietuds, evolucions i transformacions de tota la comunitat, donant respostes que facilitin el progrés i la bona convivència. Podries posar-nos exemples històrics de lleis injustes que s’han acabat abolint gràcies a la pressió popular?

 D’exemples en trobem en els casos de grups oprimits que han hagut de lluitar pels seus drets més bàsics i fonamentals. De fet, la majoria de drets que tenim com a ciutadans són fruit de lluites que ens han permès consolidar-los. Per exemple, quan a partir del liberalisme es fan les primeres constitucions i es parla de la igualtat, doncs es diu que tots els ciutadans són iguals però amb el gran oblit de les dones, que no tenen ni dret a vot. És a dir, la igualtat que es proclamava sense cap problema, només feia referència a la meitat de la població. A partir d’aquí hi ha tota la lluita del moviment sufraguista que va permetre conquerir aquest dret per a les dones i a partir d’aquí anar cap a una equiparació. Un altre exemple, bastant conegut, seria el cas de la discriminació racial, que era totalment legal, i especificava a quines escoles anaven uns, a quines escoles anaven els altres, quins autobusos es podien agafar, quins no, etc, fins que arriba la senyora Rosa Parks, que es planta perquè no vol complir la llei que l’obliga a aixecar-se i cedir el seu seient a un blanc. De fet, encara hi ha molts col·lectius que han de lluitar pels seus drets, per exemple tot el que fa referència a l’opressió dels pobles indígenes. Fins i tot estats avançats, com el Canadà, al cap d’un temps se n’adonen de que potser s’han menystingut i marginat els pobladors originaris, i també ara estan fent tota una revisió d’algun dels principis per intentar també reconèixer la injustícia que es va fer amb aquests grups. És a dir que, de fet, com molt bé comentaves, el dret és un instrument d’ordenació social, i el dret ha de servir, doncs això, per canalitzar i ordenar les demandes socials, però, és clar, el dret nosaltres aquí el veiem i el defensem com un instrument, i no a través del dret legitimar qualsevol cosa, perquè el dret en sí mateix no és un fi. Ha de ser un instrument per canalitzar i ordenar aquesta evolució social, i protegir els drets dels ciutadans, evidentment.



"El dret és un instrument d’ordenació social, i el dret ha de servir per canalitzar i ordenar les demandes socials, i protegir els drets dels ciutadans. Aquesta és la visió del dret que nosaltres tenim i defensem, i no pas una visió del dret que permeti legitimar qualsevol cosa. El dret en sí mateix no és un fi." 




Això és la diferència entre legalitat i legitimitat, oi? Podries explicar als nostres oients aquests conceptes?

 Quan parlem a nivell polític, que és una mica la nostra situació, doncs és clar, la legitimitat en el nostre model és la legitimitat democràtica. És a dir, que la legitimitat es basa en el consentiment dels governats. Primer hi hauria el principi de dignitat humana, l’autodeterminació de l’individu, l’individu s’organitza socialment, es dota d’unes lleis, però aquestes lleis es justifiquen en la mesura que responen a la voluntat democràtica dels ciutadans. I la legalitat, és que tenim un sistema que hi ha una norma primera, que en el nostre cas seria la Constitució espanyola, i després unes normes que estan d’acord amb aquesta constitució. Costa d’explicar així ràpid, però sí que, realment, ens podem trobar en alguns moments en que allò que és legal, allò que respon a les normes d’aquest sistema jurídic, i que és coherent dins d'aquest sistema jurídic, doncs topa tant amb ideals de justícia, com amb la voluntat de la població a la qual se li aplica. I aquí, la situació que ens trobem a Catalunya, si bé és un tema que admet diverses interpretacions, és que hi ha una crisi de legitimitat perquè hi ha una part important de la població que entén que el dret que se li aplica, a partir de la sentència de l’any 2010 contra l’Estatut, i tot el que ha vingut després, és un dret que no respon a la voluntat democràtica de la població, perquè no és el que s'havia aprovat un cop desvirtuat per la sentència i per tots els desenvolupaments que hi ha hagut posteriorment.



"La legitimitat democràtica es basa en el consentiment dels governats. A Catalunya hi ha una crisi de legitimitat, perquè hi ha una part important de la població que entén que el dret que se li aplica, a partir de la sentència de l’any 2010 contra l’Estatut, i tots els  desenvolupaments que hi ha hagut posteriorment, és un dret que no respon a la voluntat democràtica de la població, perquè no és allò que s’havia aprovat [al Congrés de Diputats i al Senat, i després en referèndum pel mateix poble de Catalunya el 18 de juny de 2006]."




Com saben els nostres oients, el programa Obrint camins el fem persones vinculades a la Parròquia, i els que coneixem una mica la vida de Jesús, sabem que ell va desobeir una pila de lleis injustes del seu temps, enfrontant-se als poders establerts. D’exemples n’hi hauria moltíssims però només en posaré un: En aquella època les lleis jueves prohibien treballar en dissabte, però Jesús, que era jueu, no en feia cas. I si era dissabte i un malalt li demanava que el guarís, doncs ell el guaria. Llavors, en ser acusat pels jutges de desobeir la llei, va dir allò tant famós de: “El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte”. 

Exactament, en les lleis, primer som humans, i les lleis ens han de servir com a persones. És exactament això.


Moltes gràcies, Eva, per concedir-nos aquesta entrevista. Sabem que tens una agenda molt atapeïda, per això t’agraïm de tot cor que ens hagis atès.

Al contrari, moltes gràcies a vosaltres, ha estat un plaer participar en el vostre programa.






[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 20-9-2017]









Elisenda Colell, responsable del Centre d'Esplai MIB: "Nosaltres existim per les famílies que no es poden permetre portar els seus fills a unes colònies d'estiu"


 Del 15 al 23 de juliol de 2017 el Centre d’Esplai MIB (Moviment Infantil de Barriades) realitzarà uns campaments d’estiu a Sant Quirze de Besora, a la comarca d’Osona. En total hi participaran 60 infants i joves, d'edats que van dels 4 als 12 anys, acompanyats per 19 monitors voluntaris. En parlem amb l'Elisenda Colell i el Miquel Pardo, responsable pedagògica i secretari respectivament del Centre d'Esplai MIB.







- Teniu llistes d’espera com he sentit a dir que tenen d’altres esplais de la vila?

 No tenim llistes d'espera, però si en tinguéssim faríem reestructuracions o el que calgués per atendre la demanda. La raó és que creiem que tots els nens i nenes tenen dret a gaudir de les activitats d'un centre d'esplai. No volem negar-li a ningú aquest dret. És normal que no tinguem llistes d'espera perquè el nostre esplai està ubicat al barri del Canal, lluny del centre vila, i la gent no ve tant, i per aquest motiu també som menys. Però a la vegada això també té una part positiva, i és que no estem massificats, tots ens coneixem, fins i tot els pares del grup de petits coneixen els pares del grup de grans, i al revés, els nens petits coneixen els grans... Som com una família. Monitors, pares i infants ens tenim a tots de referència, i això va molt bé, tenir d'altres persones a qui puguis conèixer i amb les que t'hi puguis sincerar, preguntar dubtes i tenir-hi un espai de diàleg.


- Aquest criteri de no posar límits també l'apliqueu al cost de les inscripcions?

 Sí, som molt flexibles amb el tema dels diners. No negarem mai a ningú l'assistència a l'Esplai pel fet de no tenir diners i no poder pagar. De fet, és la principal raó de ser del nostre centre d'esplai, que mai cap nen o nena es quedi fora per raons econòmiques. Demanem beques, o ho paga Caritas, o si convé ho paguem el mateix Esplai. De fet, el barri on actuem està tocat per la crisi. Si bé les famílies poden arribar a final de mes, a moltes no sempre els va bé pagar els 150 euros que costen els campaments, o els 80 euros que costa un curs d'esplai, i aquí és on la nostra tasca té tota la raó de ser. Nosaltres existim per a aquestes famílies, per a que aquests nens i nenes, que viuen un ambient de poques oportunitats, puguin participar de les nostres activitats, relacionar-se amb d'altres nens, veure i conèixer d'altres entorns, etc. Per nosaltres la igualtat d'oportunitats és clau. Per això, posar uns preus massa alts no té cap sentit, perdríem tota l'essència del nostre centre.


- Quina és la vostra motivació per ser monitors voluntaris d'un centre d'esplai?

 Tant el Miquel com jo hem anat a l'Esplai MIB des dels quatre anys. I l'Esplai genera aquests moments de fer-te gran, de pensar, i veus que al final el teu pas per l'Esplai t'ha portat a una manera de ser diferent, o si més no, a una manera de ser que no tindries si no fos per haver anat a aquest Esplai, que a mi personalment m'ha fet plantejar moltes coses. I quan això ho has viscut, doncs tens ganes també de retornar-ho, de que tot això que a mi m'ha anat tan bé, ara que sóc gran, també ho visquin d'altres infants. I també som monitors, és clar, perquè ens agrada aprendre dels infants, ajudar-los a aprendre, estar amb ells, i perquè creiem molt en la tasca de l'educació en el lleure, de l'educació a través de l'experiència i la convivència. A vegades es pensa que l'educació és només el temps que l'infant o el jove passa a l'escola, a l'institut, a la universitat, o a les activitats extraescolars, i encara després se'l fa estudiar, fer els deures, treure bones notes per ser en el futur un professional preparat pel mercat laboral tan competitiu que l'espera. I amb tot això, finalment, crec que molts pares s'obliden de que els infants també necessiten eines per formar-se com a persones que pensin en el bé comú, persones que descobreixin que quan fas el bé et sents realitzat, i et sents millor persona. I això, l'esplai els ho pot aportar amb la seva tasca educativa en el temps de lleure, en aquest cas els dissabtes a la tarda, en les excursions de cap de setamana que es fan al llarg de l'any, i sobretot, en una setmana de colònies o campaments d'estiu.


- Pel que veig el vostre pas per l'Esplai us ha marcat. L'Elisenda té 23 anys i és periodista, especialitzada en tercer sector (pobresa, immigració, exclusió social, etc), i el Miquel té 20 anys i és Tècnic superior en integració social, i té previst en breu cursar la carrera d'Educació social. 
 Sí, a l'Esplai MIB em vaig adonar de que els meus companys de grup venien d'un entorn diferent al meu. Jo venia del centre vila, d'una família econòmicament bé, no hem patit mai, a més jo anava al col·legi Sant Miquel, que és una escola concertada, amb uns companys que, en general, teníem una vida bastant plàcida i tranquil·la, i llavors em vaig adonar de que vivia en una bombolla. Si no surts, si no coneixes d'altres realitats, si no fas amics que tenen un entorn molt més difícil, i que la vida no els ho ha posat gaire fàcil, si no te n'adones d'això, i no n'ets conscient, llavors tampoc no tens ganes de canviar el món. Al final, jo crec que els monitors som gent amb ganes de transformar les coses. Jo he triat com a professió explicar les injustícies, i el Miquel de tractar amb gent que ho necessita, per tant, sí que es veritat que ens ha marcat. Anar de petit a un esplai és un regal que no tothom té, o ha tingut, i jo animo els pares i mares a que hi portin els seus fills. Si més no, que ho provin, si després no els agrada ja marxaran, però que ho provin. Viure l'experiència de descobrir tot el que nosaltres hem descobert, de viure les estones que hem viscut, no té preu.











[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 12-7-2017]








Espai Xirgu representa l'obra de teatre "Tu digues que l’estimes" al Foment Cultural i Artístic


Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 533, maig 2017, pàg. 26













[...]
El diumenge 29 de gener de 2017, en el marc de la 166a Fira de la Candelera, Espai Xirgu va representar l’obra de teatre "Tu digues que l’estimes" al Foment Cultural i Artístic. L’obra, escrita per Ivan Campillo i dirigida per Maribel Rodríguez, va ser interpretada per Víctor Marcos, Xavi Tresserra, Ània Posada, Pedro Cabello i Anna Díez. Aquest era el primer cop que Espai Xirgu presentava "Tu digues que l’estimes", una obra poc coneguda tot i haver-se fet a Barcelona, i que va complir amb escreix les expectatives del nombrós públic assistent. L’actor Víctor Marcos en fa una valoració molt positiva: "Es tracta d’un text que té una mica d’humor absurd i ens va sorprendre la reacció del públic, que reia de petits detalls que ens semblava que serien difícils de captar". Excepte Tresserra i Marcos, la resta d’actors era el primer cop que actuaven amb Espai Xirgu: Ània Posada i Pedro Cabello provenen de l’aula de teatre La Cuquera, i l’Anna Díez és una actriu de Sant Feliu de Llobregat. No és el primer cop que grups de teatre de la vila són els encarregats de fer l’obra de la Fira de la Candelera i Marcos no ho entendria d’una altra manera: “En festes assenyalades, penso que és important que se’ns doni una oportunitat i aprofitar l’enorme difusió que els mitjans de comunicació fan de les activitats”. Després d’aquest compromís teatral, el passat 16 de març, el veterà grup molinenc va renovar la seva Junta Directiva, que ha quedat constituïda per Víctor Marcos Roca com a nou president.
[...] 





Programa monogràfic dedicat al 25è aniversari de la mort de Primo Levi


 Avui, 11 d'abril de 2012, es commemora el 25è aniversari de la mort de Primo Levi, escriptor italià d'orígen jueu, supervivent del camp d'extermini nazi d'Auschwitz. La seva obra "Si això és un home" està considerada com una de les més importants del segle XX. En el programa recordem la figura de Levi i la complementem amb la de Stephane Hessel, una altre deportat a camps de concentració durant la segona guerra mundial, i l'únic ponent que queda viu de la Declaració Universal dels Drets Humans aprovada per l'ONU l'any 1948.













[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 11-4-2012]






Entrevista a Josep Maria Salas i Peiró, president de Creu Roja Baix Llobregat Centre


Entrevista a Josep Maria Salas i Peiró realitzada el 14-3-2012 :

 "En el moment actual es donen situacions que fan que pugui passar el pitjor tant a nivell individual com social. L'any 2011 vam repartir 17.055 Kg d'aliments, i en el poc que portem del 2012 ja n'hem repartit 13.000 Kg! Per nosaltres aquesta crisi és un repte i no ens conformem en continuar fent el que fem, ara estem desenvolupant un programa de distribució d'aliments frescos que implicarà fer un repartiment diari".











[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 14-3-2012]