"És Molins de Rei accessible?"


 Entrevista a Montse Font Garcia sobre l'accessibilitat a Molins de Rei i el problema de les barreres arquitectòniques per a les persones amb mobilitat reduïda, arran del seu article d'opinió publicat en el número de juny de 2017 de la revista El Llaç.












[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 29-11-2017]







"El preu del nostre consum: explotació humana i devastació ambiental"


 L'11 de novembre de 2017, Justícia i Pau celebra a Barcelona la jornada "El preu del nostre consum: explotació humana i devastació ambiental", en el marc de la campanya #ConflictMinerals (minerals de conflicte). L'objectiu és analitzar de forma global el model socioeconòmic actual, basat en la sobreexplotació de recursos i persones, que genera la degradació d'ecosistemes, desigualtats socials insostenibles i tot tipus de vulneració de drets humans i conflictes socials i polítics.

 Per parlar-ne hem convidat al programa a Blanca Melloni, tècnica de projectes de Justícia i Pau i responsable de la campanya #ConflictMinerals.













[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 8-11-2017]






EL DIA 1 D’OCTUBRE


 La meva amiga Paula té 42 anys, un fill de 10 anys, i viu a Sant Joan de Vilatorrada. El dia 2 d’octubre em comenten que la Paula està molt tocada: el dia abans la guàrdia civil va anar dos cops a les escoles de Sant Joan on es celebrava el referèndum. Li escric un whatsapp i li explico que un miler llarg de molinencs també vam ser tot el dia en col·legis electorals, i que l’entenc, perquè durant tota la jornada vam estar amb l’ai al cor per si venien, cosa que al final no va passar. 

  Em contesta que creia en una democràcia i una llibertat, però que després de veure els cops de porra innecessaris, i d’altres imatges que trigaran a esborrar-se de la memòria, sobretot dels nens, només té decepció i una gran sensació de maltracte. Em diu que intenta controlar la indignació per a que no esdevingui ràbia, però que el que han aconseguit es que desconnecti definitivament, que no els vol cap mal, però que els vol ben lluny, que ja no s’hi sent identificada. 

  Li envio un àudio d’en Cinto Busquet, el capellà de Calella: “Vergonya, vergonya pels qui han fet possible que tanta gent espanyola pensi que és bo actuar repressivament contra un poble pacífic i desarmat que simplement vol votar”. També li envio l’impressionant testimoni de l’Antoni Vives, publicat al diari Ara, i l’animo a escriure la seva vivència per treure’s de sobre tot aquest enuig. 

 Em contesta que ha estat molt emocionant llegir i escoltar el que li he enviat, que ha plorat, i que segurament escriurà una carta, i que després la cremarà, en senyal de purificació. 

 Jo també necessito fer algun ritual, i un amic em parla de l’escola Àgora, de Nou Barris. Hi vaig un diumenge, dues setmanes després, i un cartell avisa que l’accés s’ha de fer pel pati perquè la porta de l’entrada principal encara no està arreglada. Poso un ram de flors a la reixa, al costat d’altres rams que encara hi ha, i parlo amb una veïna: “Aquí va venir la policia nacional, i a part dels cops, el pitjor va ser dins l’escola, van esbotzar parets i trencar portes, fins i tot de lavabos!, una cosa incomprensible”.