Rkia Bauti, alumna del curs d'alfabetització per a dones immigrants: "Vull aprendre a escriure i llegir el català perquè sóc a Catalunya"

 Entrevista a Pilar Goula i Teresa Canals, mestres jubilades, voluntàries del programa d'alfabetització per a dones immigrants magrebines de Molins de Rei.

 El projecte va començar l'any 2008 a iniciativa de la regidoria de nova ciutadania de l'Ajuntament i del Consorci per la Normalització Lingüística de Ca n'Ametller. Avui són tres mestres voluntàries les que atenen un grup de 17 dones magrebines, d'entre 40 i 50 anys, la majoria procedents de zones rurals i que no han anat mai a l'escola en el seu país d'orígen.






[...]   "En el món d'avui, i en l'actual context de conflictes amb l'islam, la dona musulmana és el futur perquè és la que després educarà els seus fills. S'ha de fer un plantejament a fons de com acollim aquestes dones, com les atenem i com les ensenyem. I no s'hi val a dir allò de que, com que no volen assistir a cursos on hi hagi homes, doncs que s'espavilin. Això no ens ho podem permetre. Com a societat ens és estratègic poder accedir a aquests reductes de dones, mares de tres i quatre fills, que sense aquestes classes no sortirien de casa i no tindrien cap contacte amb catalanoparlants. I això no es pot deixar en mans de la bona voluntat d'un ajuntament, i encara menys en mans de mestres voluntàries com nosaltres, perquè el dia que la nostra disponibilitat s'acabi el futur d'aquests cursos trontollarà. De fet, opino que haurien d'estar en mans de mestres professionals." 
 "Ens hem hagut d'espavilar molt perquè el material docent que existeix està pensat per ensenyar el català a dones alfabetitzades, ja sigui en àrab o en qualsevol altra llengua. En aquests casos l'ensenyament és molt fàcil ja que l'alumne només ha de fer la transposició del seu alfabet al nostre. Però amb les alumnes que tenim nosaltres això no es pot fer. Elles no saben llegir ni escriure ni en el seu propi idioma. Primer les hem d'alfabetitzar en català i per poder fer això no hem trobat cap mètode. L'hem hagut de crear nosaltres, amb la nostra inventiva. Es pot dir que hem creat materials originals que es poden exportar si mai algú els vol aprofitar. La no existència de cap mètode docent oficial d'alfabetització per a immigrants magrebins és una mancança. Amb els bons mestres que tenim al país, preparats i amb experiència internacional, seria molt necessari encarregar-ho a algun expert. Això ens ajudaria molt."

 "Jo valoro sobretot el fet d'haver trencat tòpics, d'haver connectat amb elles, i el poder-me enriquir amb el que m'han donat. I m'agradaria molt que la societat també s'obrís més a la cultura musulmana, i en concret a les dones, que es puguin barrejar més amb les mares catalanes i els seus fills, que això costa molt. Jo valoro molt això i poder-les ajudar." (Teresa Canals)

 "Jo també valoro molt positivament l'experiència. I penso que elles també m'han ensenyat coses, com ara els valors del respecte, l'atenció, la humilitat, i la contància, perquè elles, malgrat la dificultat, no es desanimen mai. I sobretot dir que són molt agraïdes. Una vegada una alumna em va dir que era la primera vegada que algú s'ocupava d'ella des de que era adulta." (Pilar Goula)   [...] 




Pilar Goula i Teresa Canals, mestres jubilades, voluntàries
del programa d'alfabetització per a dones immigrants magrebines




[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 17-6-2015]