Salvador Alier: "Aquests darrers sis mesos han pujat els lloguers de les habitacions, a una persona que pagava 300 euros mensuals per una habitació ara ja n'hi demanen 400"





 Entrevista a Maria Planas, Margarida Franquet i Salvador Alier, voluntaris de Caritas Molins de Rei, amb motiu de la 3a Trobada de Voluntaris que es va fer el passat dissabte 22 d’octure a Tarragona. En total hi van participar dues mil persones representant els més de dotze mil voluntaris que actualment hi ha a Caritas en el conjunt dels deu bisbats catalans.






 "El primer problema és la manca de feina. La crisi la vam notar quan ens van començar a venir parelles que els dos s'havien quedat sense feina. Si un membre de la parella es queda sense feina, bé, doncs s'ajusten despeses i es passa com es pot, però quan són els dos què fem? Moltes famílies se n'han hagut de refiar dels avis i ens ho diuen: "sort de que els meus pares ens ajuden perquè si no, no podríem". Al començament de la crisi, quan venien així, a mi em feia molta tristesa. De treballar els dos membres de la parella, a ser mantinguts de sobte pels avis, això és molt gros i molt trist. I arran d'això ja sabem què passa: no poden pagar la hipoteca, perden la casa, i ja hi som ... És que ha estat molt greu el que ha passat, molt greu ha estat això!"

 "Avui es diu que tècnicament ja s'ha sortit de la crisi, però no, del tot no. Ha sortit de la crisi el que ha trobat una feina, perquè per senzilla que sigui, té un sou. I quan un té un sou s'adapta al que cobra. Tindrà més o menys, però es pot adaptar a uns diners que sap que cada mes li arribaran. Però el que no ha trobat aquesta feina la crisi no se li ha acabat, al contrari, se li agreuja cada vegada més perquè si ha anat a parar a una prestació aquesta prestació també s'acaba. I llavors què? I la prestació com a molt són 426 euros... Hi ha famílies de 5 i 6 persones que viuen amb aquests 400 euros, ja m'explicaràs. I quan et dic això jo tinc al cap els rostres d'aquestes famílies i em fa molt de mal. Aquest tema m'arriba molt profundament, me'n sento molt. I quan he de donar les gràcies, en algun acte públic, per la gent que ens ajuda amb els seus donatius, és que no ho puc evitar i m'emociono."

 "No n'hi ha prou en trobar una feina si aquesta és precària i temporal. És clar que és millor això que res, però no ens hi hem de conformar. S'ha de lluitar per tenir una vida digna, i això vol dir tenir una feina com Déu mana. Una feina que t'ocupi cada dia les vuit hores, i que sigui dia rere dia, mes rere mes, i any rere any. Que no hagis de patir perquè se t'acaba el contracte."

 "La crisi continua per a les persones que passen dificultats amb l'habitatge. Fins i tot per als que ja només es conformen en llogar una habitació a mi ja m'ha arribat que aquests darrers sis mesos han pujat els lloguers. A una persona que estava pagant 300 euros mensuals per una habitació ara ja n'hi demanen 400"

 "Si podem ajudar les persones necessitades és gràcies als donatius que ens arriben. Les quotes fixes domiciliades ens van molt bé perquè saps amb què comptes, saps que aquells diners al cap de l'any hi són. Sovint, des de Serveis socials de l'Ajuntament ens demanen si podem afegir una família més a la nostra llista de vals d'alimentació, però, és clar, nosaltres tenim un límit i no podem passar-nos. Per això ens interessa molt tenir donatius fixos i regulars, quants més en tinguem a més gent podrem ajudar. Només cal omplir una fitxa i domiciliar el donatiu que es vulgui."





[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 16-11-2016]