Albert Segura, productor tècnic: "Tenim una Festa Major molt consolidada on tothom sap el paper que hi ha de jugar"

 

Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 588, setembre 2023, pàg. 10-12



 L’Albert Segura (Molins de Rei, 1986) va fundar amb només vint anys la seva pròpia empresa dedicada a la producció tècnica d’espectacles, i des de l’any 2007 treballa a la Festa Major de la vila fent tasques de producció i de regidoria d'espais. Al mateix temps, l’Albert també ha estat implicat en un munt d’entitats de la cultura popular: Amics del Camell, Consells dels Pastorets, Colla Gegantera, Grallers de Molins de Rei, Ateneu Mulei … Aprofitem aquesta doble vessant seva per conèixer com es viu la Festa Major des de la “sala de màquines” i com veu el seu futur.  










La teva empresa es diu Kina Moguda Produccions SL, oi? 

 Sí, és una societat limitada unipersonal, treballo pel meu compte prestant serveis professionals per a les empreses que em contracten. Segurament la gent coneix més el que és la producció artística però en el meu cas sóc productor tècnic. La meva feina consisteix en organitzar tota la logística per portar a terme un esdeveniment a nivell de llums, vídeo, infraestructura, …  

   
Pots posar-nos algun exemple de feines que has fet? 

 Pel que fa a grans esdeveniments, he treballat en els equips de producció de les grans manifestacions de l’11 de setembre de l’Assemblea Nacional Catalana a l’època que n’era presidenta la Carme Forcadell. Per exemple, la manifestació de la “V”, l’onze de setembre del 2014, amb un milió vuit-cents mil manifestants, o la manifestació del 2015 del “punter”, que es va fer a l’avinguda Meridiana de Barcelona, també amb més d’un milió de persones … Pel que fa a empreses privades, rebo encàrrecs especialment del sector farmacèutic, els quals són un repte perquè treballes amb estrangers, amb una barrera idiomàtica i cultural que has de superar per entendre el que volen. Les tecnologies audiovisuals evolucionen molt ràpid i estar constantment al dia de totes les innovacions no és cosa fàcil. La sort és que a Molins de Rei els que ens dediquem al sector audiovisual som pocs però ben avinguts i ens ajudem entre tots. Per exemple, l’Oriol Roig fa rodatges i més d’una vegada m’ha encarregat la il·luminació per a espots publicitaris.  


I a Molins de Rei? 

 Des de l’any 2007 treballo a la Festa Major fent tasques de producció i de regidoria d'espais, i des de fa dos anys també treballo en l’organització de la Fira de la Candelera a través de l’empresa Expogestió. D’altra banda, pel fet d’haver estat actiu en el meu lleure personal en moltes entitats de cultura popular porto molts anys picant pedra a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament.


I què ens en pots dir de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament? 

 Com a professional, i com a vilatà, crec que s’ha de redactar d’una vegada un pla estratègic cultural de Molins de Rei. Tenim molta cultura popular i molts artistes que treballen diverses disciplines però això no està ordenat. Tot es va encabint sota l’etiqueta de “cultura” o de “festa major”. Al mateix temps, la Regidoria de Cultura no té múscul i li falta personal. Si la cultura és tan important no pot ser que només hi hagi un tècnic municipal en aquest àmbit. No pot ser que la mateixa persona s’encarregui de portar els temes de la biblioteca, del museu, de les entitats, de preparar el Sant Jordi, la Festa Major, l’espai d’entitats Collserola … Les coses surten perquè al final de la cadena hi ha bons professionals. Per exemple, en el cas que conec de la producció de la Festa Major, el tècnic de cultura sol no pot. Ens hem de repartir amb ell la feina tant de preproducció com de producció, i sobretot la regidoria d’espais durant els dies de la Festa Major perquè és impossible que l’únic tècnic de cultura municipal que tenim estigui a tots els actes. Repeteixo, si volem que la cultura a Molins de Rei tingui múscul, per començar hi ha d’haver més personal en aquesta regidoria.


I d’equipaments culturals com estem? 

 A Molins de Rei tenim dos teatres que pertanyen a dues associacions privades però ens falta un espai escènic públic. I el pitjor és que ja el teníem i el vam deixar perdre! M’estic referint al teatre que hi havia al primer pis de l’edifici original de la Federació Obrera. Aquell teatre s’hagués hagut de conservar, ampliar i potenciar, i ara tindríem un espai escènic municipal on s’hi podrien representar diversitat de disciplines artístiques. 


Darrerament l’Ajuntament ha contractat un assessor cultural que ha programat un munt d’actes… 

 És cert que, aquests dos darrers anys, des de l’Ajuntament s’ha fet el cicle “molinencs i molinenques”, però la meva sensació personal és que s’ha fet per omplir l’agenda sense tenir en compte que el públic objectiu al qual s’adreçava era molt reduït, les cinc-centes persones a tot estirar que a Molins de Rei sempre es mouen i ja de per sí assisteixen a aquest tipus d’actes. Jo no en tinc la fórmula, i no dic que sigui fàcil, però cal pensar també en activitats adreçades a un públic més ampli.


Què més es pot millorar? 

 La comunicació. No hi ha un únic lloc on surtin tots els actes que es fan a Molins de Rei i on hi puguis acudir regularment per estar-ne al corrent. Si entres al web municipal ni molt menys et sortirà tot el que es fa, ja sigui organitzat per l’Ajuntament o per les entitats. Si ja se sap que ara al setembre vindrà la Festa Major, després vindrà el Festival de Cinema de Terror, i després vindrà una altra cosa, per què no es fa una agenda cultural semestral que permeti als molinencs saber amb temps tot el que es farà?


Recentment diversos professionals i persones vinculades a entitats han creat un "Moviment per la Cultura de Molins de Rei". 

 Sí, personalment he donat suport a les demandes d’aquest moviment i el segueixo com bonament puc entre la feina i la conciliació familiar, ja que amb la meva parella tenim dos fills petits, el Pere de cinc anys, i la Bruna de tres anys.


Les tres demandes principals d’aquest col·lectiu són la creació d’un consell o taula per la cultura, un cens d’artistes i professionals culturals, i un pla director de cultura a curt i llarg termini. 

 És que això és el mínim que s’ha de fer. Saber on som i on volem anar, i quins recursos necessitem per arribar-hi. La cultura ha de ser un punt de cohesió i trobada, i també una eina transformadora. A més riquesa cultural, més coneixement i més sentit crític tindrà la ciutadania. Actualment hi ha disciplines culturals que fa trenta anys no existien i que les estem deixant de banda. Si les programéssim i les donéssim a conèixer segur que hi hauria gent interessada que hi participaria i que ara, en canvi, no se sent interpel·lada pel que es programa i es queda a casa. Aquesta seria una de les funcions del cens d’artistes. A la vila hi ha molts artistes de diferents disciplines que no s’han plantejat mai fer projectes conjunts perquè entre ells no es coneixen.


Parlem de la Festa Major. Què significa per a tu? 

 Sobretot un moment d’alegria i de retrobada, i en el cas de les entitats de Molins de Rei, un moment per mostrar tota la feina que han fet al llarg de l’any. En definitiva un moment de sentir-te orgullós de ser molinenc i de treure el millor de tu mateix.


Tu que hi treballes des del 2007, des de quan es comença a preparar a nivell tècnic? 

 Per anar bé s’hi hauria d’estar treballant tot l’any però per la manca de personal esmentada abans, s’hi comença a treballar un cop passat Sant Jordi. Llavors es posen damunt la taula les propostes noves, es parla amb les entitats, … L’objectiu és tenir-ho tot bastant tancat abans de l’estiu. Això és la teoria, a la pràctica això no sempre passa, per exemple aquest any, que hi ha hagut eleccions i s’ha hagut de constituir un nou Ajuntament en ple mes de juny. Però no cal patir perquè tenim una Festa Major molt consolidada, que està molt treballada i on tothom sap el paper que hi ha de jugar.  


Hi ha algun dia de la Festa Major especialment complicat? 

 Quan Sant Miquel cau entre setmana tots els actes tradicionals relacionats amb la diada tenen una minva de participació degut a que molts vilatans no tenen festa perquè treballen fora de Molins de Rei. Només que caigui en divendres ja es nota la diferència i et trobes amb unes matines del Camell amb molta gent. També hi va haver una època en que tot s’havia de fer a la Plaça de la Llibertat i era un autèntic “joc del tetris” haver d’encabir totes les activitats allà. Mentre es feien les actuacions de la tarda havies de fer les proves de so per les activitats de la nit i era bastant complicat. Tan a nivell d’Ajuntament com a nivell d’entitats hi havia la creença que els actes no es podien solapar. Afortunadament, amb els anys, tant els uns com els altres han vist que hi ha públic per tot, i que es poden fer coses a la mateixa hora en diferents espais i no passa res. Això a nivell tècnic ens ha anat molt bé perquè ara a la Plaça de la Llibertat a la tarda no s’hi programa res i així podem preparar totes les activitats de la nit tranquil·lament.


Per la Festa Major n’hi ha prou amb els professionals del sector audiovisual de la vila o necessiteu reforços? 

 En la part de producció tècnica hi treballen com a proveïdors empreses molinenques com Sonitrons, el Pere Vila si fem cinema, i persones “freelance” que són de Molins i que es contracten com a tècnics. Però evidentment la Festa Major és molt gran i també s’han de contractar proveïdors de fora. D’altra banda, hi ha empreses molinenques dedicades a l’audiovisual d’esdeveniments que a la Festa Major no hi tenen cabuda, però que a la Fira de la Candelera sí que hi participen, per exemple l’empresa Vid Visual Group del David Garcia. 


Hi ha algun acte concret que depengui només de tu? 

 Com a regidor d’espais de la Festa Major toco totes les tecles per vetllar que tot estigui a punt i que les coses comencin a l’hora programada i en l’espai assignat. Si he de destacar alguna cosa, destacaria per la seva envergadura, la regidoria de l’escenari de la Plaça de la Llibertat, que és la part central que esmentàvem abans, i on hi ha la infraestructura més gran de la Festa Major. Aquí s’han de fer complir els horaris dels diferents grups que hi actuen, coordinar el muntatge i el desmuntatge, fer tancar a l’hora els bars del recinte, etc …


Els actes centrals giren al voltant del Camell i ara del Camell Petit. Tu que has estat president dels Amics del Camell, això és una gran responsabilitat, no? 

 Sí que ho és, però també vull dir que un dels actes que amb els anys ha anat guanyat més adeptes és la Trobada de Gegants que organitza la Colla Gegantera i que cada cop és més espectacular. Els molinencs ens hem de sentir molt orgullosos d’aquesta trobada gegantera perquè és molt famosa arreu del territori i totes les colles hi volen venir perquè és un prestigi ser-hi. Ja siguin els actes del Camell o dels Gegants, portar-los a terme és un repte perquè vols que tot surti bé i això és molt complicat quan l’organitzador és una associació formada per voluntaris i que té els recursos que té.


Com veus el futur de la Festa Major de Molins de Rei? 

 A mi no em desagrada el model que tenim de Festa Major. Moltes persones valoren la qualitat d’una festa major segons els concerts que s’hi fan, i a Molins de Rei, ni per infraestructura ni per pressupost no podem portar els grans grups musicals del moment. En canvi, hem aconseguit programar un gruix d’activitats que si vols fer-les totes no aniràs a dormir fins l’últim dia. Sí que és cert que, a mesura que passin els anys, el model haurà de canviar per força perquè a Molins de Rei ens estem quedant sense grans espais. El dia que l’aparcament de la Plaça de la Llibertat s’edifiqui i es converteixi en blocs de pisos haurem de fer un replantejament perquè l’espai de la plaça quedarà més reduït, i més si es decideix urbanitzar-lo. Ara mateix en aquesta Plaça hi tenim una llosa plana que ens va perfecte per fer-hi qualsevol cosa. Per tant, quan això passi, s’haurà de fer l’escenari gran en un altre lloc, o escenaris més petits repartits en diferents espais. Sigui com sigui, en això ja s’hi hauria de començar a pensar ara.  






Rafael Armada torna a guanyar un concurs internacional de fotografia

 

Per Àngel Beumala
El Llaç, núm. 588, setembre 2023, pàg. 25








 El molinenc Rafael Armada Casales ha guanyat una Medalla d'Or en l’edició de 2023 del prestigiós concurs internacional de fotografia d’aus "Bird Photographer of the Year" (Fotògraf d’aus de l’any). El certamen té diverses categories, i el Rafael ha guanyat el primer premi en la categoria “Aus en vol” per la fotografia d’un colibrí, i una menció d’honor a la categoria de retrats per la fotografia d’un pingüí reial. “El colibrí de bec d’espasa (Ensifera ensifera) és l'au amb el bec més llarg del món -pot arribar a fer fins a 11 cm-, habita els boscos andins entre els 2500 i 3500 m, i s’alimenta de flors amb corol·les llargues com ara les del gènere Passiflora, Brugmansia i algunes bromèlies, amb el que la seva funció com a pol·linitzador és essencial”, afirma el fotògraf. La imatge guanyadora va ser presa a La Calera, un poble de la rodalia de Bogotà (Colòmbia), i capta el moment en què el colibrí se suspèn a l'aire en aproximar-se a un abeurador. “Els colibrins poden arribar a batre les seves ales al voltant de 100 vegades per segon i per fer aquesta fotografia vaig fer  servir llum i fons naturals, així com alta velocitat d'obturació per congelar el moviment de les ales”, explica.


 En l’edició del concurs d’enguany s’hi han presentat més de 23.000 fotografies, i el premi d'una de les categories més importants, la del millor fotògraf, enguany ha estat per al californià Jack Zhi per una imatge titulada “Grab the Bull by the Horns" (agafar el toro per les banyes), on s'observa l'espectacular acció d'una falcó femella agafant pel cap en ple vol un pelicà bru (Pelecanus occidentalis). Aquest concurs anual i internacional de fotografia és organitzat per l’entitat anglesa “Bird Photographer of the Year Limited”, i també serveix per recaptar fons per a l'organització benèfica “Birds on the Brink”, dedicada a la protecció d’aus en perill d’extinció. 


 Rafael Armada Casales, membre de l’Institut Català d’Ornitologia i de la Asociación Española de Fotógrafos de Naturaleza, és l'únic fotògraf de l’Estat espanyol que ha estat guardonat amb dos Premis d’Or en aquest prestigiós certàmen, el 2021 a la categoria "Atenció al Detall", i ara el 2023 a la categoria "Aus en vol". Amb les seves imatges declara que pretén “posar en valor la natura per conservar-la” i quasi sempre és fora de la vila viatjant per tot el món. Les seves instantànies han estat publicades a revistes especialitzades i llibres, i col·labora regularment amb l’agència holandesa Agami, especialitzada en fotografia de fauna salvatge. Actualment està immers en la realització del primer llibre de fotografia d'aus que serà publicat per l’editorial Lynx Nature Books.