Natàlia Gomà, psicòloga social: "La majoria de canvis sempre vénen perquè hi ha hagut algun moment en el que ens hem aturat"


 Avui som a 27 de desembre de 2017, falten quatre dies per la festa de cap d'any, i per això hem decidit convidar la psicòloga Natàlia Gomà per parlar dels bons propòsits per a l'any nou. La Natàlia és assessora política i tècnica de l'Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona.











- Abans d'entrar en matèria, Natàlia, ens pots explicar què fa un psicòleg social? 
-Bàsicament el psicòleg social el que fa és analitzar quins són els problemes que hi ha a la societat, per després fer tot un seguit d'intervencions per prevenir-los. Aquestes intervencions moltes vegades són a nivell grupal, però també poden ser a nivell individual. Per exemple, si volem prevenir que els adolescents no comencin a fumar, el que faríem és una campanya d'informació de quina és la part nociva del tabac. I això és pot aplicar a tot: a l'educació cívica, a la prevenció del "bulling" a les escoles, a la prevenció del racisme, etc. Malauradament acostumem a fer actuacions quan ja estem en situacions d'emergència, però si les societats fossin més madures, el que es faria és invertir molt més en polítiques socials, precisament per això, per prevenir que determinats conflictes acabessin apareixent, si bé el conflicte és un fet inherent a la societat, i s'ha d'entendre que forma part del dia a dia. 

En què consisteix la teva feina?  
- Jo em dedico a dissenyar política social quan un municipi de la província detecta una problemàtica determinada. Per exemple, imaginem un municipi que ha detectat un problema de drogues entre els adolescents. Doncs juntament amb una altra companya, que és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb els tècnics de l'Àrea d'Educació de la Diputació, el que faríem és anar al municipi en qüestió, i conjuntament amb els professionals d'aquell municipi de serveis socials, de joventut, de sanitat, de la policia, d'educació -generalment els equips directius de les escoles-, analitzaríem la problemàtica i plantejaríem un seguit d'intervencions socioeducatives. Personalment he treballat fent intervenció social amb persones que estan a l'atur, amb dones, amb adolescents, ... sempre a través de l'administració pública, si bé també he col·laborat amb fundacions i ONGs.     

[...]

- Què ens pots dir de la virtut de l’esperança, o de la fe? Jo el que veig és que poden tenir dues cares: tenir fe i esperança pot ser beneficiós per ser pacient i superar situacions adverses que demanen temps, però la fe a qualsevol preu també et pot abocar a no saber veure quan ja no hi ha res a fer i cal abandonar. Què en penses? 
- Hi ha un proverbi africà que diu: "Hem d'aturar-nos i saber esperar". I això, en aquesta societat en la que vivim no ho sabem fer. De fet, la majoria de canvis sempre vénen perquè hi ha hagut algun moment en el que ens hem aturat. Fixem-nos que la gent es proposa canviar coses de la seva vida molt més al setembre que no pas al gener. I per què? Doncs perquè la ment humana necessita descansar, i això succeeix normalment durant les vacances. I en relació a la teva pregunta -i parlo a nivell personal-, hi ha coses que no arriben perquè potser no ens toca en aquell moment que arribin, i ho hem d'acceptar. Potser desitgem determinades coses que en realitat són fantasies, i les desitgem en un moment vital en el que no toca que ens arribi allò. I també hem de saber fer lectures. Si jo estic perseguint un objectiu, i aquell objectiu no arriba, he de tenir també la suficient maduresa per entendre que potser aquell objectiu no és per a mi. I això vol dir renunciar? En certa manera sí, significa una renúncia, però per una altra banda també és una forma de maduresa i d'aprenentatge. Hem d'aprendre a renunciar en determinats moments, i acceptar, no el que ens agradaria ser, sinó el que realment som. I aquest és el gran repte. 




[Programa Obrint Camins de Ràdio Molins de Rei del dia 27-12-2017]